John Millington Synge
 John Millington Synge | |
|---|---|
 | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
16 d'abril de 1871 Rathfarnham |
| Mort |
24 de març de 1909 (37 anys) Dublín |
| Sepultura | Mount Jerome Cemetery and Crematorium |
| Ètnia | Irlandesos |
| Alma mater | Universitat de París |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Dramaturg, poeta i escriptor |
|
| |
 | |
 | |
John Millington Synge (1871 - 1909) fou un autor dramàtic, poeta, prosista irlandès d'expressió anglesa. Sovint s'empra la forma escurçada J.M. Synge per a referir-se a l'autor.
Obra[modifica]
En original[modifica]
- In the Shadow of the Glen. (1903)
- Riders to the Sea. (1904)
- The Well of the Saints. (1905)
- The Aran Islands (1907. El llibre es pot llegir en versió original a "Wikisource": The Aran Islands)
- The Playboy of the Western World (1907)
- The Tinker's Wedding (1908)
- Poems and Translations (1909)
- Deirdre of the Sorrows (1910)
- In Wicklow and West Kerry. (1912)
- Collected Works of John Millington.
Traduccions al català[modifica]
Teatre
- Genets cap a la mar (original: Riders to the Sea). Traducció d'Anna Murià. Estrenat el 15 de gener de 1955 a l’Orfeó Català de Mèxic, en unes vetllades teatrals organitzades per l’Agrupació Catalana d’Art Dramàtic. Publicat el 1958 per Miquel Arimany a la revista El Pont,[1] i posteriorment també en el volum: John Millington Synge. Genets cap a la mar. Les bodes del llauner (Barcelona: Institut del teatre, 1995. Biblioteca teatral).
- El fatxenda del món occidental (el títol de la traducció també apareix com a: El joglar del món occidental. original: The Playboy of the Western World). Traducció de Rafael Tasis els anys 1980, inèdit.[2] Va ser estrenat(?) a València el 1987 pel grup Teatre a Banda de València sota la direcció de Francesc Pujades i el títol de El playboy del món occidental.[3][4]
- Les noces del llauner (original: The Tinker's Wedding). Traducció de Xavier Romeu. Estrenat el 19 d'abril del 1973 a l'Institut Britànic de Barcelona, sota la direcció de Lluís Gómez Roldan. Durant aquest mateix any, es va representar a Berga, el 21 de juliol, dintre del II Festival d’Estiu de Teatre; al Teatre Capsa de Barcelona, de l’1 al 10 d’agost, amb una magnífica escenografia de Josep Maria Massagué; a la Universitat Catalana d'Estiu, el 25 d’agost; al Teatre Principal de Valls, el 28 de setembre, etc. Van aparèixer crítiques molt positives a Destino, Serra d’Or, La Vanguardia, Canigó, El Mundo Deportivo...[5]
- Les bodes del llauner (original: The Tinker's Wedding). Traducció de Jaume Melendres. Estrenat al Jove Teatre Regina de Barcelona el 1990 per la Companyia La Infidel sota la direcció de Calixto Bieito.[2][6] Publicat en el volum: John Millington Synge. Genets cap a la mar. Les bodes del llauner (Barcelona: Institut del teatre, 1995. Biblioteca teatral).
- L'ombra de la vall (original: In the Shadow of the Glen). Traducció de Jaume Melendres. Estrenat al Jove Teatre Regina de Barcelona el 1990 per la Companyia La Infidel sota la direcció de Calixto Bieito.[7][8][9]
- A l’ombra de la fondalada (original: In the Shadow of the Glen). Traducció d'Albert Mestres. Representat a la Sala Beckett de Barcelona el 2006. Publicat en el volum: Sabates de taló de Manuel Molins i A l'ombra de la fondalada de John M. Synge, col·lecció "En cartell", Núm. 16 (Barcelona: Re&Ma 12, 2006).
Dietari, crònica, assaig
- Les illes Àran (original: The Aran Islands). Traducció d'Artur Quintana (Barcelona: Edicions de 1984, 1999)
Fonts[modifica]
- ↑ Montserrat Bacardí, "Anna Murià", a Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN Català, secció: Història de la traducció literària, 2010.
- ↑ 2,0 2,1 Maria Bosom, "John Millington Synge", a Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN Català, secció: Weltliteratur auf Katalanisch (Literatura del món en català).
- ↑ Resolució d'ajut de la Conselleria d'Educació Cultura i Ciència del País Valencià.
- ↑ El Play Boy del món occidental.
- ↑ Maria Conca, Josep Guia, A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu, Lleida, El Jonc, 2018 (en premsa)
- ↑ Cartellera de La Vanguardia, dissabte, 1 de desembre de 1990.
- ↑ Cartellera de La Vanguardia, dissabte, 1 de desembre de 1990.
- ↑ Joan-Anton Benach, "John Millington Synge y dos mujeres". crítica a La Vanguardia, 3 de desembre de 1990. (en castellà)
- ↑ Plabo Ley, "Calixto Bieito, un director imparable". Barcelona, metròpolis mediterrània, No. 58, 2002.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Millington Synge |
- Maria Bosom, "John Millington Synge", a Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN Català, secció: Weltliteratur auf Katalanisch (Literatura del món en català).
- Breu biografia en anglès a "Theatre History.com"
- Breu biografia en anglès a "Theatre Database"
| ||||||
