Le Locataire

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLe Locataire
Fitxa
DireccióRoman Polanski
Protagonistes
ProduccióHercules Bellville
Dissenyador de produccióPierre Guffroy Modifica el valor a Wikidata
GuióRoland Topor (novel·la)
Gérard Brach
Roman Polanski
MúsicaPhilippe Sarde
FotografiaSven Nykvist
MuntatgeFrançoise Bonnot
ProductoraPlayboy Productions
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1976
Durada125 minuts
Idioma originalFrancès
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Tenant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de terror, pel·lícula de comèdia, cinema LGBT, pel·lícula basada en una obra literària i drama Modifica el valor a Wikidata
Temasobrenatural Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0074811 Filmaffinity: 968575 Allocine: 2548 Rottentomatoes: m/tenant Mojo: tenant Allmovie: v49040 TCM: 92530 Metacritic: movie/the-tenant TV.com: movies/the-tenant Modifica el valor a Wikidata

Le Locataire és una pel·lícula francesa dirigida per Roman Polanski, estrenada el 1976. És una adaptació de la novel·la Le Locataire chimérique de Roland Topor, publicada el 1964.

Argument[modifica]

Trelkovsky, un home tímid i reservat, es muda a una habitació, en què una noia es va intentar suïcidar llançant-se per la finestra. A mesura que passa el temps, el nou inquilí comença a témer que els seus veïns intentin provocar en ell un estat de paranoia que l'indueixi també a saltar per la finestra.[1][2]

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

Amb Repulsió i La llavor del diable, Le Locataire forma part de la trilogia de Roman Polanski sobre el tema dels apartaments maleïts. Té a PoIanski com a principal intèrpret, a més de realitzador i coguionista. Però un altre protagonista important és un immoble de cinc pisos que va ser construït especialment per a la pel·lícula i va ser acabat en onze setmanes amb el treball de seixanta obrers i un cost de 400.000 dòlars.[3]

Polanski va comptar amb Steven Nykvist, director de fotografia de les pel·lícules d'Ingmar Bergman. Relat d'angoixa que conjuga perfectament el fantàstic amb el real, i com a engranatge la creació musical de Philippe Sarde. També el sentit de l'humor té una plaça important a la cinta, encara que en el primer pla veiem la trajectòria existencial d'un home a qui els seus propis fantasmes guiats per un medi ambient inhòspit empeny al suïcidi. Una patologia, i la pressió social són els elements que constitueixen aquesta història que va ser rebuda amb diversitat d'opinions a la seva estrena.[3]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Le locataire» (en francès). Allociné.
  2. «The Tenant» (en anglès). The New York Times.
  3. 3,0 3,1 Masó, Àngels «Le Locataire, un relat d'angoixa interpretat pel mateix director». La Vanguardia, 26-05-1976.