Mario Puzo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMario Puzo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1999 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Long Island (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de North Babylon Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCity College de Nova York
Universitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciónovel·lista, escriptor de ciència-ficció, escriptor, guionista, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereFicció detectivesca Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaMario Cleri Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeErika Puzo (1946–1978) Modifica el valor a Wikidata
FillsDorothy Ann Puzo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmariopuzo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0701374 Allocine: 38320 Allmovie: p107248 TV.com: people/mario-puzo TMDB.org: 3083
Musicbrainz: 50b0dada-d1dd-4adc-b4db-66dcea1138cb Goodreads author: 12605 Find a Grave: 23456 Modifica el valor a Wikidata

Mario Gianluigi Puzo (Nova York 15 d'octubre de 1920 – Nova York 2 de juliol de 1999) fou un escriptor estatunidenc conegut pels seus llibres de ficció sobre la màfia, especialment The Godfather (1969) (editada en català l'any 2001 amb traducció de Núria Panadès València: El padrí).[1]

Biografia[modifica]

Mario Puzo va néixer el 1920 a Nova York, en el si d'una família d'immigrants italians de Pietradifusi, a la Campània.[2] Va estudiar Ciències Socials a la Universitat de Colúmbia. Les seves dues primeres obres, The Dark Arena i The Fortunate Pilgrim, van tenir una gran acollida. La seva consagració definitiva va arribar amb la publicació d'El padrí (1969), amb la qual a més va aconseguir dos premis Oscar pel seu treball de coguionista de les parts primera (1972) i segona (1974) de la pel·lícula (pel seu treball en el guió de la tercera va ser novament nominat, però no va aconseguir el guardó). Al seu torn, les parts primera i segona de la pel·lícula, dirigides per Francis Ford Coppola, van ser guardonades amb el premi a la millor pel·lícula en els seus respectius anys. A aquesta novel·la la van seguir: Els ximples moren, El sicilià, La quarta K, L'últim Don. Puzo va morir a casa de Long Island el juliol de 1999 a causa d'una aturada cardíaca poc temps després de finalitzar l'escriptura d'Omertà.[3][4]

Carrera[modifica]

El 1950, el seu primer conte, «The Last Christmas», es va publicar a American Vanguard i es va tornar a publicar a l'antologia de 1953 New Voices: American Writing Today #1.[5][6] Després de la guerra, va escriure el seu primer llibre, la novel·la The Dark Arena, que es va publicar el 1955.[7]

El 1960, Bruce Jay Friedman va contractar Puzo com a editor adjunt d'un grup de revistes masculines pulp amb títols com Male, Men. Sota el pseudònim de Mario Cleri, Puzo va escriure característiques d'aventures de la Segona Guerra Mundial per a la revista True Action.[8][9] Un conte escrit el novembre de 1965, "Sis tombes a Munich", es va ampliar en una novel·la l'octubre de 1967 i adaptat a una pel·lícula A Time to Die l'any 1982.[10][11]

Diversos[modifica]

Adorava jugar a tennis (segurament va extreure d'allí la presència de la seductora tennista en la seva novel·la Omertà). Li agradava també apostar ocasionalment a Las Vegas (recordin l'episodi de Moe Green en The Godfather i la seva novel·la The Last Don).[12]

Tot i l'enorme presència del catolicisme en l'obra de Puzo, l'escriptor, segons deia, no creia en Déu ni en els dogmes de l'Església, només en la bondat humana. Puzo va dir en alguna ocasió que la seva felicitat residia en un bon menjar, practicar tennis, apostar jugant, mirar el sostre de casa durant hores i escriure.[13]

Puzo mai va tenir contacte amb el medi del crim. De fet, segons les seves pròpies paraules Don Corleone era un personatge que l'espantava. A més deia que la seva màfia era una versió romàntica del món criminal real. "Si hagués estat en la màfia mai hauria hagut d'escriure".[14]

Malgrat entendre perfectament la naturalesa del mal, Puzo deia que la justícia havia de ser una constant en la societat, però estava decebut de com s'administrava als EUA, on segons ell, la llei protegeix més als criminals amb diners que a la gent comuna.

Llibres[modifica]

Els seus llibres són els següents:[15]

  • La sorra bruta (The Dark Arena) (1955)
  • La Mamma (The Fortunate Pilgrim) (1965)
  • Sis tombes a Múnic (1967)
  • El padrí (The Godfather) (1969)
  • Els documents d'El padrí (The Godfather documents) (1971)
  • A l'interior de Las Vegas (Inside Las Vegas) (1976)
  • Els ximples moren (Fools die) (1978)
  • El sicilià (The sicilian) (1984)
  • La quarta K (The fourth K) (1991)
  • L'últim Don (The last Don) (1996)
  • Omertà (1999)
  • Els Borja (The family) (2001). Traducció al català de Víctor Aldea, Columna: Barcelona, 2001 (col·lecció Clàssica, 463)

Com a guionista, destaquen:[1]

  • El padrí (The Godfather) (1972)
  • El padrí II (The Godfather, Part II) (1974)
  • Terratrèmol (Earthquake) (1974)
  • Superman (Superman) (1978)
  • Superman II (Superman II) (1980)
  • Cotton Club (The Cotton Club) (1984)
  • El sicilià (The sicilian) (1987)
  • El padrí III (The Godfather, Part III) (1990)

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Mario Puzo» (en anglès). IMDb. [Consulta: 6 març 2020].
  2. ↑ Homberger, Eric (July 5, 1999). "Mario Puzo: The author of the Godfather, the book the Mafia loved", The Guardian. Accessed August 10, 2009.
  3. ↑ Homberger, Eric. «The author of the Godfather, the book the Mafia loved» (en anglès). The Guardian, 05-07-1999. [Consulta: 5 març 2020].
  4. ↑ Siegel, Jules. «The computer wrote it» (en anglès). San Francisco Chronicle, 09-07-2000. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2011. [Consulta: 6 març 2020].
  5. ↑ Glicksberg, Charles I. , ed. American Vanguard 1950. Nova Escola d'Investigació Social. Cambridge Publishing, Nova York. 1951.
  6. ↑ Wolf, Don M., ed. New Voices: American Writing Today #1. Perma Books, Nova York. 1953.
  7. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades death
  8. ↑ «Two new exhibits at the Heckscher Museum of Art». theislandnow.com, August 12, 2019.
  9. ↑ Flamm, Matthew (June 2, 2002). "A Demimonde in Twilight", New York Times. Accessed March 15, 2009.
  10. ↑ Cleri, Mario. "Six Graves to Munich". Male, Vol. 15, No. 11, November, 1965.
  11. ↑ Puzo, Mario. Six Graves to Munich. New American Library, New York, 2010.
  12. ↑ «1920: Llega al mundo Mario Puzo, el famoso autor de El Padrino» (en castellà). El Siglo de Torreón, 15-10-2016. [Consulta: 6 març 2020].
  13. ↑ Tobias, Kim. «Leyendas del Cine: Mario Puzo» (en castellà). Cinescopia, 15-10-2017. [Consulta: 6 març 2020].
  14. ↑ Gutiérrez, Estephanie. «A 46 años de su estreno, 10 datos curiosos sobre “El Padrino”» (en castellà). Annur TV (De10), 15-03-2018. [Consulta: 6 març 2020].
  15. ↑ «Other Works» (en anglès). IMDb. [Consulta: 6 març 2020].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario Puzo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mario_Puzo&oldid=33424161»