The Divine Woman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Divine Woman
Fitxa
DireccióVictor Sjöström Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRichard A. Rowland Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Colton Modifica el valor a Wikidata
FotografiaOliver T. Marsh Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeConrad A. Nervig Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1928 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic, cinema mut i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0018836 Filmaffinity: 190274 Letterboxd: the-divine-woman Allmovie: v89597 TMDB.org: 206581 Modifica el valor a Wikidata

The Divine Woman és una pel·lícula muda estatunidenca de Victor Sjöström estrenada el 1928.

Argument[modifica]

Mentre que resisteix les escomeses d'un antic amant de la seva mare, Marianne, una jove anglesa pobre, el colpeja i fuig pensant que l'ha matat. Es compromet llavors amb un soldat, Lucien, que s'ha d'incorporar al seu regiment; però decideix quedar-se amb ella. Torna finalment al seu regiment i confia Marianne a una valenta bugadera.

Però Marianne coneix el món del teatre i Henry Legrand que en fa una estrella i esdevé el seu amant. Lucien deserta per amor i es reuneix amb la jove; comprèn llavors que és l'amant de Legrand i ja no li pertany. Per tal de no arruïnar la carrera d'actriu de Marianne, Lucien s'acomiada. Però Marianne mai no ha deixat d'estimar Lucien i acaba abandonant el teatre, busca posar fi als seus dies però Lucien la troba i marxen junts cap a una nova vida.[1]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

La pel·lícula The Divine Woman és una vaga adaptació de la vida de Sarah Bernhardt, morta cinc anys abans. De fet, el guió, escrit a mida per la Garbo, és una síntesi de la vida de Sarah Bernhardt i de la mateixa vida de Garbo. Aquesta pel·lícula li valdrà a Garbo el sobrenom de "La Divina", agafant així a l'actriu francesa el sobrenom que havia portat.

Aquesta pel·lícula es va creure durant molt de temps perduda i diferents informacions n'estan disponibles. Per exemple que una sola bobina està encara disponible a l'arxiu de la MGM. D'altra banda, ha estat recentment anunciat que aproximadament un 80% de la pel·lícula ha estat trobada en un arxiu rus, un material en fase de restauració. Una bobina ha estat difosa a Turner Classic Movies, 9 minuts només amb subtítols en rus.

Es tracta de la 12a pel·lícula de Greta Garbo que tenia llavors 23 anys, la 5a de la seva carrera a Hollywood.

Referències[modifica]

  1. «The Divine Woman». The New York Times.