Jack Nicholson

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJack Nicholson
Jack Nicholson - 1976.jpg
Jack Nicholson el 1976
Dades biogràfiques
Naixement John Joseph Nicholson
22 d'abril de 1937 (1937-04-22) (80 anys)
Manhattan, Nova York (EUA)
Residència Hollywood Hills
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ètnia Irish American
Religió Ateisme
Alma mater Actors Studio
Manasquan High School
Activitat professional
Ocupació Actor de cinema, actor, col·leccionista d'art, director de cinema, guionista, productor de cinema, actor de gènere i actor de televisió
Arma/servei Air National Guard
Dades familiars
Cònjuge Sandra Knight (1962–1968)
Parella Anjelica Huston (1973–1990)
Rebecca Broussard (1989–1994)
Fills
Premis i reconeixements
Premis Oscar
Millor actor
1976 - Algú va volar sobre el niu del cucut
1998 - Millor, impossible
Millor actor secundari
1984 - La força de la tendresa
Globus d'Or
Millor actor - Drama
1975 - Chinatown
1976 - Algú va volar sobre el niu del cucut
2003 - About Schmidt
Millor actor secundari
1984 - La força de la tendresa
Millor actor - Musical o comèdia
1986 - L'honor dels Prizzi
1998 - Millor, impossible
Premi Cecil B. DeMille
1999 - Trajectòria cinematogràfica
Premis BAFTA
Millor actor
1975 - Chinatown
1977 - Algú va volar sobre el niu del cucut
Millor actor secundari
1983 - Rojos
Festival de Canes
Millor actor
1974 - The Last Detail

IMDB: 0000197
Modifica dades a Wikidata
Jack Nicholson i Michael Douglas als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Barcelona

John Joseph Nicholson (Nova York, 22 d'abril de 1937), més conegut com a Jack Nicholson és un actor americà conegut per les seves freqüents interpretacions fosques de personatges neuròtics.[1]

Nicholson ha estat nominat 12 cops a l'Oscar i n'ha guanyat tres. És, amb Walter Brennan, l'actor masculí amb més premis de l'Acadèmia, només superats per Katharine Hepburn amb quatre. Ell i Michael Caine són els únics actors que han estat nominats a un Oscar cada dècada des dels anys 60.[1] També ha guanyat set Globus d'Or, un Kennedy Center Honor el 2001 i el Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes) el 1974 per The Last Detail de Hal Ashby.

A la seva filmografia destaca Chinatown, Algú va volar sobre el niu del cucut[1], The Shining de Stanley Kubrick, Millor, impossible, Batman de Tim Burton, i Infiltrats de Martin Scorsese.

Biografia[modifica | modifica el codi]

John Joseph Nicholson va néixer el 22 d'abril de 1937 a Neptune City (Nova Jersey), ciutat on va viure fins als cinc anys.[2][3] Va créixer creient que la seva àvia era la seva mare, ja que aquesta va quedar embarassada molt jove i el seu pare biològic, anomenat Don Furcillo-Rose, els va abandonar a ell i a la seva mare que va estar a punt d'avortar, però al final va decidir tenir al bebè, per la qual cosa va ser criat com a germà de la seva mare. No va saber la veritat fins que aquesta última va morir, sent ja un adult[1]. Llavors va establir contacte amb el seu veritable pare, però només va parlar amb ell una vegada. Als disset anys, després d'haver acabat els estudis primaris, va marxar a Los Angeles, on va treballar de noi dels encàrrecs a la MGM. Més tard va començar a estudiar art dramàtic en el Players Ring Theatre i allà va coincidir amb James Coburn i amb el director i productor Roger Corman.

Va començar la seva carrera al cinema a finals de la dècada dels anys 1950. El seu debut va ser en la pel·lícula The Cry Baby Killer (1958), dirigida per Jus Addiss i produïda per Roger Corman[4]. Després de participar en una sèrie de pel·lícules de baix pressupost, en les quals va exercir en ocasions de guionista o productor -com la comèdia psicodèlica HEAD, protagonitzada pel grup de rock-pop The Monkees-, es va donar a conèixer a partir del seu paper en Easy Rider de 1969[5], la qual cosa li va valer la seva primera nominació a l'Oscar. El 1963, Nicholson va iniciar la seva carrera com a director amb El terror, encara que no va ser acreditat, càrrec que tornaria a ocupar en Drive, He Said (1972), Camí del sud (1978) i Two Jakes (1990).

Nicholson és considerat un dels actors més versàtils en la història del cinema dels Estats Units per les seves grans interpretacions i molt diversos papers. Durant la primera meitat de la dècada dels 70, va participar en produccions com La meva vida és la meva vida (1970), The Last Detail (1973) i Chinatown (1974), que li van suposar nominacions a l'Oscar.

El 1975 va rebre el seu primer premi de l'Acadèmia pel seu paper en One Flew Over the Cuckoo's Nest, en la categoria de millor actor. En els següents anys Nicholson rebria nombroses nominacions al premis Oscar pel seu treball en Reds (1981), L'honor dels Prizzi (1985), Espina de ferro (1987), Alguns homes bons (1992) i About Schmidt (2002). Va obtenir el premi en dues ocasions més per millor actor i millor actor secundari en Millor, impossible (1997) i La força de la tendresa (1983), respectivament. Això el va convertir en un dels actors amb més estatuetes en la història del cinema, com Walter Brennan, Ingrid Bergman, Meryl Streep i Daniel Day Lewis i només superat per Katharine Hepburn. Ha rebut set Globus d'Or, entre altres nominacions.

L'any 2006 va actuar en la pel·lícula The Departed, de Martin Scorsese. La cinta va guanyar quatre premis Oscar, entre ells millor director, millor pel·lícula i millor guió adaptat. Nicholson va interpretar a Frank Costello, un cap de la màfia de Boston. L'actor va obtenir el premi Austin Film Critics en la categoria de millor actor de repartiment, sent nominat a més als premis BAFTA, premis Critics Choice, premis Globus d'Or, premis Satellite i premis MTV Movie.

El setembre de 2013 es va anunciar la seva retirada de l'actuació, a causa dels problemes de pèrdua de memòria que fins aleshores estava patint.[6] No obstant això, la informació va ser posteriorment desmentida per la periodista Maria Shriver, propera a l'actor.[7]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Les seves pel·lícules més destacades són[5]:

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Jack Nicholson». famousbirthdays.com.
  2. McGilligan (1994), p. 46
  3. «Jack Nicholson: The Rolling Stone Interview» (en anglès). Rolling Stone, 14-08-1986.
  4. «biografia de Jack Nicholson». biografias.es.
  5. 5,0 5,1 «filmografia». hollywood.com.
  6. ElMundo.es. «L'adéu de Jack Nicholson?», 04-09-2013.
  7. «Desmenteixen retirada de Jack Nicholson del cinema». Cooperativa, 05-09-2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jack Nicholson Modifica l'enllaç a Wikidata