Vés al contingut

Ricardo Darín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRicardo Darín
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Ricardo Alberto Darín Modifica el valor a Wikidata
16 gener 1957 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació cinematogràfica i direcció Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, actor de televisió, actor de teatre, guionista, actor de cinema, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeFlorencia Bas Modifica el valor a Wikidata
ParellaSusana Giménez (1978–1987) Modifica el valor a Wikidata
FillsChino Darín
 () Florencia Bas Modifica el valor a Wikidata
ParesRicardo Darín Modifica el valor a Wikidata  i Roxana Darín Modifica el valor a Wikidata
GermansAlejandra Darín Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0201857 TMDB (persona): 69310 FilmAffinity (persona): 880062136 Allmovie (artista): p135665 TCM (persona): 853773 Discogs: 5241517
X: BombitaDarin Modifica el valor a Wikidata

Ricardo Darín (Buenos Aires, 16 de gener de 1957) és un actor, director i guionista argentí destacat per les seves interpretacions en pel·lícules com Nueve reinas, El hijo de la novia, Luna de Avellaneda, El aura, El secreto de sus ojos (guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa) i Carancho. Fent ús d'una naturalitat molt devastadora (que elabora amb complexa tècnica), catapulta cada personatge amb construccions molt diferenciades. És el germà gran de l'actriu Alejandra Darín.

Biografia

[modifica]

Ricardo Darín va néixer el 16 de gener de 1957 a Buenos Aires, provinent d'una família molt unida al món de l'espectacle. Amb deu anys, Darín debuta al teatre al costat dels seus pares, Ricardo Darín i Renée Roxana. Malgrat la seva notable tasca, Darín mai no va fer classes de teatre. Als setze anys aconsegueix una estabilitat dins del món de la televisió argentina en programes com "Alta Comedia" o "Estación Retiro". Sota les ordres de Alberto Migré, realitzador argentí de telenovel·les, aconsegueix una popularitat considerable en ser protagonista en algunes de les seves produccions.

En la dècada dels 80, i encara al costat de Migré, Darín salta definitivament a la fama com a part dels "galancitos", un grup de joves actors que van traslladar èxits televisius al món del teatre. Els galancitos aconsegueixen una fama increïble i milers de seguidors es reparteixen per tot Argentina, fent de cada representació un complet èxit. Lluny de quedar-se estancat en rols de galant, els 90 té el seu més gran triomf al món de la televisió com a còmic, compartint cartell al costat de Luis Brandoni en la sèrie "Mi cuñado", remake d'una sèrie de la dècada dels 60.

Malgrat el seu treball constant en el món de la televisió, Darín mai no abandona el teatre i continua realitzant obres com Sugar, Extraña pareja, Taxi, Algo en común i Art. Entra discretament al món de la pantalla gran apareixent en pel·lícules destinades, sobretot, al públic jove com He nacido en la ribera, Así es la vida, La rabona, Los éxitos del amor, La carpa del amor, La discoteca del amor o La canción de Buenos Aires. Intenta un canvi cap a un registre dins del món del cinema i arriben noves pel·lícules, El desquite, Revancha de un amigo o La Rosales, però el veritable èxit de Darín tardaria una mica més de temps a arribar.

La crítica es fixa en Darín i el lloa amb el seu paper al film Perdido por perdido, dirigida pel debutant Alberto Lecchi. Més tard participa en El faro, de Eduardo Mignogna i protagonitza El mismo amor, la misma lluvia de Juan José Campanella, sent una altra vegada el seu paper digne d'elogi. Però el seu salt definitiu l'aconsegueix amb el seu paper de Marcos, un lladre de poca importància en una Argentina que comença a agonitzar econòmicament, a la pel·lícula Nueve reinas. Darín brilla enormement en aquest film que coprotagonitza al costat de Gastón Pauls i aconsegueix, finalment, un nom de pes en la indústria cinematogràfica argentina.

Després del gran èxit de Nueve reinas Ricardo té un petit, però efectiu, paper el 2001 de nou a les ordres de Mignogna a la pel·lícula La fuga. Aquell mateix any seria protagonista de El hijo de la novia, al costat d'actors com Natalia Verbeke, Héctor Alterio o Norma Aleandro. La pel·lícula va ser un altre gran èxit de taquilla i crítica, portant-la a ser nominada com a "Millor pel·lícula de parla no anglesa" en l'edició de l'any 2002 dels Oscars.

En el 2004 va actuar en Luna de Avellaneda i a El aura va encarnar el rol d'un taxidermista amb memòria fotogràfica embolicat en un embolic del qual no volia formar part.

El 2006 li va ser concedida, al costat de Juan José Campanella la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa, una concessió especial a persones de particulars mèrits.[1]

El 2007 va participar en XXY, que el mostra com l'acomplexat pare d'una adolescent de quinze anys hermafrodita. El mateix any, protagonitza i fa el seu debut com a director amb La señalcontinuant el projecte deixat a mitges per Eduardo Mignogna després de la seva mort.

El 2009 al costat de Soledad Villamil i Guillermo Francella protagonitza El secreto de sus ojos, pel·lícula dramàtica de Juan José Campanella, guardonada amb l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en la 82a edició dels premis.

El 2010 s'estrena Carancho, pel·lícula que protagonitza al costat de Martina Gusmán sota la direcció de Pablo Trapero, personificant un poc escrupolós advocat. A més va tornar a treballar amb Susana Giménez per coprotagonitzar una sèrie de comercials de Frávega.[2]

El 2011 protagonitza al costat de Muriel Santa Ana i Ignacio Huang, Un cuento chino, pel·lícula de comèdia dirigida per Sebastián Borensztein, amb un gran èxit de taquilla a pocs dies de l'estrena. Aquest mateix any rep el Premi Konex de Platí al Millor Actor de Cinema i el Konex de Brillante a la Major Figura de l'Espectacle Argentí de la dècada 2001-2010.[3][4]

Filmografia

[modifica]
Ricardo a la Casa Rosada el 18 de març de 2010, durant la recepció de l'equip de El secreto de sus ojos.

Cinema

[modifica]
AnyPel·lículaPersonatgeDirector
1969La culpaFederico Ramírez
1972He nacido en la riberaMiguel NotariCatrano Catrani
1977Así es la vidaRogelio GonzálezEnrique Carreras
La nueva cigarraFernando Siro
1978La rabonaMario David
La fiesta de todosSergio Renán
1979Los éxitos del amorFernando Siro
La carpa del amorJulio Porter
Juventud sin barrerasRicardo Montes
La playa del amorRicardoAdolfo Aristarain
1980La canción de Buenos AiresJuan GonzálezFernando Siro
La discoteca del amorEddie UlmerAdolfo Aristarain
1981Abierto día y nocheFernando Ayala
1983El desquiteSilvioJuan Carlos Desanzo
1984La RosalesDavid Lipszyc
1986La desconeguda (The Stranger)Clark WhistlerAdolfo Aristarain
Te amoGermánEduardo Calcagno
Expreso a la emboscadaTinent LamasGilles Béhat
1987Revancha de un amigoAriel LlanarteSantiago Carlos Oves
1993Perdido por perdidoErnesto VidalAlberto Lecchi
1998El faroAndyEduardo Mignogna
1999El mismo amor, la misma lluviaJorge PellegriniJuan José Campanella
2000Nueve reinasMarcosFabián Bielinsky
2001La fugaDomingo SantalóEduardo Mignogna
El hijo de la noviaRafael BelvedereJuan José Campanella
Un tipo corriente)Samy GoldsteinEduardo Milewicz
2002KamchatkaPapà "David Vicente"Marcelo Piñeyro
2004Luna de AvellanedaRomán MaldonadoJuan José Campanella
2005El auraEsteban EspinosaFabián Bielinsky
2006La educación de las hadasNicolásJosé Luis Cuerda
2007XXYKrakenLucía Puenzo
La señalCorvalánRicardo Darín
2008Amorosa soledadPadre de SoledadVictoria Galardi - Martín Carranza
2009El secreto de sus ojosBenjamín EspositoJuan José Campanella
El baile de la victoriaNicolás Vergara GreyFernando Trueba
2010CaranchoSosaPablo Trapero
2011Un cuento chinoRobertoSebastián Borensztein
El destino del LukongRicardo DarínLuca Abys
En fuera de juegoCocoDavid Marqués
2012Delirium ArgentinumRicardo DarínCarlos Kaimakamián
Elefante blancoJuliánPablo Trapero
Una pistola a cada màG.Cesc Gay
Tesis sobre un homicidioRoberto BermúdezHernán Goldfrid
2013SéptimoPatxi Amezcua
2014Relatos salvajesSimón FisherDamián Szifron
Deliriumell mateixCarlos Kaimakamian Carrau
2015TrumanJuliánCesc Gay
2016KóblicTomás KóblicSebastián Borensztein
2017Nieve NegraSalvadorMartín Hodara
La cordilleraHernán BlancoSantiago Mitre
2018Todos lo sabenTBAAsghar Farhadi
Amor a última vistaMarcosJuan Vera

Telenovel·les

[modifica]
Any Telenovel·la Personatge Canal
1977 El tema es el amor El Trece
1978 Vos y yo, toda la vida Federico El Trece
1978 Una escalera al cielo Tito Canal 9
1980 Casa de muñecas Ivar Helmer El Trece
1981 Un día 32 en San Telmo Fernando Canal 9
Me caso con vos Ricardo Canal 9
1982 El conventillo de la Paloma TVP
1983 Nosotros y los miedos El Trece
Compromiso El Trece
Mi chanta favorito El Trece
1984 Historia de un trepador El Trece
1985 Los exclusivos del 11 Telefe
Los 16 de Gabriela Rosauro Carriquiriborde TVP
1986 Pasión y poder Paulino Montenegro Godoy TVP
1987 Estrellita mía Juanjo Telefe
1989 Rebelde Alex Alonso Canal 9
1991 Buenos Aires, háblame de amor Bruno Santoro TVP
1992 Mi otro yo El chofer El Trece
1993 Mi cuñado Federico "Chiqui" Fornari Telefe
1998 Chiquititas Eduardo Telefe
1999 La mujer del presidente Agustín Moyano Telefe
2000 Tiempo final Juan Telefe
Por ese palpitar América TV
2010 Para vestir santos Participación especial El Trece
2024 El eternauta Juan Salvo NETFLIX

Teatre

[modifica]
  • 1982 - Hasta mañana, si Dios quiere
  • 1984 - Extraña pareja
  • 1985 - Taxi
  • 1986/1987 - Sugar
  • 1990 - Rumores
  • 1991 - Necesito un tenor
  • 1994/1995 - Pizzaman
  • 1995/1996 - Algo en común
  • 1998/2004 - Art
  • 2003 - La madre de… (voz en off)
  • 2005/2006 - Art
  • 2008/2009/2010 - Art
  • 2010–2011: Un cuento chino
  • 2013–2024: Escenas de la vida conyugal
  • 2024: Art (director)

Premis i distincions

[modifica]
  • Ciudadano ilustre de la Ciudad de Buenos Aires 2011
  • Festival de Cine Latinoamericano de Biarritz
    • 2001 Millor actor per: Nueve reinas

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]