Terrence Malick

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTerrence Malick
Terrence Malick.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Terrence Frederick Malick
30 de novembre de 1943 (1943-11-30) (74 anys)
Ottawa, Illinois (EUA)
Residència Austin
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Magdalen College
St. Stephen's Episcopal School
Universitat Harvard . filosofia (–1965)
AFI Conservatory (–1969)
Activitat professional
Ocupació Guionista, director de cinema, productor de cinema i periodista
Període en actiu 1969 –
Productora / Companyia Massachusetts Institute of Technology
Obra
Obres destacades 1973 Badlands
1978 Days of Heaven
1998 The Thin Red Line
Dades familiars
Cònjuge Jill Jakes (?-1978)
Michelle Morette (1985-1998)
Alexandra Wallace (1998-present)
Premis i reconeixements
Festival de Canes
Millor director
1979 - Days of Heaven
Palma d'Or
2011 - L'arbre de la vida
Festival de Berlín
Ós d'Or
1999 - The Thin Red Line

IMDB: 0000517
Modifica dades a Wikidata

Terrence Malick (Ottawa, Illinois, 30 de novembre de 1943) és un guionista, director i productor de cinema assiri-americà que amb la seva breu carrera cinematogràfia composta per només sis títols s'ha guanyat la reputació de poeta del cinema. Amb la seva darrera pel·lícula L'arbre de la vida (2011), Malick va guanyar la Palma d'Or de la 64a edició del Festival de Canes.

Biografia[modifica]

Terrence Malick[N 1] va nèixer o a Waco, Texas, o a Ottawa, Illinois, el 30 de novembre de 1943.[1] És educat per la seva mare, Irene Malick[2] i el seu pare, Emil Malick, fill d'immigrats assiris de religió cristiana.[3] Emil va estudiar a la Lake View High School a Xicago l'any 1930 abans de treballar a una companyia petroliera a Texas (cosa que podria explicar la confusió sobre el lloc de naixement del jove Terrence). El seu avi, Abvimalek Malick (o Maleck) que treballava a l'assegurança per al Nova York Life a Xicago, era originari del poble assiri Goghtapa, a Urmia (Iran),[4] afectat pel genocidi assiri practicat per l' Imperi otomà.[5] 

Joventut i formació[modifica]

Malick estudia a les universitats de Harvard i Oxford. A Harvard, segueix sobretot els cursos de Stanley Cavell.[6] Després d'un contenciós amb el seu director d'investigacions Gilbert Ryle, no sosté, a Oxford, la seva tesi de doctorat sobre el concepte del món segons Søren Kierkegaard, Martin Heidegger i Ludwig Wittgenstein.[7] Ensenya a continuació filosofia al Massachusetts Institute of Technology i tradueix de l'alemany El Principi de raó, de Heidegger.[8] En paral·lel, s'inscriu a un curs de cinema i surt titulat pel Center for Advanced Studies de l'American Film Institute l'any 1969.

L'obra cinematogràfica de Malick, malgrat ser breu, és en general lloada per la crítica degut a la seva consistència, i les seves pel·lícules són considerades obres mestres.[9][10] Malick va ser nominat als Oscars per al millor guió adaptat i per a la millor direcció, i va guanyar l'Ós d'Or de la 49a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín amb la pel·lícula The Thin Red Line. El 2011 la pel·lícula L'arbre de la vida va guanyar la Palma d'Or de la 64a edició del Festival de Canes.

Revelació crítica, a continuació hiatus (1971-1998)[modifica]

El cineasta l'any 1993.

Participa en principi, com script doctor, en l'elaboració de diversos guions com el de Dirty Harry abans d'escriure i realitzar el seu primer llargmetratge, Badlands.[6] Segueix Days of Heaven, un drama amb Richard Gere sobre el treball a la granja qui li val el Premi de la posada en escena al Festival de Canes 1979.

El director suscita el misteri per als vint anys de separació entre Days of Heaven i The Thin Red Line. Mai a la història del cinema, un cineasta no haurà esperat tant entre dues produccions. Tanmateix, se sap que va escriure diversos scripts i que treballava en el projecte Q, film que explora l'origen del món que esdevindrà L'arbre de la vida.

Retorn i consagració (1998-2010)[modifica]

El 1998, Malick torna amb un film de guerra, The Thin Red Line, que evoca la sagnant batalla de Guadalcanal durant la guerra del Pacífic, segons la novel·la de James Jones. El film explora la intimitat dels soldats amb un monòleg interior en veu en off (característica principal de Malick). El film és un gran èxit de critica i públic, amb un Ós d'Or a la millor pel·lícula a la Berlinale 1999. El 2005, surt The New World, un film que reitera les aspiracions estètiques del cineasta (celebració de la naturalesa, interioritat dels personatges, multiplicitat dels punts de vista, violència). Aquesta obra torna sobre la història de l'ameríndia Pocahontas i la seva trobada amb el colon anglès John Smith a l'Est americà del segle XVII.

El 2010, la projecció molt esperada del nou film de Malick, The Tree of Life, no té lloc en el Festival de Canes 2010. El llargmetratge no es presenta per retards de muntatge. Però és tanmateix seleccionat a Festival de Canes 2011 l'any següent i assoleix la Palma d'Or, concedida pel jurat oficial presidit per Robert De Niro. The Tree of Life està protagonitzada per Brad Pitt, Sean Penn i Jessica Chastain. Conta la història del món, la presència divina omnipotent així com el destí d'una família americana dels anys 1950 marcada per un drama. El film, pel seu panteisme i la seva cosmogonia, és sovint comparat a 2001, l'Odissea de l'espai de Stanley Kubrick o als films d'Andrei Tarkovski, amb les seves nombroses interrogacions místiques. La seva construcció alambicada i les seves imatges poc convencionals divideixen la crítica. Els fans criden a l'enginy i hi veuen un dels més bonics films de tots els temps, els escèptics reprotxen al cineasta una sortida kitsch i una obsessió mística pròxima a la propaganda New Age. En les primeres projeccions a Canes, el film és tant xiulat com aplaudit.[11] El film divideix en la seva estrena però a continuació, la crítica serà més aviat entusiasta. Malick és present a Canes en la projecció oficial del film,[12] però no fet cap aparició pública, ni sobre la catifa vermella, ni en roda de premsa, ni a la gala de clausura per rebre la seva recompensa; és representat pels seus productors Bill Pohlad i Dede Gardner.[13]

Viratge experimental (des de 2011)[modifica]

El cineasta dirigent Christian Bale per a Knight of Cups.

Malick enllaça els rodatges a una velocitat accelerada pel que fa als decennis precedents; així, de 2011 a 2016, comptant les estrenes futures, el cineasta fa 4 llargmetratges i un documental.

L'any 2012, signa en principi un nou viratge intimista amb To The Wonder, un drama passional portat per interrogacions religioses que té com a decorat el Sant-Michel, amb Ben Affleck, Olga Kurylenko i Javier Bardem. La recepció pública i crítica és encara més brutal que per a la seva precedent realització. To The Wonder és sovint qualificada d'obra mediocre i de autoparòdia del seu estil místic i grandiloqüent.

El 2015, Malick torna a la competició de la Berlinale 2015 amb Knight of Cups, interpretat per Christian Bale, Natalie Portman i Cate Blanchett. El film va de les interrogacions existencials d'una celebritat del show-business en pèrdua de referències a Los Angeles. El llargmetratge, radical per les seves imatges, el pocs diàlegs i la prioritat donada a la veu en off, marxa amb les mans buides després de tenir de nou dividits els festivalers.

L'any 2016, surt Voyage of Time, un documental en IMAX, comentat per Brad Pitt i Cate Blanchett, sobre el naixement i la mort de l'univers.

2017 veu l'estrena de Song to Song, un film d'intrigues amoroses sobre fons de músiques, rodat a Austin. El rodatge del film ha estat descobert per un vídeo molt rar d'un rodatge de Malick l'any 2011.[14][15] El film reuneix una part del càsting de Knight of Cups afegint Ryan Gosling, Rooney Mara i Michael Fassbender.

Filmografia[modifica]

Curtmetratges

  • 1969: Lanton Mills

Llargmetratges

Projectes
  • 2012: The Burial (post-production)[17]
  • 2013: Voyage of Time
  • 2014: Untitled Jerry Lee Lewis Project

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Hwanhee Lee. «Terrence Malick» (en anglès). Sensesofcinema.
  2. Michaels, Lloyd. University of Illinois Press. Terrence Malick (en anglès), desembre 2008. ISBN 978-0252075759. 
  3. Zenda. «ZENDA - February 1, 1999» (en anglès). Zindamagazine, 01-02-1999.
  4. TERRENCE MALICK, zindamagazine.com
  5. «Rosie Malek-Yonan: Biography». Arxivat de l'original el 23 d'agost de 2011.
  6. 6,0 6,1 Article sobre Terrence Malick, Enciclopèdia Universalis.
  7. Tucker, Thomas Deane; Stuart, Kendall. Terrence Malick: Film and Philosophy (en anglès), 12 de maig de 2011. ISBN 9781441150035. 
  8. Martin Heidegger, The Essence of Reasons, traducció T. Malick, Evanston, Northwestern University Press, 1969
  9. «:: rogerebert.com :: Reviews :: Badlands». Rogerebert.suntimes.com [Consulta: 2 gener 2011].
  10. «:: rogerebert.com :: Great Movies :: Days of Heaven». Rogerebert.suntimes.com [Consulta: 2 gener 2011].
  11. Lorrain, François-Guillaume «Malick divideix Canes amb Tree of Life». Le Point, maig 2011.
  12. «[www.awardsdaily.com/blog/2011/05/terrence-malick-pops-in-at-the-tree-of-life-premiere/ Terrence Malick pops at the tree of life premiere]». Awards Daily.
  13. «[www.theguardian.com/film/2011/may/22/cannes-2011-malick-von-trier Canes 2011 judgement day]». The Guardian.
  14. «[www.hollywoodreporter.com/news/what-we-know-terrence-malicks-725908 What we know Terrence malick]». Hollywood Reporter.
  15. «[www.youtube.com/watch?v=aY__M_5WWjA Terrence Malick Mystery Project Set Video with Christian Bale]». YouTube., filmada per un anònim
  16. Selon Michel Chion, le terme « balade » s’est vu pourvu d’un second « l » à l’occasion de la sortie vidéo du film.
  17. «Les dernières news cinéma» (en fr). [Consulta: 26 desembre 2017].
  1. El seu cognom, Malick, deriva de la paraula àrab Maleck, que significa « àngel ».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terrence Malick Modifica l'enllaç a Wikidata