Arthur Schnitzler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArthur Schnitzler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1862 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 1931 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral i hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaAntic Cementiri Jueu de Viena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAkademisches Gymnasium (1871–1871)
Universitat de Viena - medicina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, guionista, psiquiatre, metge escriptor, dramaturg, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1891 Modifica el valor a Wikidata –
ProfessorsMaximilian Lang (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeOlga Schnitzler (1903–1921), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaClara Katharina Pollaczek Modifica el valor a Wikidata
FillsHeinrich Schnitzler
 ( Olga Schnitzler)
Lili Schnitzler
 ( Olga Schnitzler)
stillborn son of Arthur Schnitzler and Marie Reinhard (en) Tradueix
 ( Maria Reinhard (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
PareJohann Schnitzler Modifica el valor a Wikidata
GermansJulius Schnitzler i Gisela Hajek Modifica el valor a Wikidata
ParentsMarkus Hajek (cunyat) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
març 1933-octubre 1933crema de llibres a l'Alemanya nazi Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0774217 Allocine: 73766 Allmovie: p218469 IBDB: 4323 TMDB.org: 5013
Musicbrainz: 8cfcbd68-b525-4e41-8f48-029d569bda64 Discogs: 444622 Goodreads author: 38658 Find a Grave: 1286 Project Gutenberg: 3010 Modifica el valor a Wikidata

Arthur Schnitzler (Viena, Imperi austríac, 15 de maig de 1862 - 21 d'octubre de 1931) va ser un dramaturg i novel·lista austríac en llengua alemanya. La seva professió era la de metge neuròleg.[1]

Obra[modifica]

Teatre[modifica]

  • Das Märchen (1891)
  • Anatol (1893)
  • Liebelei (1895)
  • Reigen (1896/97)
  • Paracelsus (1898)
  • Der grüne Kakadu (1898)
  • Die Gefährtin (1898)
  • Freiwild (1898)
  • Der Schleier der Beatrice (1899)
  • Die Frau mit dem Dolche (1900)
  • Lebendige Stunden (1901)
  • Die letzten Masken (1901)
  • Literatur (1901)
  • Der einsame Weg (1904)
  • Der Ruf des Lebens (1906)
  • Komtesse Mizzi oder Der Familientag (1909)
  • Der junge Medardus (1910)
  • Das weite Land (1911)
  • Professor Bernhardi (1912)
  • Fink und Fliederbusch (1916)
  • Komödie der Verführung (1924)

Novel·la[modifica]

  • Leutnant Gustl (1900)
  • Fräulein Else (1924)
  • Traumnovelle (1926)

Traduccions al català[modifica]

Teatre[modifica]

  • La Ronda. Traducció de Carme Serrallonga.
  • Anatol. Traducció de Feliu Formosa. Direcció de Jordi Mesalles.
  • A la cacatua verda. Traducció de Feliu Formosa.
  • El camí solitari. Traducció de Dagmar Lüderitz i d'Albert de la Torre.
  • Frau Bertha Garlan d'Arthur Schnitzler, traducció catalana publicada a Badalona l'any 1930 dins la col·lecció A tot vent
    El professor Bernhardi.[2] Traducció de Feliu Formosa. Sinopsi: En un hospital universitari, la decisió complexa d'un metge desencadena un seguit de conseqüències que faran trontollar tots els estaments polítics i religiosos del país. Aquesta obra de ressons autobiogràfics, tracta sobre els tentacles del poder, fa una radiografia dels mecanismes amb què les elits vampiritzen els discursos sobre el bé comú per legitimar el seu propi protagonisme. El llibre, imprès per Arola Editors, és una adaptació del clàssic de 1912 que va ser censurat durant molts anys a Àustria. Schnitzler hi va anticipar els fantasmes antisemites que recorrerien Europa al llarg del segle xx. El text és una de les apostes de Xavier Albertí, director del Teatre Nacional Catalunya, per la temporada 2015-16.

Novel·la[modifica]

  • La senyoreta Berta Garlan. Traducció d'Ernest Martínez Ferrando. Badalona: Edicions Proa (A tot vent, 29), 1930.
  • La senyoreta Else. Traducció de Joan Alavedra, revisada per Jaume Vallcorba. Barcelona: Quaderns Crema ("Mínima minor", 75), 1997.
  • Història somiada. Traducció d'Anna Soler. Barcelona: Quaderns Crema ("Mínima minor", 81), 1998.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Schnitzler
  1. «Arthur Schnitzler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Schnitzler, Arthur. El professor Bernhardi. 2015. Tarragona: Arola Editors (Textos a part. Teatre contemporani.). ISBN 978-84-94451-13-3.