Eduardo Calcagno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduardo Calcagno
Biografia
Naixement26 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0129387 Allocine: 501065 Allmovie: p83848 TMDB.org: 1031332
Facebook: eduardo.calcagno Modifica el valor a Wikidata

Eduardo Calcagno (Buenos Aires, Argentina, 26 de gener de 1941) és un director i crític de cinema de prolongada actuació al seu país. És fill del crític cinematogràfic Raimundo Calcagno, més conegut com Calki.

Carrera[modifica]

Va treballar com a crític de cinema en Diario El Mundo, Radio Splendid i Canal 13 entre 1960 i 1967. Va integrar l'empresa Manuel Antín Produccions com a cap de producció, assistent de direcció i director. Va realitzar la funció de camerògraf en el cicle televisiu Los argentinos amb direcció de Manuel Antín en films sobre personalitats destacades com Carlos Alonso, Juan Manuel Fangio i Arturo Frondizi, entre altres.[1]

Es va acostar a la direcció cinematogràfica amb el curtmetratge El diablo sin dama produït en 1969 que va rebre bones crítiques i va integrar amb curtmetratges d'altres directors el llargmetratge Cuatrónicas estrenat en 1971. El seu primer llargmetratge va ser Fuiste mía un verano (1969) en el qual va tractar de combinar les característiques d'una pel·lícula de cantant amb un film d'autor, amb escassa fortuna. La seva següent pel·lícula, Los enemigos (1983) va tenir bones crítiques i alguns premis per al protagonista Ulises Dumont. El seu film més reeixit fins al moment va ser el multipremiado Yepeto (1999).[2]

Filmografia[modifica]

Director
Intèrpret
Producció
Guionista
Idea original

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]