Víctor Torres i Perenya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVíctor Torres i Perenya
Biografia
Naixement 19 gener 1915
Lleida
Mort 19 juny 2011 (96 anys)
Lleida
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 – 4 abril 1988
Circumscripció electoral: Lleida


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

22 novembre 1982 – 26 juny 1984

Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

5 juny 1980 – 31 agost 1982

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 20 març 1984
Circumscripció electoral: Lleida


Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg  Secretari general de la Presidència 

1948 – 1954
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya (1931–)
Conflicte Guerra Civil Espanyola
Família
Pare Humbert Torres i Barberà
Germans Màrius Torres i Perenya
Parents Alfred Perenya i Reixachs (oncle)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Víctor Torres i Perenya (Lleida, 19 de gener de 1915 Lleida, 19 de juny de 2011)[1][2] fou un polític català, fill d'Humbert Torres i Barberà, germà del poeta Màrius Torres i Perenya i nebot d'Alfred Perenya.

Biografia[modifica]

Fou membre de la Joventut Republicana de Lleida,[3] fundada pel seu pare el 1915, i milità a ERC des de la seva fundació el 1931. També va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on s'afilià a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya. Va lluitar a la guerra civil espanyola en la Columna Macià-Companys i fou comissari polític d'ERC abans d'exiliar-se a França el 1939. Amb la seva família va viure a Oceja, Lió i finalment a Montpeller, on es diplomà en civilització francesa a la seva universitat.

A l'exili fou Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant el mandat de Josep Irla i Bosch (1948-1954) i, més tard, col·laborà extraoficialment amb el president Josep Tarradellas i Joan. Ha estat membre de l'Ateneu Popular de Ponent, d'Òmnium Cultural, del Centre Comarcal Lleidatà, del Canigó (Montpeller) i de l'Agrupació Sardanista de Lleida.[4]

El 1976 va tornar a Catalunya i es reincorporà a la direcció d'ERC. Va ser vocal de la comissió mixta de traspassos Generalitat-Estat el 1977. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya, on fou designat com a senador el 1980 i el 1982, on fou vocal de la comissió de Defensa.[5] També ha estat conseller general de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]