John Millington Synge
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1871 Rathfarnham |
| Mort | 24 març 1909 (37 anys) Dublín |
| Causa de mort | Causes naturals (Limfoma ) |
| Sepultura | Mount Jerome Cemetery |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Irlandesos |
| Formació | Universitat de París Reial Acadèmia Irlandesa de Música |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg, escriptor, poeta, llibretista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pares | John Hatch Synge (en)  i Kathleen Trail (en) |
| Germans | Annie Isabella Synge (en) |
| Parents | John Synge (nebot) |
        | |
John Millington Synge (Rathfarnham, 16 d'abril de 1871 - Dublín, 24 de març de 1909) fou un autor dramàtic, poeta, prosista irlandès d'expressió anglesa. Sovint s'empra la forma escurçada J.M. Synge per a referir-se a l'autor.
Obra[modifica]
En original[modifica]
- In the Shadow of the Glen. (1903)
- Riders to the Sea. (1904)
- The Well of the Saints. (1905)
- The Aran Islands (1907. El llibre es pot llegir en versió original a "Wikisource": The Aran Islands)
- The Playboy of the Western World (1907)
- The Tinker's Wedding (1908)
- Poems and Translations (1909)
- Deirdre of the Sorrows (1910)
- In Wicklow and West Kerry. (1912)
- Collected Works of John Millington.
Traduccions al català[modifica]
Teatre
- Genets cap a la mar (original: Riders to the Sea). Traducció d'Anna Murià. Estrenat el 15 de gener de 1955 a l'Orfeó Català de Mèxic, en unes vetllades teatrals organitzades per l'Agrupació Catalana d'Art Dramàtic. Publicat el 1958 per Miquel Arimany a la revista El Pont,[1] i posteriorment també en el volum: John Millington Synge. Genets cap a la mar. Les bodes del llauner (Barcelona: Institut del teatre, 1995. Biblioteca teatral).
- El fatxenda del món occidental (el títol de la traducció també apareix com a: El joglar del món occidental. original: The Playboy of the Western World). Traducció de Rafael Tasis els anys 1980, inèdit.[2] Va ser estrenat(?) a València el 1987 pel grup Teatre a Banda de València sota la direcció de Francesc Pujades i el títol de El playboy del món occidental.[3][4]
- Les noces del llauner (original: The Tinker's Wedding). Traducció de Xavier Romeu. Estrenat el 19 d'abril del 1973 a l'Institut Britànic de Barcelona, pel alumnes de la primera promoció de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants, sota la direcció nominal de Lluís Gómez Roldan. Durant aquest mateix any, es va representar a Berga, el 21 de juliol, dintre del II Festival d'Estiu de Teatre; al Teatre Capsa de Barcelona, de l'1 al 10 d'agost, amb una magnífica escenografia de Josep Maria Massagué; a la Universitat Catalana d'Estiu, el 25 d'agost; al Teatre Principal de Valls, el 28 de setembre, etc. Van aparèixer crítiques molt positives a Destino, Serra d'Or, La Vanguardia, Canigó, El Mundo Deportivo...[5]
- Les bodes del llauner (original: The Tinker's Wedding). Traducció de Jaume Melendres. Estrenat al Jove Teatre Regina de Barcelona el 1990 per la Companyia La Infidel sota la direcció de Calixto Bieito.[2][6] Publicat en el volum: John Millington Synge. Genets cap a la mar. Les bodes del llauner (Barcelona: Institut del teatre, 1995. Biblioteca teatral).
- L'ombra de la vall (original: In the Shadow of the Glen). Traducció de Jaume Melendres. Estrenat al Jove Teatre Regina de Barcelona el 1990 per la Companyia La Infidel sota la direcció de Calixto Bieito.[7][8][9]
- A l'ombra de la fondalada (original: In the Shadow of the Glen). Traducció d'Albert Mestres. Representat a la Sala Beckett de Barcelona el 2006. Publicat en el volum: Sabates de taló de Manuel Molins i A l'ombra de la fondalada de John M. Synge, col·lecció "En cartell", Núm. 16 (Barcelona: Re&Ma 12, 2006).
Dietari, crònica, assaig
- Les illes Àran (original: The Aran Islands). Traducció d'Artur Quintana (Barcelona: Edicions de 1984, 1999).
- Viatges per Irlanda (original: Travels in Wicklow, West Kerry and Connemara). Traducció d'Oriol Ampuero (Barcelona: Edicions de 1984, 2018).
Fonts[modifica]
- ↑ Montserrat Bacardí, "Anna Murià", a Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN Català, secció: Història de la traducció literària, 2010.
- ↑ 2,0 2,1 Maria Bosom, "John Millington Synge", a Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN Català, secció: Weltliteratur auf Katalanisch (Literatura del món en català).
- ↑ Resolució d'ajut de la Conselleria d'Educació Cultura i Ciència del País Valencià.
- ↑ El Play Boy del món occidental[Enllaç no actiu].
- ↑ Maria Conca, Josep Guia, A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu, Lleida, El Jonc, 2018 (en premsa)
- ↑ Cartellera de La Vanguardia, dissabte, 1 de desembre de 1990.
- ↑ Cartellera de La Vanguardia, dissabte, 1 de desembre de 1990.
- ↑ Joan-Anton Benach, "John Millington Synge y dos mujeres". crítica a La Vanguardia, 3 de desembre de 1990. (en castellà)
- ↑ Plabo Ley, "Calixto Bieito, un director imparable". Barcelona, metròpolis mediterrània, No. 58, 2002.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Millington Synge |