Michèle Morgan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMichèle Morgan
Michèle Morgan - The Chase.jpg
(1946) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Simone Renée Roussel Modifica el valor a Wikidata
29 febrer 1920 Modifica el valor a Wikidata
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse, 5 Modifica el valor a Wikidata
Presidenta del jurat del Festival de Cannes

← Miguel Ángel Asturias RosalesJoseph Losey → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCours Simon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935 Modifica el valor a Wikidata –  2001 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWilliam Marshall (1942–1948)
Henri Vidal (1950–1959)
Gérard Oury (1960–2006) Modifica el valor a Wikidata
FillsMike Marshall
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg William Marshall) Modifica el valor a Wikidata
GermansHélène Roussel Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0006807 Allocine: 6549 Allmovie: p50615 TCM: 135469
Musicbrainz: aedf494c-f2fc-404a-945e-e9d3be5f2c53 Discogs: 815289 Find a Grave: 174228174 Modifica el valor a Wikidata

Michèle Morgan (Neuilly-sur-Seine, 29 de febrer de 1920 - Neuilly-sur-Seine, 20 de desembre de 2016) (francès: [miʃɛl mɔʁɡan]; de soltera Simone Renée Roussel; va ser una actriu de cinema francesa, que va ser una dama protagonista durant tres dècades tant al cinema francès com a les característiques de Hollywood. Es considera que va ser una de les grans actrius franceses del segle XX.[1] Morgan va ser la guanyadora inaugural del premi a la millor actriu al Festival de Cannes. El 1992 va rebre un premi César honorífic per les seves contribucions al cinema francès.

Biografia[modifica]

Morgan va néixer Simone Renée Roussel[2] a Neuilly-sur-Seine, Alts del Sena, un suburbi ric de París.[3][4] Va créixer a Dieppe, Sena Marítim, França.[3][4]

Morgan va marxar de casa als 15 anys cap a París decidida a convertir-se en actriu.[3][5] Va prendre classes d'actuació de René Simon mentre feia d'extra en diverses pel·lícules per pagar les seves classes de teatre.[3] Va ser llavors quan va sgafsr el nom artístic de "Michèle Morgan".[3] Va argumentar que no tenia el tipus de cos d'una Simone, i "Morgan" sonava més amigable amb Hollywood.[3]

Morgan va destacar per primera vegada pel director Marc Allégret, que li va oferir un paper important a la pel·lícula Gribouille (1937), al costat de Raimu.[3] Després van venir Le Quai des brumes (1938) dirigida per Marcel Carné (1938), al costat de Jean Gabin, i Remorques (1941) dirigida per Jean Grémillon.[3]

Del tràiler de The Vintage (1957)

Després de la invasió de França el 1940 pels alemanys, Morgan va marxar als Estats Units i Hollywood, on va ser contractada a RKO Pictures el 1941.[3] La seva carrera allà va resultar bastant decebedora, a part de Joana de París (1942) al costat de Paul Henreid, i Higher and Higher (1943) al costat de Frank Sinatra.[4] Va ser provada i molt considerada per a la protagonista femenina a Casablanca, però RKO no la va alliberar per la quantitat de diners que Warner Bros. va oferir.[6] Morgan va treballar per a Warner, però, a Passatge a Marsella (1944) amb Humphrey Bogart.[3]

Morgan el 1995

Acabada la guerra, Morgan va tornar a França i va reprendre ràpidament la seva carrera amb la pel·lícula La Symphonie Pastorale (1946) dirigida per Jean Delannoy, que li va valer el premi a la millor actriu al Festival de Cannes.[3] Les seves altres pel·lícules d'aquest període inclouen; L'ídol caigut de Carol Reed (1948), Fabiola (1949), Els orgullosos (1953) d'Yves Allégret, Les maniobres de l'amor (1955) de René Clair i Marie-Antoinette reine de France (1956).[4] Va continuar treballant en pel·lícules al llarg dels anys 60, com ara Lost Command (1966), una versió de Les Centurions.[4] A la dècada de 1970, es va retirar pràcticament de la seva carrera d'actriu, després només va fer aparicions ocasionals al cinema, la televisió i el teatre.[4]

Per la seva contribució a la indústria del cinema, Morgan té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al 1645 Vine Street.[5] El 1969, el govern de França li va concedir la Legió d'Honor.[5] Pel seu llarg servei a la indústria cinematogràfica francesa, el 1992 va rebre un Premi César Honorífic.[5] El 1996, també va rebre el Lleó d'Or per la seva trajectòria al Festival de Cinema de Venècia.[5]

Morgan va començar a pintar als anys 60.[4] Va fer una exposició individual, "Artistes En Lumière à Paris", del 2 de març al 30 d'abril de 2009, a l'Espace Cardin de París.[7] El 1977 va publicar les seves memòries, titulades With Those Eyes (Avec ces yeux-là).[3]

Vida personal i mort[modifica]

Mentre estava a Hollywood, Morgan es va casar amb William Marshall (1917-1994), el 1942, amb qui va tenir un fill, Mike Marshall (1944-2005).[4] Morgan havia construït i tenia una casa al 10050 Cielo Drive. Morgan i Marshall es van divorciar el 1948. Es va casar amb l'actor francès Henri Vidal (1919-1959) el 1950. Va romandre amb ell fins a la seva mort el 1959. Després va viure amb el director de cinema i actor/escriptor Gérard Oury fins a la seva mort el 2006.[4]

Morgan va morir el 20 de desembre de 2016, als 96 anys, a Meudon, França per causes naturals.[3][4] El seu funeral es va celebrar a l'Església Saint-Pierre de Neuilly-sur-Seine el 23 de desembre de 2016 i va ser enterrada al cementiri de Montparnasse.[1][8]

Tot i tenir 96 anys, tècnicament només va tenir 24 aniversaris perquè va néixer el 29 de febrer.

Filmografia[modifica]

Any Títol Paper Director Notes
1935 Mademoiselle Mozart[9] The trainer of the white elephant Yvan Noé Als crèdits com Simone Morgan
1937 Gribouille[10] Nathalie Roguin Marc Allégret estrenad com The Lady in Question in 1940
1938 Orage[10] Françoise Massart Marc Allégret amb Charles Boyer
Port of Shadows[11] Nelly Marcel Carné amb Jean Gabin
Nightclub Hostess[12] Suzy Albert Valentin escrita per Charles Spaak
1939 Coral Reefs[3] Lilian White Maurice Gleize amb Jean Gabin
Musicians of the Sky[13] Tinent Saulnier Georges Lacombe amb Michel Simon
1940 Stormy Waters[3] Catherine Jean Grémillon basat en una novel·la de Roger Vercel
The Heart of a Nation[14] Marie Froment-Léonard Julien Duvivier amb Raimu
1941 My Life with Caroline[15] "Annette" (no surt als crèdits) Lewis Milestone escrita per John Van Druten
1942 La Loi du nord[16] Jacqueline Bert Jacques Feyder basat en una novel·la de Maurice Constantin-Weyer
Joana de París (Joan of Paris)[17] Joan Robert Stevenson amb Paul Henreid
1943 Two Tickets to London[11] Jeanne Edwin L. Marin amb Alan Curtis
Higher and Higher[11] Millie Pico alias Paméla Drake Tim Whelan Primer film de Frank Sinatra
1944 Passatge a Marsella (Passage to Marseille)[17] Paula Michael Curtiz amb Humphrey Bogart
1946 The Chase[17] Lorna Roman Arthur Ripley amb Robert Cummings
Pastoral Symphony[3] Gertrude (the young blind woman) Jean Delannoy amb Pierre Blanchar
1947 L'ídol caigut (The Fallen Idol)[4] Julie Carol Reed amb Ralph Richardson i Bobby Henrey.
1948 To the Eyes of Memory[18] Claire Magny Jean Delannoy amb Jean Marais
1949 The Fighting Gladiator[19] Fabiola Alessandro Blasetti amb Henri Vidal
Here Is the Beauty[20] Jeanne Morel Jean-Paul Le Chanois basat en una novel·la de Vicki Baum
1950 The Glass Castle[10] Evelyne Lorin-Bertal René Clément dues versions, una filmada en italià
L'Étrange Madame X[21] Irène Voisin-Larive Jean Grémillon amb Henri Vidal
The Naked Heart[3] Maria Chapdelaine Marc Allégret basat en una novel·la de Louis Hémon
1951 The Seven Deadly Sins[22] Anne-Marie de Pallières Claude Autant-Lara episodi "Pride"
1952 The Moment of Truth[23] Madeleine Richard Jean Delannoy amb Jean Gabin
1953 Els orgullosos (The Proud and the Beautiful)[24] Nelly Yves Allégret amb Gérard Philipe
1954 Love, Soldiers and Women[4] Joan of Arc Jean Delannoy episodi "Jeanne"
Obsession[25] Hélène Giovanni Jean Delannoy basat en una novel·la de Cornell Woolrich
Napoléon[3] Joséphine de Beauharnais Sacha Guitry Daniel Gélin/Raymond Pellegrin com a Napoléon
1955 Les maniobres de l'amor (The Grand Maneuver)[3] Marie-Louise Rivière René Clair amb Gérard Philipe
Margarida de la nit (Marguerite of the Night)[26] Marguerite Claude Autant-Lara amb Yves Montand
Marie Antoinette Queen of France[3] Maria Antonieta d'Àustria Jean Delannoy amb Richard Todd
If Paris Were Told to Us[27] Gabrielle d'Estrées Sacha Guitry retrat de l'amant d'Enric IV de França
1956 Oasis[28] Françoise Lignières Yves Allégret amb Pierre Brasseur
1957 The Vintage[29] Léonne Morel Jeffrey Hayden amb Mel Ferrer
There's Always a Price Tag[30] Hélène Fréminger Denys de La Patellière amb Daniel Gélin i Peter van Eyck
1958 The Mirror Has Two Faces[31] Marie-Josée Tardivet, Pierre's wife André Cayatte amb Bourvil i Ivan Desny
Maxime[32] Jacqueline Monneron Henri Verneuil amb Charles Boyer
Girls for the Summer[33] Micheline Gianni Franciolini amb Alberto Sordi
1959 Menschen im Hotel[34] La Grusinskaïa Gottfried Reinhardt amb O. W. Fischer
Winter Holidays[35] Steffa Tardier Camillo Mastrocinque amb Georges Marchal
The Wretches[36] Thelma Rooland Robert Hossein amb Olivier Hussenot
Why Do You Come So Late?[37] Catherine Ferrer Henri Decoin amb Henri Vidal
1960 Fortunat[38] Juliette Valcourt Alex Joffé
1961 Three Faces of Sin[39] Renée Plège François Villiers amb Jean-Claude Brialy
The Lions Are Loose[40] Cécile Henri Verneuil amb Jean-Claude Brialy
1962 Landru[41] Célestine Buisson Claude Chabrol amb Charles Denner
Meetings[42] Bella Krastner Philippe Agostini amb Gabriele Ferzetti
Crime Does Not Pay[43] Jeanne Hugues Gérard Oury episodi "The Hugues Case"
The Winner[44] As herself François Reichenbach Premi Louis Delluc, Leopard d'Or
1963 Be Careful Ladies[45] Denise Duparc André Hunebelle amb Paul Meurisse
Web of Fear[46] Constance François Villiers amb Dany Saval
1964 Marked Eyes[47] Florence Robert Hossein
The Last Steps[48] Yolande Simonet Jacques Robin amb Jean-Louis Trintignant
The Scapegoat[49] Princess Sofia Duccio Tessari basat en una novel·la de Francesco Dall'Ongaro
1965 Tell Me Whom to Kill[50] Geneviève Montanet Étienne Périer amb Paul Hubschmid
1966 Lost Command[4] The Countess of Clairfond Mark Robson amb Anthony Quinn
1967 La Bien-aimée[51] Fanny Dréal Jacques Doniol-Valcroze Telefilm
The Diary of an Innocent Boy[3] The Countess Michel Deville amb Pierre Clémenti i Michel Piccoli
1975 Cat and Mouse[3] Madame Richard Claude Lelouch amb Serge Reggiani
1986 Le Tiroir secret[52] Colette Dutilleul-Lemarchand Édouard Molinaro, Roger Gillioz, Michel Boisrond, Nadine Trintignant minisèrie Tv, 6 episodis
1990 Everybody's Fine[53] A woman in the train Giuseppe Tornatore amb Marcello Mastroianni

Michèle Bachelet[modifica]

A l'expresidenta de Xile Michelle Bachelet li van posar el nom per Michèle Morgan.[54]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 , 20-12-2016 [Consulta: 21 desembre 2016].
  2. «Michèle Morgan». Cinémathèque française. Arxivat de l'original el 29 octubre 2007. [Consulta: 20 juliol 2009].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 , 20-12-2016 [Consulta: 20 desembre 2016].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 , 20-12-2016 [Consulta: 20 desembre 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 , 20-12-2016 [Consulta: 20 desembre 2016].
  6. Lanzoni, Rémi Fournier. French Cinema: From its Beginnings to the Present. Continium International Publishing Group, 2004, p. 107. 
  7. , 26-02-2010 [Consulta: 21 desembre 2016].
  8. «Michele Morgan: French actress and glamour icon dies at 96», 21-12-2016.
  9. «Michele Morgan, The Garbo of France, Returns Home Without Her Young Son». Lubbock Avalanche-Journal [Lubbock, Texas], 21-11-1960, p. 16 [Consulta: 21 desembre 2016]. «She made her screen debut at 15 in "Mademoiselle Mozart" in France.»
  10. 10,0 10,1 10,2 Vincendeau, Ginette. The Companion to French Cinema. Cassell, 1996. 
  11. 11,0 11,1 11,2 Lanzoni, Rémi Fournier. French Cinema: From Its Beginnings to the Present. A & C Black, 2004. 
  12. Vincendeau, Ginette. The Companion to French Cinema. London, U.K.: British Film Institute, 1996, p. 143. ISBN 9780304341573. OCLC 35683584. 
  13. «Les MUSICIENS DU CIEL (1939)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  14. «UNTEL PÈRE ET FILS (1943)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  15. «MICHELE MORGAN». Canal+. [Consulta: 21 desembre 2016].
  16. «La LOI DU NORD (1939)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  17. 17,0 17,1 17,2 Reid, John Howard. Hollywood Gold: Films of the Forties and Fifties. Lulu, 2005. 
  18. «AUX YEUX DU SOUVENIR (1948)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  19. Smith, Gary Allen. Epic Films: Casts, Credits and Commentary on More Than 350 Historical Spectacle Movies. North Carolina, U.S.: MacFarland, 2004. 
  20. «La BELLE QUE VOILÀ (1950)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  21. «L’ÉTRANGE MME X (1951)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  22. «Les 7 PÉCHÉS CAPITAUX (1952)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  23. «L’ORA DELLA VERITA (1952)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  24. «Les ORGUEILLEUX (1953)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  25. «OBSESSION (1954)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  26. «MARGUERITE DE LA NUIT (1956)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  27. «SI PARIS NOUS ÉTAIT CONTÉ (1956)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  28. «L’OASE (1955)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  29. «The Vintage (1957)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  30. «RETOUR DE MANIVELLE (1957)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  31. «Le MIROIR À DEUX FACES (1958)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  32. «MAXIME (1958)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  33. «RACCONTI D'ESTATE (1958)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  34. «MENSCHEN IM HOTEL (1959)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  35. «VACANZE D'INVERNO (1959)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  36. «Les SCÉLÉRATS (1960)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  37. «POURQUOI VIENS-TU SI TARD? (1959)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  38. «FORTUNAT (1960)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  39. «Le PUITS AUX TROIS VERITES (1961)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  40. «Les LIONS SONT LÂCHÉS (1961)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  41. «LANDRU (1962)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  42. «RENCONTRES (1962)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  43. «Le CRIME NE PAIE PAS (1962)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  44. «Un cœur gros comme ça». UniFrance. [Consulta: 21 desembre 2016].
  45. «MÉFIEZ VOUS, MESDAMES! (1963)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  46. «CONSTANCE AUX ENFERS (1963)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  47. «Les YEUX CERNES (1964)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  48. «Les PAS PERDUS (1964)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  49. «Il FORNARETTO DI VENEZIA (1963)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  50. «DIS MOI QUI TUER (1965)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  51. «La BIEN-AIMÉE (1967)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  52. «Le TIROIR SECRET (1986)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  53. «MOVIE REVIEW: Tornatore's 'Everybody's Fine' a Mixed Achievement». The Los Angeles Times, 07-06-1991 [Consulta: 21 desembre 2016].
  54. «Michelle Bachelet, présidente du Chili» (en francès). CBC/Radio-Canada, 03-03-2006. [Consulta: 11 març 2016].