Europa 51

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaEuropa 51
Europa '51.JPG
Fitxa tècnica
Direcció Roberto Rossellini
Protagonistes
Direcció artística Virgilio Marchi
Ferdinando Ruffo
Producció Roberto Rossellini
Dino De Laurentiis
Carlo Ponti
Disseny de producció Virgilio Marchi
Guió Roberto Rossellini
Sandro De Feo
Mario Pannunzio
Ivo Perilli
Brunello Rondi
Donald Ogden Stewart (no surt als crèdits)
Música Renzo Rossellini
Fotografia Aldo Tonti
Muntatge Jolanda Benvenuti
Vestuari Fernanda Gattinoni
Distribuïdora Lux Film
Dades i xifres
País Itàlia
Data d'estrena 1952
Durada 113 minuts
Idioma original italià i anglès
Color en blanc i negre
Temàtica
Gènere Drama
Més informació
IMDb Fitxa 7.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.8/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Europa 51 és una pel·lícula italiana neorealista dirigida per Roberto Rossellini, estrenada el 1952, protagonitzada per Ingrid Bergman i Alexander Knox. Ha estat doblada al català.[1]

Temàtica[modifica]

Apassionat durant molt de temps per la vida de sant Francesc d'Assís, Roberto Rossellini va decidir intentar una pel·lícula on un personatge de sant s'ha de confrontar a la societat de postguerra.

Argument[2][modifica]

Irene (interpretat per Ingrid Bergman) i George Girard (interpretat per Alexander Knox) formen una parella benestant que viu en la Roma de postguerra. En el transcurs d'un sopar, el seu fill, Michele, no para de voler atreure l'atenció de la seva mare, però Irene es mostra molt més atenta respecte als seus hostes. Michele intenta llavors suïcidar-se llançant-se pel forat de l'escala, i es trenca el maluc.

A l'hospital, Irene promet no deixar més Michele i estar més atenta, però aquest mor poc després a causa d'un coàgul sanguini. Irene queda clavada al llit durant 10 dies, abans de recórrer a l'ajuda d'Andrea Casatti (interpretat per Ettore Giannini) per tal d'ajudar-la a superar el seu dolor. Andrea és comunista. La fa visitar els barris més pobres de Roma i la porta a donar del seu temps i dels seus diners per tal de socórrer les persones que hi viuen. Aboca diners en un noi pel seu tractament mèdic, ajuda una mare de sis fills a trobar una feina en una fàbrica (on té una experiència que la trastorna quan reemplaça per a una jornada aquesta dona), s'ocupa d'una dona a punt de morir de la tuberculosi.

Com que ajuda aquestes persones, passa menys temps a casa seva. El seu marit arriba a la conclusió que té una relació amb Andrea, cosa que el porta a deixar-la. D'altra banda, és detinguda per la policia per haver ajudat un noi que havia comès un robatori i havia fugit (ella li havia aconsellat lliurar-se).

Mentre es troba a presó, el seu marit i les autoritats decideixen ingressar-la en un hospital psiquiàtric.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

  • 1952: Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia per Roberto Rossellini

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Europa 51 (en català). esadir.cat. 
  2. «Europa '51». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]