Mario Gas Cabré

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMario Gas
Mario Gas,Pedro Pomares y Xavier Ribera.jpg
Pedro Pomares, Mario Gas i Xavier Ribera
Biografia
Naixement Mario Gas Cabré
15 de febrer de 1947 (1947-02-15) (72 anys)
Montevideo (Uruguai)
Nacionalitat Uruguai
Espanya
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Actor, actor de veu, director de cinema i director de teatre
Família
Cònjuge Victòria Peña i Carulla
Parella Vicky Peña[1]
Fills Miranda Gas Peña
Orestes Gas Peña[2]
Pares Anna Cabré
Manuel Gas
Parents Mario Cabré (oncle)
Manuel Gas Cabré (germà)[2]
Premis
Premis Butaca
Millor direcció teatral
La reina de la bellesa de Leenane (1999)

IMDB: 309015
Modifica les dades a Wikidata

Mario Gas Cabré (Montevideo, Uruguai, 15 de febrer de 1947) és un actor, director de cinema i de teatre i òpera, doblador i gestor cultural català nascut a l'Uruguai. Entre el 2004 i el 2012 va ser director del Teatro Español de Madrid.[3]

Biografia[modifica]

Va néixer a Montevideo durant una gira musical per Amèrica del Sud dels seus pares, el cantant líric Manuel Gas[4] i la ballarina de ballet líric Anna Cabré.[5] El seu oncle era el torero i actor Mario Cabré, i el seu germà el compositor i músic Manuel Gas Cabré, mort el 2009.[6] Va iniciar la seva activitat en el món teatral durant la seva estada a la universitat, on abandonà els estudis de dret i filosofia[7] de la Universitat de Barcelona, iniciant a finals de la dècada del 1960 la seva activitat com a director teatral, i desenvolupa aquesta tasca amb les d'actor de cinema, teatre i televisió, gestor cultural i artístic;[7] fins i tot ha arribat a firmar l'escenografia o el vestuari d'alguna de les seves obres, a fer classes d'interpretació i crítica teatral.[8]

Des dels 18 anys viu a cavall entre Madrid i Barcelona.[2] Durant la segona meitat de la dècada del 1960 va formar grups de teatre independent i universitari, que van ajudar-lo a definir la seva carrera com a actor, director, gestor cultural i director artístic.[4]

Activitat professional[3][modifica]

Com a gestor teatral ha dirigit el Festival de Tardor de Barcelona i l'Olimpic de les Arts, el Teatre Condal, el Saló Diana, el Festival Grec el 1976 i el Teatro Español de Madrid del 2004 al 2012. Durant la seva carrera ha combinat aquestes tasques amb les de professor d'interpretació, escenògraf, il·luminador, i actor i director de doblatge. Ha fet d'actor en pel·lícules com L'amor és estrany de Carles Balagué, El llarg hivern de Jaime Camino, Amic/Amat de Ventura Pons o El coronel Macià de Josep Maria Forn, i ha treballat sota la direcció de Vicente Aranda, Bigas Luna, Luis García Berlanga i Félix Rotaeta, entre d'altres; en televisió ha intervingut en diverses sèries. Així mateix també destca al llarg de la seva carrera la seva tasca com a doblador, sent la veu habitual d'actors com Ben Kingsley, Mel Gibson, John Malkovich o Geoffrey Rush.

Com a actor de teatre compta amb obres com Èdip, tirà de Sòfocles i Heiner Müller, Fausto de Goethe, Electra de Sòfocles, Don Juan de José Zorrilla, Follies de Stephen Sondheim i Julio César de William Shakespeare. Ha dirigit més de 50 produccions, i també ha fet de director escènic d'òperes com La Traviata[5][9][10] o Un ballo in maschera de Giuseppe Verdi; Madama Butterfly de Giacomo Puccini i L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti.

La seva filmografia com a director inclou dos curtmetratges, el llargmetratge El pianista, basada en la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán, i la sèrie Isabel.

Ha estat guardonat amb diversos premis de les arts escèniques: l'any 1996 amb el Premi Nacional de Teatre, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel seu muntatge teatral Sweeney Todd, el 1998 amb el Premi Ciutat de Barcelona pels seus muntatges Guys and Dolls i La reina de la bellesa de Leenane, i el 1999 amb el Premi Butaca a la millor direcció teatral per La reina de bellesa de Leenane, així com tres Premis Max.

Teatre[modifica]

Director[modifica]

Actor[modifica]

Filmografia principal[modifica]

Any Títol Actor Director Guionista Notes
1975 Tango Sí Sí Curtmetratge
1977 Cambio de sexo Sí De Vicente Aranda
1978 Bilbao Sí De Bigas Luna. Veu.
1988 El placer de matar Sí Sí De Félix Rotaeta
1988 L'amor és estrany Sí De Carles Balagué
1989 Los días del cometa Sí De Luis Ariño
1992 El llarg hivern Sí De Jaime Camino
1995 Estació d'enllaç Sí Sèrie de televisió. 1 episodi.
1998 El pianista Sí Sí
1999 Amic/Amat Sí De Ventura Pons
2002 Smoking room Sí De Roger Gual i Julio D. Wallovits. Escenes esborrades.
2003 Jet lag Sí Sèrie de televisió. 1 episodi.
2004 La puta y la ballena Sí De Luis Puenzo
2006 El coronel Macià Sí De Josep Maria Forn
2013 Isabel Sí Sèrie de televisió
2016 Nit i dia Sí Sèrie de televisió on fa de jutge a la primera temporada

Guardons[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. “Rajoy y Bárcenas son personajes de un guiñol terrorífico” a El País, 1/9/2013 (castellà)
  2. 2,0 2,1 2,2 Un conciliador Mario Gas echa el telón en el Español a El País, 12/3/2012 (castellà)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Mario Gas abandona el Teatro Español a El País, 8/3/2012 (castellà)
  4. 4,0 4,1 4,2 Ocho años con Mario a El País, 9/3/2012 (castellà)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Mario Gas: "No es una época buena para la gente sencilla" a El Referente, 13/8/2013 (castellà)
  6. Manolo Gas Cabré, solista de jazz, compositor y director musical a El País, 18/10/2009 (castellà)
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 7,18 7,19 7,20 Fitxa de Mario Gas a Teatralnet
  8. Gas, Mario (1946-VVVV) a MCN Biografías (castellà)
  9. 9,0 9,1 Mario Gas dirigeix al Real una 'Madama Butterfly' de cinema a Teatralnet, 29/4/2002
  10. 10,0 10,1 Mario Gas, actor y director a Love 4 musicals (castellà)
  11. 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 Gran Enciclopèdia Catalana,.
  12. Lluís Pasqual: "Hay que evitar el divorcio entre boca y oreja" a El País, 8/8/1998 (castellà)
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Ute Lemper y Mario Gas presentarán ‘The Bukowski Project' en los Teatros del Canal a Todomusicales.com, 8/4/2010 (castellà)
  14. 14,0 14,1 14,2 Mérida se rinde a 'Las troyanas' a El País, 5/7/2008 (castellà)
  15. 15,0 15,1 Sweeney 95 Revisited a El País, 15/11/2008 (castellà)
  16. 16,0 16,1 La navaja de SWEENEY TODD se vuelve a afilar para su estreno en el Teatro Español a Todomusicales.com, 15/10/2008 (castellà)
  17. Mario Gas devuelve al teatro a Anabel Alonso a El País, 17/4/1997 (castellà)
  18. 18,0 18,1 18,2 ‘Follies' en dos palabras: legen-dario a El País, 13/2/2012 (castellà)
  19. Nuria Espert recibirá el Premio Emérita Augusta 2013 por toda una vida dedicada al teatro al web dels Premis Max (castellà)
  20. 20,0 20,1 La reina de la bellesa de Leenane s’endú el premi al millor espectacle de teatre a La Xarxa, 9/5/2000
  21. Sergi Belbel echa el resto con la dramaturgia catalana en el TNC a El País, 26/6/2012 (castellà)
  22. Mario Gas dirige un reparto de cine en «Las Criadas», de Jean Genet a ABC, 17/1/2002 (castellà)
  23. 23,0 23,1 23,2 El CDN acoge el montaje de Mario Gas de la 'Electra' de O'Neill a El País, 1/2/2006 (castellà)
  24. Mario Gas instala en el Real un 'L'elisir d'amore' mussoliniano a El País, 8/2/2006 (castellà)
  25. Un fantasma recorre el Teatro Real a El País, 15/7/2007 (castellà)
  26. 26,0 26,1 Gas y Wert protagonizan una noche dedicada al poder y la traición a El País, 25/7/2013 (castellà)
  27. Artistas de varias disciplinas llevan al Teatre Borràs su visión personal del 'striptease' a El Mundo, 24/6/2008 (castellà)
  28. Willy Loman vuelve a la carretera a El País, 14/2/2009 (castellà)
  29. Mario Gas condueix el mític 'Tranvía' de Tennessee Williams a Teatralnet, 8/7/2011
  30. Mario Gas inaugura el Temporada Alta amb 'Un fràgil equilibri' a Ara, 27/9/2011
  31. ‘Butterfly' y el metalenguaje a El País, 31/5/2012 (castellà)
  32. El descubrimiento de un tenor a El País, 13/11/2012 (castellà)
  33. El veneno del teatro intoxica a Mario Gas a Periodista digital, 9/12/2012 (castellà)
  34. Mario Gas dirigeix 'El veneno del teatro' de Rodolf Sirera al Romea a Teatralnet, 30/6/2013
  35. Edip, tirà': entre el passat i el futur / Joan Casas a Traces
  36. El Teatro Arriaga estrena un montaje de 'Fausto' con la música de siete compositores a El País, 25/2/2003 (castellà)
  37. Mario Gas interpreta el monólogo autobiográfico 'Mi suicidio', del dramaturgo suizo Henry Roorda a El País, 12/11/2003 (castellà)
  38. La tragedia de «Electra», según José Sanchis Sinisterra, en el Teatre Grec a ABC, 8/7/2003 (castellà)
  39. Trayectoria a Blanco a La Jornada, 17/1/2008 (castellà)
  40. ¡Don Juan vive! a El País, 5/11/2008 (castellà)
  41. 'El placer de matar', premiada en la Semana del Cine Español de Murcia a El País, 15/3/1988 (castellà)
  42. 42,0 42,1 Premios Max - Historia. 2000 al web dels Premis Max (castellà)
  43. El musical ‘Follies' canta bingo en la gala de los premios Max a El País, 14/5/2013 (castellà)
  44. Finalistes de la XIV edició dels Premis Goya (2000) Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF (castellà)
  45. Mario Gas regresa al Festival de Niebla con «A Electra le sienta bien el luto» a ABC Sevilla, 20/08/2005 (castellà)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]