Mata Hari (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMata Hari
Mata Hari 1931 film promo.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorge Fitzmaurice Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióIrving G. Thalberg i George Fitzmaurice Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióBenjamin Glazer, Leo Birinski i Gilbert Emery Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWilliam Axt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilliam H. Daniels Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrank Sullivan Modifica el valor a Wikidata
VestuariAdrian Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1931 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'espionatge, drama, cinema romàntic i pel·lícula biogràfica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0023196 Filmaffinity: 713919 Allocine: 4395 Rottentomatoes: m/1032518-mata_hari Mojo: matahari Allmovie: v31795 TCM: 304 TV.com: movies/mata-hari Modifica els identificadors a Wikidata

Mata Hari és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George Fitzmaurice, estrenada el 1931.

Argument[modifica]

Mata Hari narra els últims dies de la famosa ballarina holandesa, que va ser executada per un escamot d'afusellament en ser acusada d'espionatge a favor dels alemanys durant la Primera Guerra Mundial a França. Compta la llegenda, o la realitat, que va caldre, embenar els ulls a tots els membres de l’escamot perquè aquests no sucumbissin als encants de la dona, i que tot i així, dels 12 soldats que van disparar, només en van encertar quatre. Tot el misteri que va envoltar la seva persona va aixecar un verdader mite que encara avui continua perenne. Així doncs, l'actriu idònia per interpretar aquest personatge no era cap altra que Greta Garbo, amb els seus posats gairebé d'home, però amb una força al seu rostre que enamorava cada vegada que sortia en pantalla.[1]

Repartiment[modifica]

I, entre els actors que no surten als crèdits:

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

La pel·lícula es basa sobretot en ella, ajudant a mantenir el mite tant de la mateixa espia com el de l'actriu. Cap de les seves escenes no és sobrera, i qualsevol que surti al seu costat porta totes les de perdre, artísticament parlant. Ramon Novarro podria considerar-se un dels punts flacs del film, l'actor està una mica exagerat i no molt convincent en un paper un punt curiós, i que malgrat certa importància argumental no té massa sentit que una dona freda com l'acer i que maneja els homes al seu gust, caigui enamorada d'aquest ninot (misteris d'aquesta cosa anomenada amor). El mític Lionel Barrymore ofereix una feina més digna amb un personatge més ben dibuixat, aquest general ja madur perdudament enamorat i obsessionat amb Mata Hari.

Referències[modifica]

  1. «Mata Hari (1931)». The New York Times.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mata Hari