Stromboli terra di Dio
| Stromboli, terra di Dio | |
|---|---|
  | |
| Fitxa | |
| Direcció | Roberto Rossellini |
| Protagonistes | |
| Producció | Roberto Rossellini |
| Guió | Història: Roberto Rossellini Sergio Amidei Art Cohn Gian Paolo Callegari Renzo Cesana |
| Música | Renzo Rossellini |
| Fotografia | Otello Martelli |
| Muntatge | Jolanda Benvenuti Roland Gross Alfred L. Werker |
| Productora | RKO Pictures |
| Distribuïdor | Connoisseur Video RKO Radio Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1950 |
| Durada | 107 min. |
| Idioma original | Italià |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | $1.000.000 |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Itàlia |
          | |
Stromboli (títol original en italià Stromboli, terra di Dio) és una pel·lícula filmada el 1950 per l'italià Roberto Rossellini i protagonitzada per l'actriu Ingrid Bergman. És considerada un clàssic del neorealisme italià. Ha estat doblada al català.[1]
Rossellini i Bergman[modifica]
La pel·lícula fou el resultat d'una carta d'Ingrid Bergman a Roberto Rossellini en què li escrigué que admirava el seu treball i volia fer una pel·lícula amb ell. Durant el rodatge de la pel·lícula, i tot i que els dos estaven casats, sorgí una relació sentimental entre ells i acabaren tenint un fill. Aquest fet fou un gran escàndol i comportà que Ingrid Bergman fos apartada durant anys de les produccions cinematogràfiques de Hollywood.
Argument[modifica]
Bergman interpreta el paper de Karin, una refugiada lituana en un camp de concentració italià després de la Segona Guerra mundial. Després d'intentar sense èxit que li concedissin els papers per emigrar a l'Argentina, troba la manera de sortir del camp casant-se amb un soldat italià, paper interpretat per Mario Vitale, que feia dies que li demanava de casar-s'hi i li promet que la portarà al seu poble, en una illa preciosa, Stromboli.
Aviat descobrirà que aquest lloc preciós és una petita illa, dura i estèril, amb un volcà contínuament en erupció i on la poca gent que hi queda són molt tradicionals i conservadors, que veuen amb hostilitat l'estrangera nouvinguda. Karen és molt infeliç a l'illa. Després d'una erupció que obliga els habitants del poble a fugir amb barca durant unes hores pel perill que suposen les pedres llençades pel volcà, i sabent que està embarassada, decideix fugir amb l'ajuda del guardià del far. Ha de travessar sola l'illa i arribar a una població que hi ha a l'altre costat, però rendida per l'esforç, acaba la pel·lícula invocant l'ajut de Déu.
La majoria dels habitants de l'illa van ser interpretats pels mateixos habitants, típic del neorealisme.
La pel·lícula també conté segments documentals en què es pot veure com era la pesca a l'illa o les evacuacions quan el volcà entrava en erupció.
