Vés al contingut

Xabier Arzalluz Antia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaXabier Arzalluz Antia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Xabier Arzalluz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1932 Modifica el valor a Wikidata
Azkoitia (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 2019 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
President del Partit Nacionalista Basc
18 gener 1987 – 18 gener 2004
← Jesus Insausti UrkirizarJosu Jon Imaz →
President del Partit Nacionalista Basc
18 gener 1980 – 16 maig 1984
← Carlos Garaikoetxea UrrizaRomán Sudupe Olaizola →
Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 1r febrer 1980 – Gerardo Bujanda Sarasola →

Circumscripció electoral: Guipúscoa

Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

23 gener 1978 – 25 abril 1980
Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Guipúscoa

Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Deusto Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Basc Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMiren Arzalluz Modifica el valor a Wikidata

Xabier Arzalluz Antia (Azkoitia, Guipúscoa, 24 d'agost de 1932 - Bilbao, 28 de febrer de 2019)[1] fou un advocat i polític basc.[2] Fou diputat a les eleccions generals espanyoles de 1977 i president del Partit Nacionalista Basc entre 1980 i 2004.

Formació

[modifica]

Nascut en el si d'una família carlina, molt influenciada per l'esperit "jansenista" de la seva mare i, com la resta dels seus germans, va iniciar estudis eclesiàstics sent ordenat jesuïta, vocació que posteriorment va abandonar. Es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres en la Universitat de Salamanca. Especialista en Dret polític, va renunciar al seu desig de ser catedràtic per a dedicar-se a la política, afiliant-se al PNB, compaginant inicialment les seves activitats polítiques clandestines amb el seu despatx d'advocats. La seva activitat va començar en els temps més difícils per al PNB, l'estructura interna del qual es trobava molt afeblida en aquests moments, juntament amb dirigents històrics del PNB com Juan Ajuriaguerra, van conduir el PNB cap a la transició, ocupant Arzalluz càrrecs polítics destacats després de l'arribada de la democràcia.[3]

Diputat

[modifica]

Va ser diputat per Guipúscoa en el Congrés dels Diputats durant la Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979), període en el qual va participar en els plens que van resultar decisius per a la construcció d'una Espanya democràtica, destacant per la seva oratòria. El PNB, que formava en aquells dies part del grup mixt, va ser exclòs de la ponència que va redactar la constitució, encara que com relata el mateix Arzalluz, eren informats per Miquel Roca i Junyent de les converses que en aquest context es produïen. Si bé va resultar novament escollit com a diputat, va renunciar a la seva acta per a dedicar-se completament a la direcció del Partit.

President del PNB

[modifica]

Va assumir la direcció del PNB, sota la qual, i a conseqüència de l'aprovació de l'Estatut de Guernica el 1979, el partit va formar el Govern Basc. Des de 1980, el PNB presideix el Govern Basc, havent estat penebistes els tres lehendakaris escollits fins a la data, encara que després de l'escissió del PNB el 1986 van perdre les eleccions basques enfront del PSE-PSOE. Centrada la labor del PNB en el ple desenvolupament estatutari, en l'administració de les noves competències autonòmiques i de la seva ampliació, va donar suport en la política espanyola al govern socialista de Felipe González, com al govern popular de José María Aznar, donant suport la seva investidura de 1996 a pesar de la vehemència de les seves declaracions. D'aquests acords va aconseguir importants transferències de competències i una notable millora del Concert Econòmic, que és el qual regula la relació tributària entre els governs central i basc.

En aconseguir Aznar ser reelegit per majoria absoluta després de les eleccions de l'any 2000, el Partit Popular no va necessitar el suport dels partits nacionalistes, pel que es van trencar els acords de col·laboració i es va donar pas a una nova fase en el mandat d'Arzalluz, centrant-se en la construcció d'una unitat d'acció nacionalista a favor de l'autodeterminació del País Basc. El 2004, en una disputada elecció interna, el va succeir en la presidència del PNB Josu Jon Imaz, considerat de l'ala moderada del partit, enfront de Joseba Egibar, que era el candidat defensat per Arzalluz.

Referències

[modifica]
  1. Diari, Catalunya. «Mor Xabier Arzalluz, històric president del PNV». [Consulta: 28 febrer 2019].
  2. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 648. ISBN 84-930048-0-4. 
  3. Ormazabal, Mikel «Muere Xabier Arzalluz, histórico dirigente del PNV» (en castellà). El País [Madrid], 28-02-2019. ISSN: 1134-6582.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]