James Ivory

De Viquipèdia
Per a altres significats, vegeu «James Ivory (matemàtic)».
Infotaula de personaJames Ivory
James Ivory (1991.09).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 juny 1928 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Berkeley (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat del Sud de Califòrnia
Klamath Union High School
Escola d'Arts Cinematogràfiques de la Universitat del Sud de Califòrnia
Universitat d'Oregon
University of Oregon College of Design (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata –
Família
ParellaIsmail Merchant Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmerchantivory.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0412465 Allocine: 566 Allmovie: p95605 TCM: 92900 Modifica el valor a Wikidata

James Francis Ivory, més conegut com a James Ivory (Berkeley, Califòrnia, 7 de juny de 1928), és un director de cinema estatunidenc.[1]

Carrera[modifica]

És principalment conegut per diversos films d'època que va rodar en les dècades de 1980 i 1990, i que van rebre excel·lents crítiques i diversos premis.

Inicis[modifica]

Va fer els seus primers passos en la dècada de 1950 rodant alguns curtmetratges. En 1959 va conèixer al productor d'origen indi Ismail Merchant, amb qui va entaular una relació sentimental. La parella va fundar dos anys després la companyia Merchant Ivory Productions, mitjançant la qual Ivory va rodar els seus films. El vincle afectiu i professional Ivory-Merchant va perdurar fins a la defunció del segon en 2005.[2][3][4]

Primers films rellevants[modifica]

El primer film de James Ivory que va aconseguir una certa ressonància popular va ser Festa salvatge (1975), amb James Coco, Raquel Welch i Perry King. No exempt d'escenes escabroses, es basava en el poema narratiu del mateix títol, de Joseph Moncure March (1926), si bé es va inspirar també en un cas real: la mort d'una jove actriu que es va imputar com a assassinat a l'estrella de cinema mut Roscoe Arbuckle.

En 1980, Ivory va rodar Jane Austen a Manhattan, últim treball al cinema de la veterana Anne Baxter i debut de la jove Sean Young, després famosa per Blade Runner. En 1981, li va seguir Quartet, protagonitzada per Maggie Smith i la musa del cinema francès Isabelle Adjani, qui va guanyar pel seu treball el premi a la millor actriu al Festival de Canes.

Especialitzat en produccions d'època molt cuidades estèticament, en 1984 Ivory va dirigir Les bostonianes, una adaptació de la novel·la de Henry James amb un elenc que incloïa a Vanessa Redgrave (nominada a l'Oscar pel seu paper), Christopher Reeve i Jessica Tandy.

Apogeu: anys 1980-1990[modifica]

Des de mitjan anys 1980 James Ivory va viure un decenni d'èxits gairebé ininterromputs.

La seva pel·lícula Una habitació amb vista (1985) va comptar amb un repartiment de luxe (Daniel Day-Lewis, Maggie Smith, Denholm Elliott, Helena Bonham Carter i Judi Dench, entre altres) i va ser nominada a 8 Óscares, guanyant finalment 3, i igualment va guanyar un Globus d'Or i 2 premis BAFTA.[5]

En 1987, Maurice (un dels primers grans papers de Hugh Grant) va ser nominada a un Oscar i va guanyar 3 premis de la Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[6]

En 1990 James Ivory va reunir dues llegendes del cinema, Paul Newman i la seva esposa Joanne Woodward, a Mr. & Mrs. Bridge; ella seria nominada a l'Oscar i a un Globus d'Or pel seu treball.[7]

En 1992, la pel·lícula Retorn a Howards End (amb Anthony Hopkins, Vanessa Redgrave i Emma Thompson) va suposar un altre gran èxit per a Ivory: va ser nominada a 10 Oscars, guanyant finalment 3 d'ells, igualment va guanyar 1 Globus d'Or (millor actriu) i 2 premis BAFTA (millor actriu i millor pel·lícula).[8]

En 1993, El que queda del dia va reunir novament Anthony Hopkins i Emma Thompson; va ser nominada a altres 8 Oscars, no guanyant finalment cap, però Ivory va guanyar el premi BAFTA a millor director.[9]

Menor repercussió[modifica]

Els posteriors projectes de James Ivory van tenir menys èxit, almenys en taquilla, malgrat els seus prestigiosos repartiments: Jefferson in Paris el 1995 (amb Nick Nolte, Greta Scacchi, Jean-Pierre Aumont, Gwyneth Paltrow i una jove Thandie Newton), Surviving Picasso el 1996 (amb Anthony Hopkins, Natascha McElhone, Julianne Moore i Joan Plowright)...

En 2000, Ivory va adaptar una altra novel·la d'Henry James, La copa daurada, amb un rutilant elenc: Kate Beckinsale, James Fox, Anjelica Huston, Nick Nolte, Uma Thurman. Va rebre crítiques favorables, però la recaptació no va cobrir els 15 milions de dòlars que va costar.

En 2003, el film Le divorce va reunir diverses estrelles joves (Kate Hudson, Naomi Watts) i a unes altres ja veteranes, com Glenn Close, Stockard Channing i la llegendària Leslie Caron; però va ser pobrament rebut en taquilla i crítiques. L'últim projecte de Ivory i Merchant va ser La comtessa russa (2005), protagonitzat per Ralph Fiennes i Natasha Richardson; va obtenir una recaptació discreta, però va rebre bones crítiques.

Guanya l'Oscar[modifica]

Finalment, a l'edat de 89 anys, aconsegueix l'Oscar al millor guió adaptat per Digue'm pel teu nom, basat en la novel·la d'André Aciman. Ambientada en el nord d'Itàlia en 1983, la cinta narra la història d'amor entre Elio Perlman (Timothée Chalamet), un adolescent de 17 anys, i Oliver (Armie Hammer), l'assistent del seu pare. També compta amb la participació de Michael Stuhlbarg, Amira Casar i Esther Garrel. Fou el guanyador més ancià en aquesta categoria en la història del premi.[10][11]

Filmografia[modifica]

Com a director

Any Títol Notes
1953 Four in the Morning Curt
1957 Venice: Theme and Variations Curt
1959 The Sword and the Flute Curt
1963 El cap de família
1964 The Delhi Way Documental
1965 Shakespeare Wallah També coguionista
1969 The Guru També coguionista
1970 Bombay Talkie També coguionista
1972 Adventures of a Brown Man in Search of Civilization Documental per la BBC
1972 Savages
1975 Autobiografia d'una princesa
1975 Festa salvatge
1977 Roseland
1978 Hullabaloo Over Georgie and Bonnie's Pictures
1979 Els europeus
1979 The Five Forty-Eight Telefilm
1980 Jane Austen a Manhattan
1981 Quartet
1983 Heat and Dust
1984 Les bostonianes
1985 Una habitació amb vista
1987 Maurice També coguionista
1989 Esclaus a Nova York
1990 Mr. & Mrs. Bridge
1992 Retorn a Howards End
1993 El que queda del dia
1995 Jefferson in Paris
1995 Lumière et compagnie Segment
1996 Surviving Picasso
1998 La filla d'un soldat no plora mai També coguionista
2000 La copa daurada
2003 Le divorce També coguionista
2005 La comtessa russa
2009 The City of Your Final Destination

Altres crèdits

Premis i nominacions[modifica]

Premis Oscar
Any Categoria Pel·lícula Resultat Referències
1987 Millor director Una habitació amb vista Nominat
1993 Retorn a Howards End Nominat
1994 El que queda del dia Nominat
2018 Millor guió adaptat Digue'm pel teu nom Guanyador
Premis BAFTA
Any Categoria Pel·lícula Resultat Referències
1984 Millor director Heat and Dust Nominat [12]
1987 Millor pel·lícula Una habitació amb vista Guanyador
Millor director Nominat
1993 Millor pel·lícula Retorn a Howards End Guanyador
Millor director Nominat
1994 Millor pel·lícula El que queda del dia Nominat
Millor director Nominat
2018 Millor guió adaptat Digue'm pel teu nom Guanyador
Premis Globus d'Or
Any Categoria Pel·lícula Resultat Referències
1987 Millor director Una habitació amb vista Nominat [13]
1993 Retorn a Howards End Nominat
1994 El que queda del dia Nominat
Festival Internacional de Cinema de Canes
Any Categoria Pel·lícula Resultat Referències
1992 Premio 45è Aniversari Retorn a Howards End Guanyador [14]
Mostra Internacional de Cinema de Venècia
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1987[15] Lleó de Plata Maurice Guanyador
1990[16] Ciak d’Or Mr. & Mrs. Bridge Guanyador
Premi Pasinetti - Millor pel·lícula Guanyador

Referències[modifica]

  1. «James Ivory Biography (1928-)». Film Reference.
  2. Horn, John «Obituaries; Ismail Merchant, 68; Producer of Stylish, Popular Period Dramas». Los Angeles Times, 26-05-2005.
  3. «James Ivory's Home Befits His Extraordinary Life». The New York Times, 11-09-2015.
  4. «James Ivory and the Making of a Historic Gay Love Story». The New Yorker, 19-05-2017.
  5. «A Room with a View Movie Review (1986)».
  6. Sarah Larson (2017-05-19). «James Ivory and the Making of a Historic Gay Love Story». The New Yorker. 
  7. Evans, Everett «Festival salutes the literate cinema of James Ivory». houstonchronicle.com, 08-11-2014.
  8. «Cannes Classics 2016». Cannes Film Festival, 20-04-2016. Arxivat de l'original el 10 febrer 2017.
  9. British Film Institute - Top 100 British Films (1999). Retrieved August 27, 2016
  10. «James Ivory is oldest Oscar winner ever with screenplay award for Call Me by Your Name». The Guardian, 05-03-2018.
  11. «2018 BAFTA Awards backstage: James Ivory ('Call Me By Your Name') on his way to making Oscar history». Goldderby, 18-02-2018.
  12. BAFTA. «BAFTA Awards for James Ivory» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2018].
  13. HFPA. «Golden Globe Awards for 'James Ivory'» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2018].
  14. «Awards 1992: All Awards». festival-cannes.fr. [Consulta: 21 febrer 2015].
  15. «Premi 44. Mostra Internazionale del Cinema». sicvenezia.it.
  16. Error en arxiuurl o arxiudataOfficial Awards of the 47th Mostra». labiennale.org. Arxivat de l'original el 26 de setembre de 1999.

Enllaços externs[modifica]