Melvyn Douglas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Melvyn Douglas
Melvyn Douglas a Ninotchka (1939)
Melvyn Douglas a Ninotchka (1939)
Naixença: 5 d'abril de 1901
Macon, Geòrgia (EUA)
Defunció: 4 d'agost de 1981 (als 80 anys)
Nova York, Nova York (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Rosalind Hightower (1925-1930)
Helen Gahagan (1931-1980)
Premis Oscar
Millor actor secundari
1964 - Hud
1980 - Being There
Globus d'Or
Millor actor secundari
1980 - Being There
Premis Emmy
Millor actor dramàtic
1968 - CBS Playhouse: Do Not Go Gentle Into That Good Night

Pàgina sobre Melvyn Douglas a IMDb

Melvyn Douglas (5 d’abril de 1901, Macon, Geòrgia (Estats Units) – 4 d’agost de 1981, Nova York, Estats Units) va ser un actor estatunidenc.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Melvyn Edouard Hesselberg va néixer en Macon (Geòrgia), fill d'Edouard Gregory Hesselberg, pianista jueu lituà i Lena Priscilla Shackelford. Malgrat que el seu pare va intentar que el seu fill pogués estudiar música en diferents universitats dels Estats Units i Canadà, Douglas mai va arribar a graduar-se. Poc després, lluitaria en la Primera Guerra Mundial, i en llicenciar-se Melvyn es va iniciar en l'art interpretatiu representat multitud d'obres teatrals amb diverses companyies com l'Owens Repertory Company.

A finals dels anys 20, va aconseguir debutar en ciutats com Sioux City (Iowa), Evansville (Indiana), Madison (Wisconsin) i Detroit (Michigan). Al principi de la dècada dels 30, debutaria a Broadway de protagonista amb la que seria la seva primera esposa, Helen Gahagan, a Tonight or Never until just before his death.

Al mateix temps protagonitza la seva primera pel·lícula, de terror, The Old Dark House (1932). A aquesta van seguir pel·lícules de molt diferent perfil: des d'èpiques com a Captains Courageous (1937) de Victor Fleming, fins a comèdies com Ninotchka (1939) d'Ernst Lubitsch al costat de Greta Garbo, La dona de les dues cares (1939) de George Cukor o A woman's face (1941).

Durant la Segona Guerra Mundial, Douglas va servir primer com a director en l'Oficina de defensa civil, i després en l'exèrcit. Tornaria al cinema per interpretar papers més madurs com Sea of Grass (1947) d'Elia Kazan, Els Blandings ja tenen casa (1948) d'H.C. Potter, The Great Sinner (1949) de Robert Siodmak o El secret d'una dona (1949) de Nicholas Ray.

En la dècada dels 50, la carrera de Douglas sofriria un revés, ja que la seva dona Helen Gahagan lluitaria amb Richard Nixon per l'estat de Califòrnia el 1950. Nixon acusaria a Gahagan de comunista per la seva manifesta oposició al comitè d'activitats antiamericanes. Tot això també va afectar a Douglas, que només va estrenar dos films al començament del decenni per no tornar a aparèixer fins als anys 60 en la pantalla gran. Mentrestant, va tornar al teatre i va poder ser vist en alguns treballs televisius. De fet, el 1959 va realitzar el debut del musical de l'obra de Marc Blitzstein Juno, basat en l'obra de Sean O'Casey Juno and the Paycock.

Els millors temps de Douglas tornarien la dècada dels 60, amb pel·lícules com The Americanization of Emily, Hud, El candidat i I Never Sang for My Father, per la qual seria nominat als Oscar en la categoria de millor actor. A més, Douglas guanyaria el premi Tony per la seva actuació en l'obra teatral The Best Man de Gore Vidal, i l'Emmy pel seu paper en el telefilm de 1967 Do Not Go Gentle Into That Good Night.

L'última aparició de Douglas seria en The Hot Touch (1982). Douglas moriria de pneumònia el 4 d'agost de 1981. Douglas té dos estrelles en el Passeig de la Fama de Hollywood, una en el 6423 Hollywood Blvd. i la segona pel seu treball en televisió en el 6601 de Hollywood Blvd.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melvyn Douglas Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema