Jane Campion

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJane Campion
Jane Campion.jpg
Nom original Elizabeth Jane Campion
 President del jurat del Festival de Cannes 


Steven Spielberg - Joel Coen i Ethan Coen
Dades biogràfiques
Naixement 30 d'abril de 1954 (1954-04-30) (63 anys)
Wellington (Nova Zelanda)
Nacionalitat Nova Zelanda Nova Zelanda
Alma mater Universitat Victòria de Wellington
Chelsea College of Art and Design
Australian Film, Television and Radio School
Activitat professional
Ocupació Guionista, directora de cinema i actriu
Dades familiars
Cònjuge Colin Englert (1992-present)
Fills Alice Englert
Pare Richard Campion
Premis i reconeixements
Premis Oscar
Millor guió - Original
1994 - The Piano
Premis César
Millor pel·lícula estrangera
1994 - The piano
Festival de Canes
Millor curtmetratge
1986 - An Exercise in Discipline - Peel
Palma d'Or
1993 - The piano
Mostra de Venècia
Gran Premi del Jurat
1990 - An Angel at My Table

IMDB: 0001005
Modifica dades a Wikidata

Jane Campion (Wellington, 30 d'abril de 1954) és una directora i guionista cinematogràfica neozelandesa.[1] És una de les directores de cinema del seu país més reconegudes mundialment, especialment per la seva pel·lícula més famosa: El piano. Amb aquesta cinta, Campion es va convertir en la segona dona nominada a l'Oscar al millor director.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Campion va rebre classes en l'Australian Film Television and Radio School. Allà va rebre els coneixements que li han permès tenir una carrera cinematogràfica en la qual ha dirigit 14 pel·lícules, n'ha produït tres i n'ha escrit vuit.

El seu primer curtmetratge, Peel (1982) va guanyar la Palma d'Or al millor curtmetratge en el Festival de Cannes de 1986. A aquest curt, li van seguir uns altres com Passionless Moments (1983) i Girls Own Story (1984). Sweetie (1989) va ser el seu llargmetratge de debut i va guanyar diversos premis internacionals. Més reconeixements van arribar amb la seva pel·lícula An Angel at My Table (1990), una autobiografia dramatitzada de la poeta Janet Frame.

El reconeixement internacional li va arribar amb la seva pel·lícula El piano (1993). Amb aquesta pel·lícula, va guanyar la Palma d'Or en el Festival de Cannes de 1993, el premi al millor director de l'Australian Film Institute i l'Oscar al millor guió original el 1994.

Va ser la segona directora nominada a l'Oscar a la millor direcció en la història de l'Acadèmia i la primera i única a haver-hi guanyat la Palma d'Or de Cannes.

El treball de Campion ha tractat des de llavors de motivar l'opinió del públic. El 1996 va dirigir la cinta Retrat d'una dama, basada en la novel·la de Henry James, i protagonitzada per Nicole Kidman, John Malkovich, Barbara Hershey i Martin Donovan. Holy Smoke (1999) va tornar a unir Campión amb Harvey Keitel, aquesta vegada amb el protagonisme femení de Kate Winslet. In the Cut (2003), thriller eròtic basat en el best-seller de l'escriptora Susanna Moore, va proporcionar a Meg Ryan l'oportunitat de sortir dels papers de cinema familiar.

Campion va ser la productora executiva del documental Abduction: The Megumi Yokota Story (2006).

El 2009 va estrenar Bright Star, una pel·lícula que suposa el seu retorn al romanticisme al més pur estil d'El piano. Hi explica la història d'amor dels poetes John Keats i Fanny Brawne.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Filmografia[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Biografia de Jane Campion». The New York Times.
  2. «Jane Campion, premis». The New York Times.
  3. «Filmografia de Jane Campion». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jane Campion Modifica l'enllaç a Wikidata