Burl Ives

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBurl Ives
Burl Ives by Van Vechten.jpg
Retrat de Burl Ives per Carl Van Vechten (1955)
Dades biogràfiques
Naixement Burle Icle Ivanhoe Ives
14 de juny de 1909
Hunt, Illinois (EUA)
Mort 14 d'abril de 1995(1995-04-14) (als 85 anys)
Anacortes, Washington (EUA)
Causa de mort Oral cavity cancer
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Eastern Illinois University Mostra inici fi|inici=|fi=}}
Activitat professional
Ocupació Artista de carrer, intèrpret de banjo, cantant, autobiògraf, escriptor, actor de teatre, actor de cinema i compositor de cançons
Instrument Banjo
Discogràfica Bell Records, Columbia Records i Decca Records
Dades familiars
Cònjuge Helen Peck Ehrich (1945-1971)
Dorothy Koster Paul (1971-1995)
Fills Steven Paul
Premis i reconeixements
Premis Oscar
Millor actor secundari
1959 - Grans horitzons
Globus d'Or
Millor actor secundari
1959 - Grans horitzons

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: 0412322
Modifica dades a Wikidata

Burl Ives (14 de juny de 1909, Hunt, Illinois – 14 d'abril de 1995, Anacortes, Estat de Washington, Estats Units) va ser un actor estatunidenc. També va ser cantant de cançons tradicionals, dotat d'un impressionant repertori, va gravar nombrosos discs, i vas posar el seu talent de cantant al servei de nombroses pel·lícules.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

El seu nom complet era Burl Icle Ivanhoe Ives, i va néixer prop de Hunt City, Illinois. Els seus pares eren Levi "Frank" Ives (1880–1947) i Cordelia "Dellie" White (1882–1954), i va tenir sis germans: Audry, Artie, Clarence, Argola, Lillburn, i Norma. Sent nen, el seu oncle el va sentir cantar mentre es trobava al jardí amb la seva mare. Li va agradar tant que el va convidar a cantar en una reunió de veterans a Hunt City, en la qual va interpretar una versió de la balada "Barbara Allen", impressionant tant al seu oncle com al públic.[1]

Entre 1927 i 1929, Ives va estudiar en el Eastern Illinois State Teachers College (actualment Eastern Illinois University) a Charleston, Illinois,[2] encara que va abandonar aviat els estudis. Seguidament, el 23 de juliol de 1929 Ives va fer un enregistrament de prova a Richmond, Indiana, del tema "Behind the Clouds" per al segell Gennett, però l'enregistrament va ser rebutjat i destruït poques setmanes després.[3]

Dècades de 1930 i 1940[modifica | modifica el codi]

Ives va viatjar pels Estats Units com a cantant itinerant en els inicis dels anys trenta, guanyant-se la vida amb diferents treballs i tocant el banjo. Va ser arrestat a Mico (Utah) per vagància i per cantar “Foggy, Foggy Dew,” cançó que les autoritats consideraven pujada de to. Cap a 1931 va començar a actuar en l'emissora radiofònica WBOW (AM) de Terre Haute, Indiana. A més, en aquesta època va decidir tornar a l'escola, anant a classe a l'Indiana State Teachers College (actualment Indiana State University).[4]

El 1940 Ives va començar el seu propi xou radiofònic, titulat The Wayfaring Stranger amb motiu d'una de les seves balades. Al llarg de la següent dècada va popularitzar diverses cançons populars, tals com “Foggy, Foggy Dew” (una cançó d'arrels angleses i irlandeses), “Blue Tail Fly” (una vella melodia de l'època de la Guerra Civil dels Estats Units), i “Big Rock Candy Mountain” (una antiga cançoneta de vagabunds).

A principis de 1942, Ives va ser reclutat per servir en l'Exèrcit dels Estats Units. Va ser destinat primer a Fort Dix, i després a Camp Upton, on va formar part del repartiment del musical d'Irving Berlin This Is the Army. Quan l'espectacle va passar a Hollywood, va ser transferit a les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units. Es va llicenciar, aparentment per raons mèdiques, al setembre de 1943. Entre setembre i desembre de 1943 Ives va viure a Califòrnia amb l'actor Harry Morgan (que es faria més endavant famós per interpretar al Coronel Sherman T. Potter en la sèrie de televisió MASH), i aquell mes de desembre Ives es va traslladar a Nova York per treballar en l'emissora de ràdio CBS, amb un sou de 100 dòlars setmanals.[5]

El 6 de desembre de 1945 es va casar amb la guionista Helen Peck Ehrlich, amb la qual va tenir un fill, Alexander, el 1949.[6] El mateix any del seu matrimoni va ser triat per actuar com a cowboy cantant en el film Smoky (1945).[7]

El seu primer gran èxit va ser la versió que va fer de la cançó anglesa del segle XVII “Lavender Blue”, nominada a l'Oscar a la millor cançó original, en la pel·lícula de 1949 Dins del meu cor.

Dècada de 1950: llista negra comunista[modifica | modifica el codi]

Ives va ser identificat en el pamflet de 1950 Red Channels i en la llista negra de Hollywood com un artista amb suposats llaços comunistes.[8] El 1952 va cooperar amb el Comitè d'Activitats Antiestatunidenques (HUAC) acceptant atestar. Va afirmar no ser membre del Partit Comunista dels Estats Units, però que sí havia acudit a diverses reunions sindicals amb el cantant Pete Seeger simplement per estar en contacte amb la classe treballadora.

La seva cooperació amb el HUAC el va treure de la llista negra, permetent-li seguir treballant al cinema. Però també el va distanciar de molts altres cantants folk, entre ells Seeger, que se sentia traït per Ives. Quaranta-un anys després, Ives es va reunir amb Seeger en un concert benèfic a Nova York, cantant junts "Blue Tail Fly".[9]

Dècades de 1950 – 1960[modifica | modifica el codi]

En aquesta dècada Ives va ampliar les seves actuacions cinematogràfiques. Entre els títols en els quals va actuar s'inclouen East of Eden, La gata sobre la teulada de zinc, Desire Under the Elms, Wind Across the Everglades, Horitzons de grandesa (film que li va valer l'Oscar al millor actor secundari), i Our Man in Havana, pel·lícula basada en la novel·la de Graham Greene.

Dècades de 1960 – 1990[modifica | modifica el codi]

En els anys seixanta Ives va començar a cantar country amb major freqüència, i el 1962 va editar tres cançons molt populars: "A Little Bitty Tear", "Call Me Mister In-Between", i "Funny Way of Laughing".

Ives va fer diversos papers televisius i cinematogràfics en els anys seixanta i setanta. Així, el 1962 va protagonitzar al costat de Rock Hudson The Spiral Road, basada en una novel·la de Jan de Hartog. El 1964 va treballar a The Brass Bottle, amb Tony Randall i Barbara Eden, i va ser el narrador de l'especial televisiu de Rankin/Bass en stop motion Rudolph the Red-Nosed Reindeer.

Ives també va actuar en altres produccions televisives, entre elles Pinocchio i Arrels. A més, va ser protagonista de dues sèries televisives: O.K. Crackerby! (1965–66) i The Bold Ones: The Lawyers (1969–72). Igualment, Ives va participar de manera ocasional en produccions de tema macabre, com The Man Who Wanted to Live Forever (1970) i The Other Way Out (1972), aquesta última dins del xou de Rod Serling Galeria Nocturna.

Ives i Helen Peck Ehrlich es van divorciar al febrer de 1971.[10] Dos mesos més tard es va casar a Londres amb Dorothy Koster Paul.[11] En els seus últims anys Ives i la seva esposa van viure en Anacortes, Washington, a l'àrea de Puget Sound.

En reconeixement a la seva influència en la música vocal estatunidenca, el 25 d'octubre de 1975 Ives va ser guardonat amb el Premi al Merit del Glee Club de la Universitat de Pennsilvània.[12]

D'altra banda, Ives va cedir la seva imatge i el seu nom a la campanya "This Land Is Your Land — Keep It Clean", duta a terme en els anys setanta pel Bureau of Land Management.

Defunció[modifica | modifica el codi]

Ives va morir a Anacortes, Washington, a causa d'un càncer de boca, el 1995. Va ser enterrat en el Cementiri Mound de Hunt City, Illinois.[13][14]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Les seves pel·lícules més destacades són:[15]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Burl Ives, Wayfaring Stranger, New York: Whittlesey House, 1948, pp. 15–20
  2. Betsy Cole, "Eastern Mourns Burl Ives," Daily Eastern News, 17 Abril 1995
  3. Tony Russell, Country Music Records: A Discography, 1921-1942, Oxford: Oxford University Press, 2004, pp. 17, 369
  4. Wayfaring Stranger p. 145
  5. "Testimony of Burl Icle Ives, New York, N.Y. [on May 20, 1952]," Hearings before the Subcommittee to Investigate the Administration of the Internal Security Act and Other Internal Security Laws of the Committee on the Judiciary, United States Senate, Eighty-Second Congress, Second Session on Subversive Infiltration of Radio, Television, and the Entertainment Industry. Washington, D.C.: GPO, 1952. Part 2, p. 206
  6. "Burl Ives Weds Script Writer," New York Times, 8 December 1945, p. 24. Accessed via ProQuest Historical Newspapers
  7. Burl Ives Biography, Sitcoms Online
  8. Michael D. Murray, Encyclopedia of Television News, Westport, CT: Greenwood, 1998. p 18. Accessed via Ebrary
  9. Dean Kahn, "Ives-Seeger Rift Finally Ended with 'Blue-Tail Fly' Harmony: Skagitonians Ives, Murros Were on Opposite Sides," Knight Ridder Tribune Business News [from Bellingham Herald, Washington], 19 March 2006, p. 1. Accessed via ProQuest ABI/Inform
  10. "Burl Ives Divorced," New York Times, 19 February 1971, p. 27. Accessed via ProQuest Historical Newspapers
  11. UPI, "Burl Ives Weds," Evening Sentinel, Holland, Michigan, 17 April 1971, p. 3. Accessed via Access NewspaperARCHIVE
  12. «The University of Pennsylvania Glee Club Award of Merit Recipients».
  13. Richard Severo, "Burl Ives, the Folk Singer Whose Imposing Acting Won an Oscar, Dies at 85," New York Times, 15 April 1995, p. 10. Accessed via ProQuest Historical Newspapers
  14. http://web.archive.org/web/http://www.encyclopedia.com/doc/1S1-9199504150897195.html from encyclopedia.com
  15. «filmografia». hollywood.com.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burl Ives Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema