Tom Stoppard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
White open book.svgSir Tom Stoppard
Image-Tom Stoppard 1 (cropped).jpg
Tom Stoppard el 2007
Naixement 3 de juliol de 1937 (1937-07-03) (78 anys)
Txecoslovàquia Zlín, Txecoslovàquia
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Ocupació dramaturg i guionista
Gènere comèdia dramàtica
Influències de Henry James, James Joyce, Samuel Beckett, absurd txec i polonès
Obra
Obres notables Rosencrantz and Guildenstern Are Dead
Arcadia
Guardons
Premi New York Drama Critics' Circle (1968, 1976, 1984, 1995, 2001, 2007)
Oscar al millor guió original (1998 Shakespeare in Love)

Sir Tom Stoppard OM, CBE, FRSL (Zlín, Txecoslovàquia, 3 de juliol de 1937) és un autor dramàtic britànic d'origen txec.[1]

Entre els molts guardons que ha guanyat hi ha el Premi Internacional Terenci Moix a la trajectòria en arts escèniques.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Stoppard va néixer en Zlín, Txecoslovàquia, en el si d'una família jueva, amb el nom de Tomáš Straussler. Per evitar la persecució nazi, els Straussler van fugir de Txecoslovàquia a Singapur amb altres metges jueus el 15 de març de 1939, el dia en què els nazis van envair Txecoslovàquia. Al poc temps, la seva família va ser evacuada a Darjeeling, a l'Índia, fugint de la invasió japonesa de Singapur. Va ser on el nen va començar a rebre una educació britànica. El seu pare, voluntari de l'exèrcit britànic, va ser capturat pels Japonesos i va morir en un camp d'internament al Japó. En 1945, la seva mare es va casar en segones nupcias amb Kenneth Stoppard, un major britànic, qui va donar al nen el seu cognom anglès. La família finalment es va mudar a Bristol, Anglaterra, en 1946, després de la guerra.

Stoppard va deixar l'institut als 17 anys i va començar a treballar com a periodista. En 1958, el periòdic Bristol Evening World li va oferir col·laborar en la secció de crítica teatral (a part de ser columnista humorístic), la qual cosa li va apropar al món de l'escena. En aquella època, va travar amistat amb l'actor Peter O'Toole i el director John Boorman en el Bristol Old Vic, una companyia de repertori local que gaudia llavors de cert renom. Tom Stoppard va començar a donar-se a conèixer gràcies al corrosiu sentit de l'humor de les seves cròniques. D'altra banda, també era cèlebre en Bristol el seu deixada vestimenta.

En 1960 ja havia acabat la seva primera obra, A Walk on the Water, que va anar posteriorment produïda com Enter a Free Man en 1968. A la setmana d'haver presentat el text a un agent literari, ja s'havien sol·licitat els drets de l'obra. Va ser representada a Hamburg i televisada per la British Independent Television en 1963.

De setembre de 1962 a abril de 1963, Stoppard va treballar a Londres com a crític de teatre per a la revista Scene, on publicava crítiques i entrevistes tant amb el seu nom com sota el pseudònim de William Boot (pres de la novel·la Scoop, del novel·lista britànic Evelyn Waugh).

En 1964, una beca de la Fundació Ford li va permetre passar 5 mesos en una mansió a Berlín, per dedicar-se a escriure. D'aquí va sortir la seva obra en un acte titulada Rosencrantz and Guildenstern Meet King Lear, que es va convertir després en la reeixida Rosencrantz i Guildenstern han mort, guanyadora d'un premi Tony. Els anys següents, Tom Stoppard va escriure diverses obres parell la ràdio, la televisió i el teatre, entre les quals s'inclouen "M" is for Moon Among Other Things (1964), A Separate Peace (1966) i If You're Glad I'll Be Frank (1966).

L'11 d'abril de 1967 —després d'un clamorós èxit en el Festival d'Edimburg de 1966—, l'estrena de Rosencrantz i Guildenstern han mort en el Teatre Old Vic de Londres va confirmar a Tom Stoppard com un dels dramaturgs contemporanis més reconeguts.

Al llarg dels deu anys següents, Tom Stoppard, sense deixar la seva labor de creació, va traduir diverses obres a l'anglès, com les de l'autor polonès Slawomir Mrozek, dels austríacs Johann Nestroy i Arthur Schnitzler, i de l'autor txec Vaclav Havel. Va ser quan la influència del teatre de l'absurd dels dramaturgs polonesos i txecs va començar a fer mossa en la seva obra. Igual que altres dramaturgs de la seva generació, com Sam Shepard als Estats Units i Peter Handke a Àustria, Tom Stoppard va crear en aquells dies obres indagant el valor del llenguatge.

Tom Stoppard és patró del grup Outrapo (Ouvroir de tragicomédie potentielle), un taller francès de recerca sobre tècniques actorals, sorgit en 1991 del Col·legi de Patafísica.[3]

Activista en defensa dels drets humans[modifica | modifica el codi]

Al febrer de 1977, Tom Stoppard va visitar Rússia amb un directiu d'Amnistia Internacional, i al juny, va conèixer a Vladimir Bukovsky a Londres. Aquest mateix any, va viatjar a Txecoslovàquia (llavors sota domini comunista), on va conèixer a Václav Havel, dramaturg dissident i futur president de la República Txeca, i a l'escriptor Pavel Kohout que li inspirarà la seva obra Cahoot's Machbeth. Arran d'aquells viatges i trobades, Tom Stoppard decideix comprometre's amb els drets humans, un compromís que serà sempre fortament vinculat amb la situació política dels dissidents en l'Europa oriental i la Unió Soviètica. Va publicar nombrosos articles i cartes sobre aquest tema en periòdics britànics.

Des de llavors, Tom Stoppard és membre d'Amnistia Internacional i col·labora amb el Committee against Psychiatric Abuse (Comitè contra l'abús psiquiàtric), organisme pertanyent a l'Associació Mundial de Psiquiatria (World Psychiatric Association). Col·labora i és patró de la revista Index on Censorship, mitjà de l'organització britànica del mateix nom, dedicada a denunciar atacs contra la llibertat d'expressió al món sencer.[4]

En 1983, el moviment Carta 77 va crear a Estocolm el Premi Tom Stoppard, que premia a autors d'origen txec.

A l'agost de 2005, Tom Stoppard va visitar Minsk per donar un seminari sobre escriptura dramàtica i conèixer de primera mà la situació dels drets humans a Bielorússia. Des de llavors és un dels padrins del Belarus Free Theatre (Teatre Lliure de Bielorússia), una companyia teatral forçada a produir-se en la clandestinitat a causa de les pressions polítiques i a la censura exercides pel govern de Aleksandr Lukashenko.[5]

Condecoracions i títols[modifica | modifica el codi]

Tom Stoppard va ser condecorat amb l'Orde de l'Imperi Britànic amb el grau de comandant (CBE) en 1978. En 1997 la reina Isabel II el va armar cavaller (knight bachelor), la qual cosa li va valer el títol de Sir. En 2000 va rebre l'Orde del Mèrit (OM). És també membre de la Reial Societat de Literatura del Regne Unit (Fellow of the Royal Society of Literature).

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Ha estat casat dues vegades, amb Josie Engonal (1965-1972), una infermera, i amb Miriam Moore-Robinson, (1972-1992), de la qual es va separar arran del seu afer  amb l'actriu Felicity Kendal, que va crear el paper de Annie en la primera producció de The Real Thing, en 1982. Té dos fills de tots dos matrimonis.

Premis[modifica | modifica el codi]

Premis Óscar[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1998 Óscar al millor guió original[6] Shakespeare in Love Guanyador
1985 Óscar al millor guió original Brazil Candidat

Obres de teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1964: A Walk on the Water
  • 1965: The Gamblers, basada en la novel·la El jugador, de Dostoievski
  • 1966: Tango, adaptació de l'obra de teatre de Sławomir Mrożek en traducció de Nicholas Bethell, estrenada al Teatre Aldwych de Londres
  • 1967. Rosencrantz and Guildenstern Are Dead. L'obra més coneguda del dramaturg.
  • 1968. Enter a Free Man, desenvolupada a partir de A Walk on the Water
  • 1968. The Real Inspector Hound
  • 1969: Albert's Bridge, estrenada a St. Mary's Hall, Edinburgh
  • 1969: If You're Glad I'll Be Frank, estrenada a St. Mary's Hall, Edinburgh
  • 1970. After Magritte
  • 1971: Dogg's Our Pet
  • 1972. Jumpers
  • 1972: Artist Descending a Staircase
  • 1974. Travesties.
  • 1976. Dirty Linen and New-Found-Land.
  • 1977. Every Good Boy Deserves Favour
  • 1978: Night and Day
  • 1979: Dogg's Hamlet, Cahoot's Macbeth – dos obres escrites per a ser representades juntes.
  • 1979: 15-Minute Hamlet
  • 1979: Undiscovered Country – adaptació de Das Weite Land del dramaturg austríac Arthur Schnitzler
  • 1981: On the Razzle, basada en Einen Jux will er sich machen, del dramaturg austríac Johann Nestroy
  • 1982: The Real Thing
  • 1983: Libretto en anglès per a The Love for Three Oranges (L'amor de les tres taronges). Òpera original de Serguei Prokófiev.
  • 1984: Rough Crossing basada en Játék a kastélyban (Joc al castell), del dramaturg hongarès i estatsunidenc Ferenc Molnár
  • 1986: Dalliance, adaptació de Liebelei, d'Arthur Schnitzler
  • 1987: Largo Desolato, traducció d'una obra del txec, Václav Havel
  • 1988: Hapgood
  • 1993: Arcadia
  • 1995: Indian Ink – basada en una obra per a la ràdio del mateix autor, In the Native State
  • 1997: The Invention of Love
  • 1997: The Seagull – traducció de l'obra del rus, Anton Txékhov
  • 2002: The Coast of Utopia, una trilogia d'obres: Voyage, Shipwreck i Salvage
  • 2004: Enrico IV – traducció de l'obra de l'italià, Luigi Pirandello
  • 2006: Rock 'n' Roll
  • 2010: The Laws of War — contribució a una obra col·laborativa per una representació benèfica a favor de Human Rights Watch

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • Com un Magritte. Traducció d'Artur Trias. Estrenada per la companyia "El Talleret de Salt", al Jove Teatre Regina, l'any 1991.
  • L'autèntic inspector Hound. Traducció i direcció de Tamzin Townsend (estrenat al Poliorama el 1999).
  • Castell de cartes. Traducció de Jordi Voltas.
  • Rosencrantz i Guildenstern són morts. Traducció de Marc Rosich. Estrenada l'any 2005.
  • Arcàdia. Traducció d'Ernest Riera. Barcelona: Institut del Teatre, 1999.
  • Arcàdia. Traducció de Màrius Serra. Barcelona: Proa, 2007.
  • Rock'n'Roll. Traducció de Joan Sellent. Barcelona: Teatre Lliure, 2008.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tom Stoppard Modifica l'enllaç a Wikidata