André Maurois

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndré Maurois
Maurois Harcourt 1936.jpg
Biografia
Naixement (fr) Émile Salomon Wilhelm Herzog
26 juliol 1885
Elbeuf
Mort 9 octubre 1967 (82 anys)
Neuilly-sur-Seine
Lloc d'enterrament Neuilly-sur-Seine
  President Q2867254 Tradueix

1955 – 1967
← Paul ClaudelThierry Maulnier →
  President Association des lauréats du concours général Tradueix

1951 – 1967
← Édouard HerriotMaurice Druon →
  President del jurat del Festival de Cannes 


← Georges HuismanMaurice Genevoix →
  President del jurat del Festival de Cannes 


← Maurice LehmannMarcel Achard →
  Seat 26 of the Académie française Tradueix 

Dades personals
Religió Catolicisme
Formació Lycée Pierre-Corneille Tradueix
Activitat
Ocupació Filòsof, assagista, novel·lista, historiador, escriptor, guionista, crític literari, biògraf, escriptor de ciència-ficció i escriptor de literatura infantil
Activitat 1918 –
Ocupador Revue de Paris Tradueix
Le Figaro
Q16536228 Tradueix
Conflicte Primera Guerra Mundial
Família
Cònjuge Simone de Caillavet
Fills Gérald Maurois Tradueix
Michelle Maurois Tradueix
Germans Marguerite Bloch
Premis

IMDB: nm0561260 Allocine: 35431 Allmovie: p318301
Discogs: 2871334
Modifica les dades a Wikidata

André Maurois (Elbeuf, Normandia, 26 de juliol de 1885 - Neuilly-sur-Seine, 9 d'octubre de 1967) va ser el pseudònim d'Émile Herzog, Émile Salomon Wilhelm Herzog, novel·lista i assagista francès.

Descendent d'una rica família dedicada a la indústria tèxtil, Maurois va realitzar estudis secundaris en Rouen (Liceu Corneille) i superiors en Caen. Va tenir com a professor al filòsof Alain que li va animar a prendre el camí de l'escriptura. Davant la perspectiva de prendre la direcció del negoci familiar, va optar per la literatura.

Durant la I Guerra Mundial, va servir com a intèrpret de l'Estat Major britànic, la qual cosa li va familiaritzar amb el caràcter i la cultura anglosaxona.

El 1938 va ingressar en l'Acadèmia francesa. Durant la II Guerra Mundial va lluitar per la França lliure com a capità de l'exèrcit francès, i es va refugiar als Estats Units en negar la seva obediència al governo pro-nazi de Vichy. Va estar també amb les forces aliades a Àfrica del nord en 1943.

Al seu retorn a França, el 1946, va ser rebut amb tots els honors, va seguir escrivint fins a una edat molt avançada. Va morir als 82 anys, el 9 d'octubre de 1967.

André Maurois va rebre en vida l'homenatge del món intel·lectual -a part de l'admiració del públic-, i, entre altres distincions, va rebre la d'acadèmic, sent-li atorgada també la Gran Creu de la Legió d'Honor.

Intel·ligent, desapassionadament objectiu, escriptor de fama per les seves novel·les i les seves biografies, en les quals va destacar gràcies a una profunda documentació i amenitat, André Maurois va ser un profund coneixedor de l'ànima humana.

Obres[modifica]

Com a escriptor la seva obra presenta una quíntuple faceta: novel·lista, assagista, biògraf, crític i intèrpret de la cultura britànica.

Novel·la[modifica]

  • Bernard Quesnay (1926)
  • Climats (1929)
  • Li peseur d'âmes (1931)
  • Cercle de famille (1932)
  • L'instinct du bonheur (1934)
  • La màquina per llegir els pensaments: relats (Anaconda, 1945)
  • Terra de Promissió (Terre Promise) (1946)[1]
  • Els roses de septembre (1956)
  • Li diner sous els marronniers (1959)

Biografies[modifica]

Crítica i assaig[modifica]

  • Aspects de la biographie (1929)
  • Introductión à la méthode de P.Valéry (1933)
  • Magiciens et Logiciens (1935)
  • Un art de vivre (1939) Traducció al català per Carles Soldevila[2]
  • Estudis literaris (1946)
  • Cent visages de l'amour (1947)
  • À la recherche de Marcel Proust (1949)
  • Cours de bonheur conjugal (1951)
  • Olympio (1953). Sobre Victor Hugo
  • Portrait de la France et donis français (1955)
  • La France change de visage (1956)
  • Els trois Dumas (1957)
  • Lecture, mon doux plaisir (1958)

Sobre la cultura anglosaxona[modifica]

  • Els silences du colonel Bramble (1918) Traduïda al català per Ferran Soldevila[3]
  • Els discours du docteur O'Grady (1950)
  • Études anglaises (1927)
  • Histoire d'Angleterre (1937)
  • Tragèdia a França (1940)
  • Estudis literaris (1946)
  • Sentiments i costums (1951)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: André Maurois Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a André Maurois
Vegeu texts sobre André Maurois al Wikisource (francès).
  1. Depósito Legal: B. 22.498-1967 (Edición Española)
  2. Maurois, André. Un art de viure (en català). Barcelona: Vergara, 1963, p. 197. 
  3. Maurois, André. Els Silencis del Coronel Bramble (en català). Barcelona: Llibreria Catalonia, p. 111.