Mario Puzo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgMario Puzo
Bert Fields and Mario Puzo.jpg
Naixement 15 d'octubre de 1920
Nova York
Mort 2 de juliol de 1999(1999-07-02) (als 78 anys)
Long Island
Alma mater City College of New York
Ocupació novel·lista, guionista, escriptor i escriptor de ciència ficció
Premis Premis del Sindicat de Guionistes d'Amèrica
Oscar al millor guió adaptat
Oscar al millor guió adaptat
Signatura

Lloc web www.mariopuzo.com/
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Mario Gianluigi Puzo (Nova York 15 d'octubre de 1920Nova York 21 de juliol de 1999) fou un escriptor estatunidenc conegut pels seus llibres de ficció sobre la màfia, especialment El Padrí (1969).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mario Puzo va néixer el 1920 a Nova York, en el si d'una família d'immigrants italians. Va estudiar Ciències Socials a la Universitat Colúmbia. Les seves dues primeres obres, The Dark Arena i The Fortunate Pilgrim, van tenir una gran acollida. La seva consagració definitiva va arribar amb la publicació d'El padrí, amb la qual a més va aconseguir dos premis Oscar pel seu treball de co-guionista de les parts primera i segona de la pel·lícula (pel seu treball en el guió de la tercera va ser novament nominat, però no va aconseguir el guardó). Al seu torn, les parts primera i segona de la pel·lícula, dirigides per Francis Ford Coppola, van ser guardonades amb el premi a la millor pel·lícula en els seus respectius anys. A aquesta novel·la la van seguir Els ximples moren, El sicilià, La quarta K, L'últim Don. Puzo va morir a casa de Long Island al juliol de 1999 a causa d'una aturada cardíaca poc temps després de finalitzar l'escriptura de Omertà.

Diversos[modifica | modifica el codi]

Adorava jugar a tennis (segurament va extreure d'allí la presència de la seductora tennista en la seva novel·la Omertà). Li agradava també apostar ocasionalment a Las Vegas (recordin l'episodi de Moe Green en The Godfather i la seva novel·la The Last Don).

Tot i l'enorme presència del catolicisme en l'obra de Puzo, l'escriptor, segons deia, no creia en Déu ni en els dogmes de l'Església, només en la bondat humana. Puzo va dir en alguna ocasió que la seva felicitat residia en un bon menjar, practicar tennis, apostar jugant, mirar el sostre de casa durant hores i escriure.

Puzo mai va tenir contacte amb el medi del crim. De fet, segons les seves pròpies paraules Don Corleone era un personatge que ho espantava. A més deia que la seva màfia era una versió romàntica del món criminal real. "Si hagués estat en la màfia mai hauria hagut d'escriure"

Malgrat entendre perfectament la naturalesa del mal, Puzo deia que la justícia havia de ser una constant en la societat, però estava decebut de com s'administrava als EUA, on segons ell, la llei protegeix més als criminals amb diners que a la gent comuna.

Llibres[modifica | modifica el codi]

Els seus llibres són els següents:

  • La sorra bruta (The Dark Arena) (1955)
  • La Mamma (The Fortunate Pilgrim) (1965)
  • Sis tombes a Munic (1967)
  • El padrí (The Godfather) (1969)
  • Els documents d'El padrí (The Godfather documents) (1971)
  • A l'interior de Las Vegas (Inside Las Vegas) (1976)
  • Els ximples moren (Fools die) (1978)
  • El sicilià (The sicilian) (1984)
  • La quarta K (The fourth K) (1991)
  • L'últim Don (The last Don) (1996)
  • Omertà (1999)
  • Els Borja (The family) (2001)

Com a guionista, destaquen:

  • El padrí (The Godfather) (1972)
  • El padrí II (The Godfather, Part II) (1974)
  • Terratrèmol (Earthquake) (1974)
  • Superman (Superman) (1978)
  • Superman II (Superman II) (1980)
  • Cotton Club (The Cotton Club) (1984)
  • El sicilià (The sicilian) (1987)
  • El padrí III (The Godfather, Part III) (1990)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario Puzo Modifica l'enllaç a Wikidata