Victor Fleming

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVictor Fleming
Victor Fleming (1927 headshot).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 de febrer de 1889
La Cañada, Califòrnia (EUA)
Mort6 de gener de 1949(1949-01-06) (als 59 anys)
Cottonwood, Arizona (EUA)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentHollywood Forever Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Activitat
OcupacióDirector de cinema, productor de cinema i director de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat1910 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeLucile Rosson (1933-1949)
Premis
Premis Oscar
Millor director
1939 - Allò que el vent s'endugué

IMDB: nm0281808 Allocine: 4066 Allmovie: p89980 TCM: 62957
Find a Grave: 347 Modifica els identificadors a Wikidata

Victor Fleming (La Cañada, Califòrnia, 23 de febrer de 1889 - Cottonwood, Arizona 6 de gener de 1949) fou un director de cinema estatunidenc. Va ser el director d'Allò que el vent s'endugué i El màgic d'Oz, ambdues l'any 1939, entre moltes d'altres.

Biografia[modifica]

Victor Fleming va néixer al Banbury Ranch, prop del que actualment és La Cañada Flintridge, a Califòrnia. És fill d'Eva Hartman i William Richard Lonzo Fleming.[1] Va treballar a la secció fotogràfica durant la Primera Guerra Mundial i va exercir de cap de fotografia amb el president Woodrow Wilson a Versalles, França.[2]

Carrera com a director[modifica]

Victor Fleming va entrar en el món del cinema casualment. Després de fer un gran nombre de feines en diferents àrees (com a mecànic de bicicleta, taxista, mecànic), va conèixer el productor i director Allan Dwan al qual va servir com a xofer. De la mà de Dwan, Fleming comença a entrar en contacte amb el món del teatre i de la interpretació i, de fet, s'uneix a Douglas Fairbanks i John Emerson per realitzar alguns projectes. A més, va ser un dels càmeres d'Intolerance de D. W. Griffith el 1916.

A la Primera Guerra Mundial, Fleming va ser el supervisor de les escenes aèries de Fairbanks i, posteriorment, seria el càmera personal del president nord-americà Woodrow Wilson a la Conferència de París. Així va ser com, el 1919, Fleming va obtenir els diners necessaris per realitzar el seu primer film When the Clouds Roll By. A partir d'aquí dirigí una sèrie de títols menors i no és fins a 1925 quan dirigí per a la Paramount, Lord Jim (1925). Durant aquests anys, llançà a la fama a diferents actors: Clara Bow amb la pel·lícula Mantrap, Emil Jannings amb The Way of All Flesh i Fleming li dóna la primera oportunitat sonora a Gary Cooper a El virginià.

En la dècada dels 30, Fleming signà contracte amb la Metro-Goldwyn-Mayer, on impulsà Clark Gable a Red Dust (1932), i aconseguí un gran èxit amb Captains Courageous (1937) i El màgic d'Oz.

Però sens dubte serà recordat per a la posteritat per haver estat el director que finalment va aparèixer en els títols de crèdit d'Allò que el vent s'endugué. Una pel·lícula que fou aposta personal del productor David Selznick i que va passar per diferents mans abans d'arribar a les de Fleming, que la va acabar i per la qual va guanyar un Oscar a la millor direcció el 1939.

En la dècada següent, totes les pel·lícules de Fleming, excepte el seu últim projecte Joan of Arc (1948), van ésser un complet èxit. Especialment A Guy Named Joe amb Spencer Tracy i Irene Dunne. Quan va morir el gener de 1949, Fleming planejava la realització de La soga, que finalment va fer la 20th Century Fox el 1952 de la mà d'Alfred Hitchcock.

Vida personal[modifica]

Fou propietari de la finca Moraga a Bel Air, Los Angeles, Califòrnia, aleshores un ranxo de cavalls.[3][4] Entre els convidats que hi anaven destaquen Clark Gable, Vivien Leigh, Ingrid Bergman i Spencer Tracy.[4]

Va morir sobtadament, quan es dirigia cap a un hospital de Cottonwood, Arizona,[5] després de patir atac de cor el 6 de gener de 1949. La seva mort es va produir poc després d'acabar Joan of Arc (1948) amb Ingrid Bergman, una de les poques pel·lícules que no va fer per a MGM. Malgrat crítiques mixtes, la versió cinematogràfica de Fleming de la vida de Joana d'Arc va rebre set nominacions a l'Oscar, i en va guanyar dos.

Filmografia parcial com a director[modifica]

Referències[modifica]

  1. Michael Sragow. Victor Fleming: An American Movie Master. University Press of Kentucky, 2013, p. 19. 
  2. «Victor Fleming Biography». biography.com. [Consulta: 26 juny 2010].
  3. «Moraga Estate - History», 08-05-2013. Arxivat de l'original el 8 maig 2013.
  4. 4,0 4,1 James, Meg «Rupert Murdoch buys Moraga Vineyards estate in Bel Air». The Los Angeles Times. Tronc [Los Angeles, California], 10-05-2013 [Consulta: 28 juny 2018].
  5. «Prescott Evening Courier - Google News Archive Search». news.google.com. [Consulta: 30 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victor Fleming