Màrius Cabré i Esteve

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mario Cabré)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMàrius Cabré i Esteve
Dades biogràfiques
Naixement 6 de gener de 1916
Barcelona
Mort 1 de juliol de 1990 (74 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Actor, torero i presentador de televisió
Modifica dades a Wikidata

Màrius Cabré i Esteve,[1] més conegut artísticament com a Mario Cabré, (Barcelona, 6 de gener de 1916 - 1 de juliol de 1990) va ser un torero, actor de teatre i cinema, poeta i presentador de televisió català.

Havia nascut en una família d'artistes teatrals, encara que ja de jove va decidir enfocar la seva carrera cap al món taurí. Va començar a torejar el 1934, sota el sobrenom de Cabrerito, i debutà a la Plaça de Las Ventas de Madrid el 10 d'agost de 1941.

L'1 d'octubre de 1943 va prendre l'alternativa de mans de Domingo Ortega a la Real Maestranza de Sevilla. El padrí va ser El Estudiante i el toro de la cerimònia es deia "Negociante", de Curro Chica. La confirmar a Las Ventas el vuit de gener del 1944, de mans de Domingo Ortega i A. Bienvenida. El toro es deia "Cantito" de les ramaderia de V. Muriel.

Va ser un torero elegant i valent. Feia grans veròniques. No va arribar a triomfar per ser tant polifacètic: actor, poeta, locutor. A la coproducció hispano-cubana Una cubana en España amb Blanquita Amaro, cantava amb accent andalús i una certa gràcia el conegut bolero "Maria Dolores".

Un cop retirat del món del toreig va tenir una prolífica carrera com a actor cinematogràfic, participant en pel·lícules com Pandora y el holandés errante (1951), amb James Mason i Ava Gardner,Tercio de quites (1951), La novia (1955) o Nocturno 29 (1968) al costat de Lucía Bosé. En la seva autobiografia, Ava Gardner diu de Cabré que el bon home es va creure obligat a exercir amb ella un laboriós i narcisista paper de latin lover, fent-se més aviat pesat amb els seus rams de flors i trucades telefòniques a l'hotel on s'allotjava la diva americana. De totes maneres Frank Sinatra va irrompre-hi inesperadament a mitjan rodatge de la pel·lícula.

Com a presentador de televisió va estar present en els inicis de Televisió Espanyola, des dels primers temps, presentant programes com Club Miramar (1959-1960), al costat de Federico Gallo; Basar (1963) o sobretot, Reina por un día amb José Luis Barcelona, entre 1964 i 1965.

Va patir un atac d'hemiplegia i passà els darrers anys de la seva vida al balneari de Benicàssim, per morir finalment a Barcelona. Reposa al Cementiri de Montjuïc.

Cinema[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1965, juliol. Història d'un mirall, original de Cecília A. Màntua. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • Mar i cel, original d'Àngel Guimerà. Per la companyia de Màrius Cabré.
  • Terra baixa, original d'Àngel Guimerà. Per la companyia de Màrius Cabré.
  • El místic, original de Santiago Rusiñol. Per la companyia de Màrius Cabré.
  • Un marit baix de to, adaptació de Joan Cumellas, amb Màrius Cabré i Alady

Televisió[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Dietario poético a Ava Gardner. 1950.
  • Oda a Gala-Salvador Dalí. 1952.
  • Canto sin sosiego
  • En la residencia. 1969.
  • Maramor. 1973.
  • Beni-Casim i Tankas. 1978.
  • Peldaños de eternidad. 1979.
  • Recortes de amor. 1979.
  • Pablo Ruiz Picasso y laberintos de redes: Poemas. 1981.
  • El apóstol viajero y otros poemas. 1982.
  • Meditaciones. 1984.
  • Pasos de esperanza. 1986.
  • Cántico de brisas: poemas. 1987.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • Don Juan Tenorio. 1963.
  • Terra baixa. 1964.
  • Antología viva. 1973.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Màrius Cabré i Esteve». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Santiago Tarín. Barcelona, en rosa y negro i en concret, el capítol Duelo a las cinco pàgs. 263-266. Plaza&Janés, editores, s.a. Barcelona, 2002.