Xavier Romeu i Juvé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaXavier Romeu i Juvé
Naixement 18 de novembre de 1941
Barcelona
Mort 11 de juliol de 1983(1983-07-11) (als 41 anys)
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació filòleg i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Xavier Romeu i Juvé[1] (Barcelona 18 de novembre de 1941 - els Monjos, Alt Penedès, 11 de juliol de 1983) fou un escriptor, professor i polític independentista i marxista català. La seva família havia estat lligada a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ell, de ben jove, s'inicià en la resistència política al franquisme i en l'esquerra independentista. Es llicencià en filologia a la Universitat de Barcelona.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Durant el curs 1969-1970, va estudiar dramatúrgia a la Facultat de Teatre de Praga i allà va prendre contacte amb el Cercle Lingüístic de Praga, les idees del qual aplicà després a la fonologia catalana. Participà activament en els fets de la Primavera de Praga, experiència que l'afermà en el seu socialisme internacionalista. Viatjà per diversos països europeus, on feia alhora els seus estudis i feines que li cobrissin les despeses. També fou traductor de moltes obres de llengües diverses al català. Fou professor de gramàtica històrica i de lingüística a Tarragona i també féu classes de fonologia i de dicció catalanes a l'Institut del Teatre de Barcelona. Forma part de l'anomenada Generació dels 70 i fou membre dels col·lectius d'escriptors Trencavel i Ofèlia Dracs. Fou professor a la Universitat Catalana d'Estiu.

Fou el presentador del primer acte que l'independentisme català modern organitzà al Fossar de les Moreres de Barcelona, el 1977, l'11 de setembre. El 1978 entrà al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i va fer part, des del 1979, dels Comitès Central i Executiu i, alhora, dirigí el consell de redacció de la revista Lluita. El 1980 impulsà la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Fou un prolífic assagista cultural i polític, amb articles publicats a Canigó, Recull, Avui, Presència, Mestral, Lluita, A Nosa Terra i Punto y Hora de Euskal Herria. Morí en un accident de trànsit.

Obres[modifica | modifica el codi]

Filologia[modifica | modifica el codi]

  • Breu diccionari ideològic (Teide 1976)
  • Manual de fonologia catalana (Barcanova 1983)
  • Diccionari Barcanova de la Llengua (director de l'obra; Barcanova 1985)

Manuals escolars[modifica | modifica el codi]

  • El món d'avui. Temes de geografia i d'història, d'Oriol Vergés, amb la col·laboració literària de Xavier Romeu, F. Soler Quintana i Miquel Oller (Teide 1976)
  • L'arada. Llengua catalana, de Xavier Romeu, Mercè Comelles i Montserrat Fortuny (Tàrraco 1981)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Natàlia (1965)
  • Els mites de Bagot (premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de Marsella 1967; Moll 1972)
  • Ni de septentrió, ni de migdia, ni de llevant, ni de ponent, gent, o a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou (obra per a titelles; premi "Teatre de camí" de Cantonigròs 1968)
  • Ànimes de càntir (1969; obra inèdita)
  • Alícia en terra de meravelles (1969; versió del conte de Lewis Carroll; Moll 1972)
  • El que fa el vell de casa sempre està bé (adaptació i guió d'un conte d'Andersen; La Galera 1970)
  • A tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou (obra per a actors, inèdita; finalista al premi Joan Santamaria 1970)
  • Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970, amb Maria Aurèlia Capmany; Edicions Catalanes de París 1971; La Magrana 1976; Institut de Teatre 1992; Arola 2010)
  • Estat d'emergència (finalista als premis Reus 1970 i Sabadell 1971; Moll 1972)
  • Assaig per a un concert (1972; obra heterodoxa de Pastorets, inèdita)
  • Contarelles del meu barri (1972; obra per a titelles, inèdita)
  • Esclops i taronges (traducció d'un text de Montserrat del Amo; La Galera 1972)
  • El gat amb botes (escenificació d'un conte de Perrault; La Galera 1972)
  • Les olives (escenificació d'un «paso» de Lope de Rueda; La Galera 1972)
  • El testament del Nasi (escenificació d'una facècia de Francesc Eiximenis; La Galera 1973)
  • Coloma (1973; obra inèdita)
  • Les noces del llauner (1973; traducció d'una obra de John Millington Synge, inèdita)
  • La revolta dels animals (1974; adaptació de la novel·la Animal Farm de George Orwell)
  • Preguntas y respuestas sobre la vida y la muerte de Francisco Layret, abogado de los obreros de Cataluña, de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu (Pipirijaina núm. 3, 1976)
  • Bent (traducció, amb E. Compte, S. Mateu i I. Pericot, i escritura del pròleg d'una obra de Martin Sherman; Robrenyo 1982)
  • Els gegants de la muntanya (traducció de l'obra pòstuma de Luigi Pirandello; Robrenyo 1983)

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Contes (1963-1970; setze narracions inèdites)
  • Allò que és intocable (recull de contes, premi Víctor Català als Jocs Florals de Caracas 1966)
  • Ascendent Escorpió (amb el títol de Journal, finalista al premi Joan Estelrich 1974; Laia 1979)
  • La mort en punt (recull de contes, premi Víctor Català de la Nit de Santa Llúcia 1975; Selecta 1976)
  • La tràgica mort de la baronesa Von Mündlich (1977; conte inèdit per a la revista Epsilon)
  • Alternativa zero (1977; novel·la inèdita)
  • Deu pometes té el pomer (premi de literatura eròtica «La somrisa vertical» 1980, amb altres autors del col·lectiu Ofèlia Dracs)

Política[modifica | modifica el codi]

  • Debat sobre els Països Catalans (editor i prologuista; Consorci d'editorials catalanes 1977)
  • Ascendent Catalunya (a cura de Gustau Navarro i Pere Ribera; Lluita 1987)

Traduccions[modifica | modifica el codi]

(les traduccions d'obres de teatre figuren a l'apartat «Teatre»)

  • Al servei secret de sa majestat, d'Ian Fleming (Aymà 1965)
  • Sabotatge, d'Ian Fleming (Aymà 1966)
  • Només es viu dues vegades, d'Ian Fleming (Aymà 1966)
  • La Xina de Mao, de K. S. Karol (Materials 1967)
  • Nicoló i el llangardaix blau, de Claude Bailly (La Galera 1968)   
  • Comprendre la pintura, de Carlos Areán (Teide 1969)
  • Kyra kyralina, de Panaït Istrati (Nova Terra 1972) 
  • Història de la literatura occitana, de Robert Laffont i Christian Anatole (amb Maria Aurèlia Capmany; Dopesa 1973) 
  • El joc dels nens, de Philippe Gutton (amb Helena Jürgens; Nova Terra 1973) 
  • URSS. La empresa frente al estado, d'Erik Egnell i Michel Peissik (Dopesa 1975)
  • Mañana... el ejército chino, de Jean-Pierre Brule (Dopesa 1975)
  • El otro Hitler, de René Fallet (Dopesa 1976)
  • Los armarios vacíos, d'Annie Ernaux (Galba 1976)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Xavier Romeu i Juvé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • «Xavier Romeu i Juvé». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  • Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, La generació literària dels 70 (Pòrtic 1971: 91-100)
  • Antoni Bartomeus, Els autors de teatre català: Testimoni d'una marginació (Curial 1976: 266-280)
  • Arxiu de textos de Xavier Romeu a la secció catalana del Marxist's Internet Archive [1] (amb llicència GFDL).
  • «Xavier Romeu: vida, obra i compromís polític», Lluita 288 (juliol-agost 2013) PSAN