Ninotchka

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaNinotchka
Ninotchka pòster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Ernst Lubitsch
Protagonistes Greta Garbo
Melvyn Douglas
Producció Ernst Lubitsch
Sidney Franklin
Disseny de producció Cedric Gibbons
Guió Melchior Lengyel
Charles Brackett
Billy Wilder
Walter Reisch
Música Werner R. Heymann
Fotografia William H. Daniels
Muntatge Gene Ruggiero
Vestuari Adrian
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1939
Durada 110 minuts
Idioma original anglès
Color blanc i negre
Pressupost $1,365,000 (est.)
Temàtica
Gènere comèdia romàntica
Lloc de la narració París
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu ()
Academy Award for Best Story ()
Oscar al millor guió adaptat ()
Oscar a la millor pel·lícula ()
Premis National Film Registry (1990)
Més informació
IMDb Fitxa 7.9/10 stars
FilmAffinity Fitxa 8.1/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Ninotchka és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ernst Lubitsch i estrenada l'any 1939.

Argument[modifica]

Ninotchka, una severa comissària russa, és enviada per Moscou a supervisar la missió especial a París de tres camarades que han de vendre les joies d'una duquessa, confiscades després de la revolució.[1]

Comentaris[modifica]

Un guió farcit de brillants diàlegs escrits per Charles Brackett, Billy Wilder i Walter Reisch. Va ser la primera comèdia interpretada per Greta Garbo; fet que va permetre anunciar el film amb el cèlebre eslògan «La Garbo riu!». S'ha assenyalat que Ninotchka és una sàtira anticomunista resolta en clau de comèdia elegant, amb apunts propis de la farsa, tot i que en realitat es tracta d'un informal i a estones cínic al·legat a favor de la bona vida i dels seus plaers, en contra de les normes ètiques derivades de qualsevol ideologia rígida. La presentació del comunisme soviètic és massa grollera i la vida tova dels grans hotels parisencs ve marcada per l'estil de l'opereta vienesa, tan pròpia del Lubitsch primerenc.

El que sí que és important del film és el seu «esperit», l'elegància i la saviesa amb què Lubitsch, en el zenit de la seva carrera americana dins del sonor, compon cadascuna de les escenes, integrant-les en una estructura preparada per aconseguir efectes deliciosament corruptors.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ninotchka Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Ninotchka». The New York Times.