Arthur Schnitzler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arthur Schnitzler
Arthur Schnitzler 1912.jpg
Naixement 15 de maig de 1862
Viena
Mort 21 d'octubre de 1931(1931-10-21) (als 69 anys)
Viena
Ocupació escriptor, dramaturg, metge, guionista i psiquiatre
Obres notables Dream Story, La Ronde, Fräulein Else, Q1821658 i Q1823758
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Arthur Schnitzler (Viena, Imperi austríac, 15 de maig de 1862 - 21 d’octubre de 1931) va ser un dramaturg i novel·lista austríac en llengua alemanya. La seva professió era la de metge neuròleg.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Das Märchen (1891)
  • Anatol (1893)
  • Liebelei (1895)
  • Reigen (1896/97)
  • Paracelsus (1898)
  • Der grüne Kakadu (1898)
  • Die Gefährtin (1898)
  • Freiwild (1898)
  • Der Schleier der Beatrice (1899)
  • Die Frau mit dem Dolche (1900)
  • Lebendige Stunden (1901)
  • Die letzten Masken (1901)
  • Literatur (1901)
  • Der einsame Weg (1904)
  • Der Ruf des Lebens (1906)
  • Komtesse Mizzi oder Der Familientag (1909)
  • Der junge Medardus (1910)
  • Das weite Land (1911)
  • Professor Bernhardi (1912)
  • Fink und Fliederbusch (1916)
  • Komödie der Verführung (1924)

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • Fräulein Else (1924)
  • Lieutenant Gustl (1901)

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • La Ronda. Traducció de Carme Serrallonga.
  • Anatol. Traducció de Feliu Formosa. Direcció de Jordi Mesalles.
  • A la cacatua verda. Traducció de Feliu Formosa.
  • El camí solitari. Traducció de Dagmar Lüderitz i d'Albert de la Torre.
  • El professor Bernhardi.[2] Traducció de Feliu Formosa. Sinopsi: En un hospital universitari, la decisió complexa d’un metge desencadena un seguit de conseqüències que faran trontollar tots els estaments polítics i religiosos del país. Aquesta obra de ressons autobiogràfics, tracta sobre els tentacles del poder, fa una radiografia dels mecanismes amb què les elits vampiritzen els discursos sobre el bé comú per legitimar el seu propi protagonisme. El llibre, imprès per Arola Editors, és una adaptació del clàssic de 1912 que va ser censurat durant molts anys a Àustria. Schnitzler hi va anticipar els fantasmes antisemites que recorrerien Europa al llarg del segle XX. El text és una de les apostes de Xavier Albertí, director del Teatre Nacional Catalunya, per la temporada 2015-16.

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • La senyoreta Berta Garlan. Traducció d'Ernest Martínez Ferrando. Badalona: Edicions Proa (A tot vent, 29), 1930.
  • La senyoreta Else. Traducció de Joan Alavedra, revisada per Jaume Vallcorba. Barcelona: Quaderns Crema ("Mínima minor", 75), 1997.
  • Història somiada. Traducció d'Anna Soler. Barcelona: Quaderns Crema ("Mínima minor", 81), 1998.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Arthur Schnitzler». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Schnitzler, Arthur. El professor Bernhardi. 2015 (en català). Tarragona: Arola Editors (Textos a part. Teatre contemporani.). ISBN 978-84-94451-13-3. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Schnitzler Modifica l'enllaç a Wikidata