Psicodèlia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Imatge d'estil psicodèlic generada per ordinador

La psicodèlia (o psiquedèlia[1]) és l'estat de semiconsciència en què la percepció es barreja i apareixen al·lucinacions, colors inesperats, sinestèsia i una expansió general de la ment, produïda usualment per la ingestió d'una droga com l'LSD. El món oníric de la psicodèlia és proper a l'art del surrealisme i ha inspirat cançons, pintures i escrits que reivindiquen el pas a aquesta altra realitat amb la ingestió de substàncies o amb la imaginació. El terme va ser encunyat pel psiquiatre Humphry Osmond el 1957 i popularitzat pel moviment hippie i contracultural.

A partir de la primera dècada del segle XXI, aproximadament, s'ha produït un esclat de la cultura psy-trance, cultura basada fonamentalment en la música electrònica com a mitjà de trànsit a partir del qual, ballant, hom connecta amb la pròpia interioritat i amb les forces tel·lúriques, hom s'expressa, s'allibera, es cura i es diverteix. A Catalunya hi ha dos grans festivals al respecte: Own Spirit (Súria) i Munay (Breda).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Psicodèlia Modifica l'enllaç a Wikidata


Referències[modifica]

  1. Els substantius psiquedèlia o psicodèlia no es troben pas en les obres lexicogràfiques, però sí que hi són els adjectius corresponents psiquedèlic i psicodèlic. psiquedèlic s’ha pres de l’anglès psychedelic (tal com fa notar l’entrada corresponent del GDLC), considerada una formació irregular (veg. Oxford). La forma psicodèlic, en canvi, és una formació catalana (encara que s’hagi inspirat en la denominació anglesa). Així, doncs, tenint en compte que el mot es va crear en anglès i anòmalament amb l'arrel psyche en lloc del formant psycho-, hi ha dues vies de traslladar-lo al català: a) com a manlleu adaptat gràficament, que dóna la forma psiquedèlic (forma preferida pel GDLC), o b) com a creació catalana (si bé inspirada en l’anglès), que dóna psicodèlic, formació regular per als compostos a la manera culta en català. En el DIEC només apareix psicodèlic, d’on es dedueix que normativament s’ha optat per la forma creada a partir del català, que també és la forma més documentada.