John Schlesinger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJohn Schlesinger
Dades biogràfiques
Naixement John Richard Schlesinger
16 de febrer de 1926
Londres, Anglaterra
Mort 25 de juliol de 2003(2003-07-25) (als 77 anys)
Palm Springs, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Balliol College
Activitat professional
Ocupació director de cinema, actor i guionista
Obra
Obres destacades

1967 Far From the Madding Crowd
1969 Midnight Cowboy
1976 Marathon Man

(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Premis i reconeixements
Premis Oscar
Millor director
1970 - Midnight Cowboy
Premis BAFTA
Millor curtmetratge
1962 - Terminus
Millor direcció
1970 - Midnight Cowboy
1972 - Diumenge, maleït diumenge
BAFTA honorífic
1996 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Ós d'Or
1962 - A Kind of Loving

IMDB: 772259
Modifica dades a Wikidata

John Schlesinger CBE (Londres, 16 de febrer de 1926 - Palm Springs, 25 de juliol de 2003) comandant de l'imperi britànic fou un director, actor, guionista i productor de cinema britànic. És considerat, amb Tony Richardson i Karel Reisz, com un dels directors del Free Cinema britànic de la dècada del 1960.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Començaments[modifica | modifica el codi]

John Schlesinger va néixer a Londres en una família jueva pertanyent a la classe mitjana,[1] fill de Winifred Henrietta (nascuda Regensburg) i de Bernard Edward Schlesinger, metge.[2] Després d'haver acabat els seus estudis a l'escola d'Uppingham després al Balliol College de la universitat d'Oxford, va començar a treballar com a actor per a la televisió.

És considerat, amb Tony Richardson i Karel Reisz, com un dels directors del Free Cinema britànic.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Una de les seves primeres pel·lícules, el curtmetratge documental Terminal (1961), li va suposar aconseguir el premi de la British Academy of Film and Television Arts (BAFTA) al millor curtmetratge.

Els seus dos primers llargmetratges de ficció A Kind of Loving (1962), coronat per l'Ós d'Or al Festival de Berlín l'any de la seva sortida, i Billy Liar (1963) s'interessen per la vida al nord d'Anglaterra. El seu tercer, Darling (1965), que es va emportar entre altres premis 3 Oscars i 4 BAFTAs, és la descripció acerba de l'estil de vida urbà modern a la capital britànica i és un dels primers on és qüestions el Swinging London. La seva pel·lícula següent, estrenada el 1967, serà una adaptació de la cèlebre novel·la homònima de Thomas Hardy Lluny del brogit mundà. És tanmateix el 1969 quan Schlesinger aconseguirà el seu èxit més gran, amb Cowboy de mitjanit, pel·lícula que va ser reconeguda per tot el món i que va valer al director guanyar a la vegada l'Oscar al millor director i l'Oscar a la millor pel·lícula.

Entre les pel·lícules que seguiran figuren Diumenge, maleït diumenge (1971), El dia de la llagosta (1975), Marathon Man (1976), Ianquis (1979), Pacific Heights (1990), A Question of Attribution (1991), realitzat per a la televisió, L'innocent i Gairebé perfecte (2000).

Al teatre, Schlesinger va dirigir Timon of Athens (1965) per a la Royal Shakespeare Company i l'espectacle musical I and Albert (1972) al Piccadilly Theatre de Londres. A partir de 1973, va ocupar la funció de director associat del Royal National Theatre.

A remarcar que Schlesinger va realitzar un espot polític pel Partit conservador britànic, en el marc de les eleccions generals de 1992 al Regne Unit. Aquest espot ensenya el Primer Ministre John Major tornant a Brixton al sud de Londres, allà on va passar la seva adolescència, on subratlla els orígens humils (i atípics per a un Conservador tradicional) de l'home polític.

Obertament homosexual, Schlesinger explica aquest assumpte a Cowboy de mitjanit, Diumenge, maleït diumenge i Gairebé perfecte.

Mort[modifica | modifica el codi]

Schlesinger va haver de sotmetre's a un quàdruple bypass el 1998, abans de ser víctima d'un accident cerebrovascular el desembre de 2000. El 24 de juliol de 2003, el respirador artificial que el mantenia en vida al Desert Regional Medical Center de Palm Springs (Califòrnia) va ser desconnectat en presència del que va ser el company del director durant més de trenta anys, el fotògraf Michael Childers.

Filmografia (parcial)[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Guionista[modifica | modifica el codi]

Productor[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Nancy J. Brooker. John Schlesinger: A Guide to References and Resources. G.K. Hall/George Prior, 1978. 
  • Gene D. Philips. John Schlesinger. Twayne Publishers, 1981. 
  • Jonathan Hacker i David Price. «John Schlesinger» Take 10 Contemporary British Film Directors. Oxford i New York, Oxford University Press, 1991. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema