Arthur Schnitzler

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArthur Schnitzler
Arthur Schnitzler 1912.jpg
Biografia
Naixement15 maig 1862
Viena (Àustria)
Mort21 octubre 1931 (69 anys)
Viena (Àustria)
Causa de mortCauses naturals (Accident vascular cerebral i hemorràgia cerebral)
Lloc d'enterramentOld Jewish Cemetery (en) Tradueix
Grup ètnicAustríacs
FormacióUniversitat de Viena
Activitat
Camp de treballArts escèniques
OcupacióEscriptor, dramaturg, metge escriptor, guionista, psiquiatre, novel·lista i autor
Activitat1891 –
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParellaClara Katharina Pollaczek
FillsHeinrich Schnitzler
PareJohann Schnitzler
GermansJulius Schnitzler
ParentsMarkus Hajek (en) Tradueix (cunyat)
Cronologia
1933 crema de llibres en l'Alemanya nazi
Premis
Signatura

IMDB: nm0774217 Allocine: 73766 Allmovie: p218469 IBDB: 4323
Musicbrainz: 8cfcbd68-b525-4e41-8f48-029d569bda64 Discogs: 444622 Find a Grave: 1286
Modifica les dades a Wikidata

Arthur Schnitzler (Viena, Imperi austríac, 15 de maig de 1862 - 21 d’octubre de 1931) va ser un dramaturg i novel·lista austríac en llengua alemanya. La seva professió era la de metge neuròleg.[1]

Obra[modifica]

Teatre[modifica]

  • Das Märchen (1891)
  • Anatol (1893)
  • Liebelei (1895)
  • Reigen (1896/97)
  • Paracelsus (1898)
  • Der grüne Kakadu (1898)
  • Die Gefährtin (1898)
  • Freiwild (1898)
  • Der Schleier der Beatrice (1899)
  • Die Frau mit dem Dolche (1900)
  • Lebendige Stunden (1901)
  • Die letzten Masken (1901)
  • Literatur (1901)
  • Der einsame Weg (1904)
  • Der Ruf des Lebens (1906)
  • Komtesse Mizzi oder Der Familientag (1909)
  • Der junge Medardus (1910)
  • Das weite Land (1911)
  • Professor Bernhardi (1912)
  • Fink und Fliederbusch (1916)
  • Komödie der Verführung (1924)

Novel·la[modifica]

  • Fräulein Else (1924)
  • Lieutenant Gustl (1901)

Traduccions al català[modifica]

Teatre[modifica]

  • La Ronda. Traducció de Carme Serrallonga.
  • Anatol. Traducció de Feliu Formosa. Direcció de Jordi Mesalles.
  • A la cacatua verda. Traducció de Feliu Formosa.
  • El camí solitari. Traducció de Dagmar Lüderitz i d'Albert de la Torre.
  • El professor Bernhardi.[2] Traducció de Feliu Formosa. Sinopsi: En un hospital universitari, la decisió complexa d’un metge desencadena un seguit de conseqüències que faran trontollar tots els estaments polítics i religiosos del país. Aquesta obra de ressons autobiogràfics, tracta sobre els tentacles del poder, fa una radiografia dels mecanismes amb què les elits vampiritzen els discursos sobre el bé comú per legitimar el seu propi protagonisme. El llibre, imprès per Arola Editors, és una adaptació del clàssic de 1912 que va ser censurat durant molts anys a Àustria. Schnitzler hi va anticipar els fantasmes antisemites que recorrerien Europa al llarg del segle XX. El text és una de les apostes de Xavier Albertí, director del Teatre Nacional Catalunya, per la temporada 2015-16.

Novel·la[modifica]

  • La senyoreta Berta Garlan. Traducció d'Ernest Martínez Ferrando. Badalona: Edicions Proa (A tot vent, 29), 1930.
  • La senyoreta Else. Traducció de Joan Alavedra, revisada per Jaume Vallcorba. Barcelona: Quaderns Crema ("Mínima minor", 75), 1997.
  • Història somiada. Traducció d'Anna Soler. Barcelona: Quaderns Crema ("Mínima minor", 81), 1998.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Schnitzler
  1. «Arthur Schnitzler». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Schnitzler, Arthur. El professor Bernhardi (en català). 2015. Tarragona: Arola Editors (Textos a part. Teatre contemporani.). ISBN 978-84-94451-13-3.