Anna Lizaran i Merlos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anna Lizaran Creu de Sant Jordi 1984
Naixement Anna Lizaran i Merlos
31 d'agost de 1944
Esparreguera (Baix Llobregat)
Mort 11 de gener de 2013(2013-01-11) (als 68 anys)
Barcelona (Barcelonès)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació actriu
Premis Gaudí
Millor actriu principal
2009 - Forasters
Altres premis
Premi Butaca
Millor actriu de cinema
1997 - Actrius
1998 - La primera noche de mi vida
Millor actriu protagonista
2002 - Escenes d'una execució
2005 - Forasters
2006 - Un matrimoni de Boston
2010 - El ball
2011 - Agost
Premi Margarida Xirgu (1982)
Premio Nacional de Teatro (1984)
Creu de Sant Jordi (2000)
Premi Nacional de Teatre (2003)

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Anna Lizaran i Merlos (Esparreguera, Baix Llobregat, 31 d'agost de 1944 - Barcelona, 11 de gener de 2013[1][2]) fou una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, germana de la també actriu Lola Lizaran.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla d'una modista i d'un mecànic,[2] va demostrar la seva afecció pel teatre ja de ben petita. Va estudiar art dramàtic al Centre d'Estudis Experimentals de Barcelona i va ésser un dels primers membres del grup teatral Comediants.[3] El 1974 es va establir a París per estudiar amb el mim Jacques Lecoq. Tornà el 1976 i va començar a treballar al Teatre Lliure, del qual fou un dels membres fundadors.[2]

Al llarg de la seva carrera va intervenir tant en cinema, on treballà al costat de directors com Pedro Almodóvar, Francesc Betriu, Rosa Vergés o Ventura Pons, com a la televisió, participant en produccions com Jet Lag, La Mari, L'un per l'altre, Porca Misèria o La Via Augusta. L'any 1995 va fer la seva única incursió en la direcció teatral, amb l'obra Arsènic i puntes de coixí, al Teatre Lliure de Gràcia, amb Carme Molina, Conxita Bardem, Montse Guallar i Jordi Bosch i Palacios, entre altres actors.

En teatre, va participar en la majoria dels muntatges teatrals realitzats al Teatre Lliure amb els millors directors del país, entre els quals destaquen Lluís Pasqual a Hamlet, Tot esperant Godot o La tempesta, Josep Maria Mestres a Un matrimoni de Boston, Sergi Belbel a Forasters, Agost i Dissabte, diumenge i dilluns, Ramon Simó a Escenes d'una execució, Joan Ollé a Aquesta nit improvisem, Fabià Puigserver a Lorenzaccio i Les noces de Fígaro, Carles Santos a L'adéu de Lucrècia Borja o Josep Maria Flotats a Una jornada particular. En els últims anys de la seva trajectòria destaca la seva interpretació de Violet Weston a l'obra Agost al TNC, l'obra més vista de la història del Teatre.[4][3]

L'any 1982 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu de teatre, el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2003, el Premi Nacional de Teatre «per la seva interpretació a Escenes d'una execució, de Howard Barker».

Anna Lizaran va morir l'11 de gener del 2013, als 68 anys, a l'Hospital Clínic de Barcelona, a causa d'un càncer.[2]

El 2014 se li va retre homenatge a través del llibre Anna Lizaran, presentat per Lluís Pasqual i la seva companya sentimental, Irene Bordoy.[5]

Filmografia principal[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Televisió[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1976: Camí de nit, 1854.
  • 1977: Titus Andrònic, Leonci i Lena, La cacatua verda, Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny.
  • 1978: La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, La nit de les tríbades, Hedda Gabler.
  • 1979: La bella Helena, Les tres germanes.
  • 1980: Jordi Dandin, El balcó.
  • 1981: Operació Ubú.
  • 1982: El misantrop, Primera història d'Esther.
  • 1983: Al vostre gust, Advertència per a embarcacions petites.
  • 1984: Una jornada particular.
  • 1985: Un dels últims vespres de carnaval, La senyoreta Júlia.
  • 1986: La senyora de Sade.
  • 1987: Lorenzaccio, Lorenzaccio, El 30 d'abril.
  • 1988: La bona persona del Sezuan.
  • 1990: Maria Estuard, Un capvespre al jardí.
  • 1991: El cántaro roto.
  • 1992: Dansa d'agost, El dol escau a Electra, El parc.
  • 1993: Roberto Zucco.
  • 1994: Un dels últims vespres de carnaval, Les noces de Fígaro, Quartet.
  • 1995: Arsènic i puntes de coixí.
  • 1996: Lear o el somni d'una actriu, El temps i l'habitació.
  • 1998: Quartet, Morir, Galatea.
  • 1999: Tot esperant Godot, La nit de les tríbades.
  • 2000: L'hort dels cirerers.
  • 2001: L'adéu de Lucrècia Borja.
  • 2002: Escenes d'una execució, Testimoni Verdaguer.
  • 2003: Homenatge a Josep Montanyès, El retorn al desert.
  • 2004: Forasters, Dissabte, diumenge i dilluns.
  • 2005: Un matrimoni de Boston, Homenatge a Carlota Soldevila.
  • 2006: Rosencrantz i Guildenstern són morts, Hamlet, La tempesta.
  • 2008: El cercle de guix caucassià.
  • 2009: El ball.
  • 2010: Agost
  • 2011: Dues dones que ballen.

Guardons[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Anna Lizaran i Merlos