Otto Wilhelm Fischer
_(cropped_for_O._W.Fischer).jpg) (1950)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r abril 1915 Klosterneuburg (Àustria) |
| Mort | 29 gener 2004 (88 anys) Lugano (Suïssa) |
| Causa de mort | Causes naturals (Insuficiència renal ) |
| Sepultura | Ticino |
| Dades personals | |
| Altres noms | O. W. Fischer |
| Formació | Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, actor de cinema, actor de teatre, actor |
| Activitat | 1936 – |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Anton Vilsmeier |
Premis | |
     | |
Otto Wilhelm Fischer (1 d'abril de 1915 – 29 de gener de 2004) va ser un actor teatral i cinematogràfic austríac. Actor principal de la indústria cinematogràfica alemanya, va iniciar la seva carrera en la companyia teatral de Max Reinhardt.
Biografia[modifica]
Nascut a Klosterneuburg, prop de Viena, Àustria, encara que va gaudir d'una gran carrera artística, a diferència dels seus paisans Oskar Werner, Curd Jürgens, Maria Schell i Romy Schneider, ell mai va tenir un gran èxit internacional. Pitjor encara, la seva carrera als Estats Units va finalitzar abans de començar: estava contractat per a protagonitzar al costat de June Allyson una versió de My Man Godfrey el 1956, però va haver de ser reemplaçat per David Niven per fallar-li la memòria durant el rodatge de la pel·lícula.[1]
De els seus treballs, destaca el 1955 la seva direcció i actuació a Hanussen, una pel·lícula sobre la vida d'Erik Hanussen. Fischer també va dirigir i va protagonitzar, en companyia d'Anouk Aimée, el film de 1956 Ich suche Dich, basat en l'obra Jupiter Laughs, d'A. J. Cronin. Un altre film del qual va ser protagonista és el clàssic alemany Ludwig II: Glanz und Ende eines Königs.
A principis de la dècada de 1970 es va retirar i es va dedicar a la lingüística i a la filosofia, donant conferències i publicant diversos llibres. O. W. Fischer va morir en 2004 a Lugano, Suïssa, a causa d'una insuficiència renal. Les seves restes van ser incinerades.
Selecció de la seva filmografia[modifica]
- 1943: Vienna 1910
- 1951: A Tale of Five Cities
- 1952: Das letzte Rezept
- 1953: Solange Du da bist
- 1955: Ludwig II: Glanz und Ende eines Königs
- 1955: Hanussen
- 1956: Ich suche Dich
- 1958: Helden
- 1959: Menschen im Hotel
- 1959: Und das am Montagmorgen
- 1961: Das Riesenrad
- 1963: Frühstück im Doppelbett
- 1963: Das Geheimnis der schwarzen Witwe
- 1965: Onkel Toms Hütte
Guardons[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1957 | Millor actor estranger | El rey loco | Guanyador |
| 1959 | Millor actor estranger | Seguiré tu camino | Guanyador |
- 1950, 1951: Donauweibchen
- 1953-1955: Premi Bambi
- 1955: Premi de plata del Cinema Alemany al millor actor per Ludwig II: Glanz und Ende eines Königs
- 1957 – Conquilla de Plata al millor director i actor en el Festival Internacional del Cinema de Sant Sebastià 1957 per Ich suche Dich
- 1956: Premi del periodisme cinematogràfic espanyol per Ich suche Dich
- 1958-1961: Premi Bambi
- 1958-1963: Bravo Otto
- 1959: Premi d'Or del cinema alemany al millor actor per Helden
Referències[modifica]
- ↑ «: WARUM FÜHLEN SIE NICHT WIE ICH FÜHLE?». Der Spiegel, 27-03-1957.
- ↑ «O.W. Fischers größte Kino-Erfolge». Spiegel Online, 03-02-2004.
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1957». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 10 febrer 2018].
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1959». CEC. Arxivat de l'original el 2018-02-12. [Consulta: 31 març 2018].
Bibliografia[modifica]
- Holba, Herbert: O. W. Fischer, Phänomen einer schauspielerischen Persönlichkeit, Wien 1964
- Popa, Dorin: O. W. Fischer, Seine Filme – sein Leben, Heyne, München 1989. ISBN 3-453-00124-9
- F.F.G.: ...was mich ankommt, als Gesicht, Traum und Empfindung. Das denkwürdigste Interview von O. W. Fischer, Strom, Zürich 1977. ISBN 3-85921-038-6
