Le Locataire

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaLe Locataire
Fitxa tècnica
Direcció Roman Polanski
Protagonistes
Producció Hercules Bellville
Disseny de producció Pierre Guffroy
Guió Roland Topor (novel·la)
Gérard Brach
Roman Polanski
Música Philippe Sarde
Fotografia Sven Nykvist
Muntatge Françoise Bonnot
Productora Playboy Productions
Distribuïdora Paramount Pictures
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 1976
Durada 125 minuts
Idioma original Francès
Lloc de rodatge París
Color color
Temàtica
Basat en The Tenant
Gènere cinema de terror, adaptació cinematogràfica, pel·lícula de comèdia i cinema LGBT
Tema principal Sobrenatural
Més informació
IMDb Fitxa 7.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.5/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Le Locataire és una pel·lícula francesa dirigida per Roman Polanski, estrenada el 1976. És una adaptació de la novel·la Le Locataire chimérique de Roland Topor, publicada el 1964.

Argument[modifica]

Trelkovsky, un home tímid i reservat, es muda a una habitació, en què una noia es va intentar suïcidar llançant-se per la finestra. A mesura que passa el temps, el nou inquilí comença a témer que els seus veïns intentin provocar en ell un estat de paranoia que l'indueixi també a saltar per la finestra.[1][2]

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

Amb Repulsió i La llavor del diable, Le Locataire forma part de la trilogia de Roman Polanski sobre el tema dels apartaments maleïts. Té a PoIanski com a principal intèrpret, a més de realitzador i coguionista. Però un altre protagonista important és un immoble de cinc pisos que va ser construït especialment per a la pel·lícula i va ser acabat en onze setmanes amb el treball de seixanta obrers i un cost de 400.000 dòlars.[3]

Polanski va comptar amb Steven Nykvist, director de fotografia de les pel·lícules d'Ingmar Bergman. Relat d'angoixa que conjuga perfectament el fantàstic amb el real, i com a engranatge la creació musical de Philippe Sarde. També el sentit de l'humor té una plaça important a la cinta, encara que en el primer pla veiem la trajectòria existencial d'un home a qui els seus propis fantasmes guiats per un medi ambient inhòspit empeny al suïcidi. Una patologia, i la pressió social són els elements que constitueixen aquesta història que va ser rebuda amb diversitat d'opinions a la seva estrena.[3]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Le locataire» (en francès). Allociné.
  2. «The Tenant» (en anglès). The New York Times.
  3. 3,0 3,1 Masó, Àngels «Le Locataire, un relat d'angoixa interpretat pel mateix director». La Vanguardia, 26-05-1976.

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema