Le Locataire

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLe Locataire
Fitxa
DireccióRoman Polanski
Protagonistes
ProduccióHercules Bellville
Dissenyador de produccióPierre Guffroy
GuióRoland Topor (novel·la)
Gérard Brach
Roman Polanski
MúsicaPhilippe Sarde
FotografiaSven Nykvist
MuntatgeFrançoise Bonnot
ProductoraPlayboy Productions
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1976
Durada125 minuts
Idioma originalFrancès
RodatgeParís
Coloren color
Descripció
Basat enThe Tenant (en) Tradueix
Gènerecinema de terror, pel·lícula de comèdia, cinema LGBT, pel·lícula basada en una obra literària i drama
TemaSobrenatural

IMDB: tt0074811 Filmaffinity: 968575 Allocine: 2548 Rottentomatoes: m/tenant Mojo: tenant Allmovie: v49040 TCM: 92530 Metacritic: movie/the-tenant TV.com: movies/the-tenant
Modifica les dades a Wikidata

Le Locataire és una pel·lícula francesa dirigida per Roman Polanski, estrenada el 1976. És una adaptació de la novel·la Le Locataire chimérique de Roland Topor, publicada el 1964.

Argument[modifica]

Trelkovsky, un home tímid i reservat, es muda a una habitació, en què una noia es va intentar suïcidar llançant-se per la finestra. A mesura que passa el temps, el nou inquilí comença a témer que els seus veïns intentin provocar en ell un estat de paranoia que l'indueixi també a saltar per la finestra.[1][2]

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

Amb Repulsió i La llavor del diable, Le Locataire forma part de la trilogia de Roman Polanski sobre el tema dels apartaments maleïts. Té a PoIanski com a principal intèrpret, a més de realitzador i coguionista. Però un altre protagonista important és un immoble de cinc pisos que va ser construït especialment per a la pel·lícula i va ser acabat en onze setmanes amb el treball de seixanta obrers i un cost de 400.000 dòlars.[3]

Polanski va comptar amb Steven Nykvist, director de fotografia de les pel·lícules d'Ingmar Bergman. Relat d'angoixa que conjuga perfectament el fantàstic amb el real, i com a engranatge la creació musical de Philippe Sarde. També el sentit de l'humor té una plaça important a la cinta, encara que en el primer pla veiem la trajectòria existencial d'un home a qui els seus propis fantasmes guiats per un medi ambient inhòspit empeny al suïcidi. Una patologia, i la pressió social són els elements que constitueixen aquesta història que va ser rebuda amb diversitat d'opinions a la seva estrena.[3]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Le locataire» (en francès). Allociné.
  2. «The Tenant» (en anglès). The New York Times.
  3. 3,0 3,1 Masó, Àngels «Le Locataire, un relat d'angoixa interpretat pel mateix director». La Vanguardia, 26-05-1976.