Roberto Rossellini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Roberto Rossellini
Roberto Rossellini amb Ingrid Bergman
Roberto Rossellini amb Ingrid Bergman
Naixement: 8 de maig de 1906
Roma (Itàlia)
Defunció: 3 de juny de 1977 (als 71 anys)
Roma (Itàlia)
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Cònjuge/s: Assia Noris (1934-1936)
Marcella De Marchis (1936-1950)
Ingrid Bergman (1950-1957)
Sonali Das Gupta (1957-1977)
Mostra de Venècia
Lleó d'Or
1959 - El general de la Rovere
Festival de Canes
Gran Premi
1946 - Roma, ciutat oberta

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1945 Roma, ciutat oberta
1946 Paisà
1948 Alemanya, any zero
1948 L'amore
1950 Francesco, joglar de Déu
1950 Stromboli terra di Dio
1952 Europa '51
1954 Viatge a Itàlia
1959 El general de la Rovere
1959 India: Matri Bhumi
1960 Era Notte a Roma
1966 La prise de pouvoir par Louis XIV
Fitxa sobre Roberto Rossellini a IMDb

Roberto Rossellini (Roma, 8 de maig de 1906 - 3 de juny de 1977) fou un director de cinema italià, un dels més importants del moviment conegut com a neo-realisme italià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 1906 en una família burgesa de Roma, el seu pare construí el primer cinema de la ciutat, donant al seu fill entrada lliure per veure totes les pel·lícules des de ben petit. A la mort del seu pare, treballà com a tècic de so de pel·lícules i en diversos oficis relacionats amb el cinema

El 1938, rodà el seu primer documental, Prélude à l'aprés-midi d'un faune. Després, assistí a Goffredo Alessandrini en el rodatge de Luciano Serra pilota, una de les pel·lícules més reeixides de la primera meitat del segle XX a Itàlia. El 1940 col·laborà amb Francesco De Robertis en la pel·lícula Uomini sul Fondo. Podria ser que la seva amistat amb Vittorio Mussolini, fill del dictador d'Itàlia i responsable de cinema, hagués facilitat que l'escollissin a ell.

El seu primer llargmetratge, La nave bianca (1941) fou patrocinat pel centre de propaganda audiovisual de la marina i es considera la primera de la sèrie de pel·lícules conegudes com La trilogia del feixisme, que continuà amb Un pilota ritorna (1942) i Uomo dalla Croce (1943). En aquest període començà la seva amistat i cooperació amb Federico Fellini i Aldo Fabrizi.

Només dos mesos després de la caiguda del règim feixista, el 1943, ja estava preparant Roma, ciutat oberta (1945), que ell mateix produí aconseguint la majoria dels diners mitjançant préstecs. Aquesta pel·lícula tingué un èxit immediat. Començà llavors la que anomenà Trilogia Neo-realísta que continuà amb Paisà (1946), que rodà amb actors no professionals, i Alemanya, any zero (1947), patrocinada per un productor francès i filmada al sector francès de Berlín, encara en runes després de la Segona Guerra Mundial.

Després d'aquesta Trilogia Neo-realista, produí dues pel·lícules que avui es classifiquen com a pel·lícules de transició: L'Amore i La macchina ammazzacattivi.

El 1948, Rossellini rebé la següent carta d'una famosa actriu estrangera que li proposava participar en una pel·lícula seva:

« Estimat Sr. Rossellini,
He vist les seves pel·lícules Roma, ciutat oberta i Paisà i m'han agradat molt. Si necessita una actriu sueca que parla molt bé l'anglès, que no ha oblidat el seu l'alemany, que no se l'entén massa bé en francès i que en italià només sap dir "ti amo", estic disposada a venir i fer una pel·lícula amb vostè.
Ingrid Bergman
»

D'aquesta carta en sorgí una de les històries d'amor més famoses de la història del cinema. Començaren a treballar junts l'any següent, en la pel·lícula Stromboli terra di Dio, el 1950 a Europa '51 i el 1953 completaren amb Viatge a Itàlia la que es coneix com a Triologia d'Ingrid.

La seva relació causà un gran escàndol, sobretot quan començaren a tenir fills, ja que els dos eren casats, i Ingrid Bergman fou apartada durant anys de les produccions de Hollywood. Tingueren tres fills, una d'ells, Isabella Rossellini, actriu i model. Roberto Rossellini ja tenia dos fills de la seva primera esposa, Marcella De Marchis, un dels quals morí prematurament el 1946.

El 1957, Jawaharlal Nehru, que era el Primer Ministre de l'Índia, el convidà al seu país per fer el documental India. Tot i que ja estava casat amb Ingrid Bergman, tingué una relació amb Sonali Das Gupta, que col·laborava en la seva pel·lícula. Fou també un gran escàndol i Nehru li demanà que deixés el país. Es casà amb Sonali i adoptà el seu fill.

El gener de 1977 es va inaugurar a París el Centre Georges Pompidou. La seva construcció va suposar una profunda remodelació d'una extensa zona del centre de la ciutat. El mercat històric de Les Halles es va enderrocar per erigir aquest equipament cultural de gran impacte. Tres mesos més tard, Roberto Rossellini acabava la pel·lícula Le Centre Georges Pompidou. El Ministeri d'Assumptes Exteriors francès havia escollit el gran cineasta del neorrealisme per celebrar l'obertura de l'edifici projectat per Renzo Piano i Richard Rogers. Però el que va ser l'última pel·lícula de Rossellini desplegava una mirada escèptica que explica el poc ressò que el film va tenir. El mateix 1977, Roberto Rossellini morí d'un atac de cor a l'edat de 71 anys.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

Curtmetratges[modifica | modifica el codi]

  • Daphne (perdut, 1936)
  • Prélude à l'après-midi d'un faune (perdut, 1937)
  • La vispa Teresa (1939)
  • Il tacchino prepotente (1939)
  • Fantasia sottomarina (1940)
  • Il ruscello di Ripasottile (1941)

Llargmetratges[modifica | modifica el codi]

  • La nave bianca (1941)
  • Un pilota ritorna (1942)
  • L'uomo dalla croce (1943)
  • Roma, ciutat oberta (1945)
  • Desiderio (1946)
  • Paisà (1946)
  • Alemanya, any zero (1947)
  • La voce umana e Il miracolo (episodi de L'amore, 1948)
  • Stromboli terra di Dio (1950)
  • Francesco, giullare di Dio (1950)
  • Invidia (episodi de I sette peccati capitali, 1952)
  • La macchina ammazzacattivi (1952)
  • Europa '51 (1952)
  • Ingrid Bergman (episodi de Siamo donne, 1953)
  • Viatge a Itàlia (1953)
  • Napoli '43 (episodi de Amori di mezzo secolo, 1954)
  • Dov'è la libertà...? (1954)
  • La por (La paura) (1954)
  • Giovanna d'Arco al rogo (1954)
  • India (1959)
  • El general de la Rovere (1959)
  • De nit, a Roma (Era notte a Roma) (1960)
  • Viva l'Italia! (1961)
  • Vanina Vanini (1961)
  • Ànima negra (Anima nera) (1962)
  • Illibatezza (episodi de Ro.Go.Pa.G., 1963)
  • Da Gerusalemme a Damasco (1970)
  • Rice University (1971)
  • Intervista a Salvador Allende: La forza e la ragione (1971)
  • Agostino d'Ippona (1972)
  • Anno uno (1974)
  • Il Messia (1976)
  • Beaubourg, centre d'art et de culture Georges Pompidou (1977)

Pel·lícules per a la televisió[modifica | modifica el codi]

  • L'India vista da Rossellini (1959). Sèrie de 10 capítols:


#India senza miti

  1. Bombay, la porta dell'India
  2. Architettura e costumi a Bombay
  3. Varsova
  4. Verso il Sud
  5. Le lagune del Malabar
  6. Il Kerala
  7. Hirakound
  8. Il Pandit Nehru
  9. Gli animali in India
  • Torino nei cent'anni (1961)
  • L'età del ferro (1964)
  • La prise de pouvoir par Louis XIV (1966)
  • Idea di un'isola (1967)
  • Atti degli apostoli (sèrie de cinc capítols, 1969)
  • Socrate (1970)
  • Blaise Pascal (1971)
  • L'età di Cosimo de Medici (1973)
  • Cartesius (1974)
  • Concerto per Michelangelo (1977)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roberto Rossellini