Xabier Arzalluz Antia

Xabier Arzalluz Antia

Biografia
Naixement	24 agost 1932 Azkoitia (Guipúscoa)
Mort	28 febrer 2019 (86 anys) Bilbao (Biscaia)
President del Partit Nacionalista Basc
18 gener 1987 – 18 gener 2004 ← Jesus Insausti Urkirizar – Josu Jon Imaz →
President del Partit Nacionalista Basc
18 gener 1980 – 16 maig 1984 ← Carlos Garaikoetxea Urriza – Román Sudupe Olaizola →
Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 1r febrer 1980 – Gerardo Bujanda Sarasola → Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Guipúscoa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya 23 gener 1978 – 25 abril 1980
Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Guipúscoa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Saragossa
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	advocat, polític, professor universitari, sacerdot catòlic
Ocupador	Universitat de Deusto
Partit	Partit Nacionalista Basc
Membre de	Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Bizkaia
Orde religiós	Companyia de Jesús
Família
Fills	Asier Arzalluz, Miren Arzalluz

Xabier Arzalluz Antia (Azkoitia, Guipúscoa, 24 d'agost de 1932 - Bilbao, 28 de febrer de 2019) fou un advocat i polític basc. Fou diputat a les eleccions generals espanyoles de 1977 i president del Partit Nacionalista Basc entre 1980 i 2004.

Formació

Nascut en el si d'una família carlina, molt influenciada per l'esperit "jansenista" de la seva mare i, com la resta dels seus germans, va iniciar estudis eclesiàstics i va ser ordenat jesuïta, vocació que va abandonar més tard. Es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres a la Universitat de Salamanca. Especialista en Dret polític, va renunciar al seu desig de ser catedràtic per a dedicar-se a la política, i es va afiliar al PNB, compaginant inicialment les activitats polítiques clandestines amb el seu despatx d'advocats. La seva activitat va començar en els temps més difícils per al PNB, l'estructura interna del qual es trobava molt afeblida en aquests moments, juntament amb dirigents històrics del PNB com Juan Ajuriaguerra, van conduir el PNB cap a la transició. Arzalluz va ocupar càrrecs polítics destacats després de l'arribada de la democràcia.

Diputat

Va ser diputat per Guipúscoa al Congrés dels Diputats durant la Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979), període en el qual va participar en els plens que van resultar decisius per a la construcció d'una Espanya democràtica. S'hi va destacar per la seva oratòria. El PNB, que formava en aquells dies part del grup mixt, va ser exclòs de la ponència que va redactar la constitució, encara que com relata el mateix Arzalluz, eren informats per Miquel Roca i Junyent de les converses que en aquest context es produïen. Si bé va resultar novament elegit com a diputat, va renunciar a l'acta per a dedicar-se completament a la direcció del Partit.

President del PNB

Va assumir la direcció del PNB, sota la qual, i a conseqüència de l'aprovació de l'Estatut de Guernica el 1979, el partit va formar el Govern Basc. Des de 1980, el PNB presideix el Govern Basc, havent estat penebistes els tres lehendakaris escollits fins a la data, encara que després de l'escissió del PNB el 1986 van perdre les eleccions basques enfront del PSE-PSOE. Centrada la labor del PNB en el ple desenvolupament estatutari, en l'administració de les noves competències autonòmiques i de la seva ampliació, va donar suport en la política espanyola al govern socialista de Felipe González, com al govern popular de José María Aznar. Va donar suport a la seva investidura de 1996 malgrat la vehemència de les seves declaracions. D'aquests acords va reeixir a obtenir importants transferències de competències i una notable millora del Concert Econòmic, que és el qual regula la relació tributària entre els governs central i basc.

Quan Aznar va ser reelegit per majoria absoluta després de les eleccions de l'any 2000, el Partit Popular no havia menester del suport dels partits nacionalistes, pel que es van trencar els acords de col·laboració i es va donar pas a una nova fase en el mandat d'Arzalluz, que es va centrar en la construcció d'una unitat d'acció nacionalista a favor de l'autodeterminació del País Basc. El 2004, en una disputada elecció interna, el va succeir a la presidència del PNB Josu Jon Imaz, considerat de l'ala moderada del partit, enfront de Joseba Egibar, que era el candidat defensat per Arzalluz.

Bibliografia

• Biografia autoritzada: "Arzallus: Así fue" de Javier Ortiz, Editorial FOCA, 624 páginas, 2005, ISBN 978-84-95440-43-3
• Biografia no autoritzada "Arzalluz: La dictadura del miedo" de José Diaz Herrera e Isabel Durán, Madrid, Planeta, 2001. 616 pàgines.

Enllaços externs

• Fitxa de Arzálluz Antía, Xabier al Congrés dels Diputats.
• Xabier Arzalluz a l'Enciclopedia Vasca Auñamendi