Alain Delon
.jpg) Alain Delon (1963) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
Alain Fabien Maurice Marcel Delon 8 de novembre de 1935 Sceaux (França) |
| Nacionalitat |
 França Suïssa |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Actor, guionista, director de cinema, militar, actor de teatre, actor de cinema i productor de cinema |
| Període d'activitat | 1957 – |
| Gènere artístic | Drama, ficció detectivesca i thriller |
| Influències | |
| Obra | |
|
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge |
Nathalie Barthélemy (1964-1968) Rosalie van Breemen (1987-2001) |
| Parella |
Anne Parillaud Mireille Darc Romy Schneider (1968–1982) |
| Fills |
Anthony Delon Anouchka Delon Alain-Fabien Delon Christian Aaron Boulogne |
| Premis | |
| Premis César | |
|
Millor actor 1985 - Notre histoire | |
| Festival de Berlín | |
|
Ós d'Or honorífic 1995 - Trajectòria cinematogràfica | |
|
| |
| Lloc web | www.alaindelon.com |
     | |
 | |
Alain Delon, de nom complet Fabien Alain Delon Marcel Maurice, (Sceaux, 8 de novembre de 1935) és un actor cinematogràfic francès. De gran atractiu personal, en treu partit encarnant tipus complexos i perversos. Entre d'altres, ha actuat en films com Rocco e i suoi fratelli (1960), Plein soleil (1959), Il Gattopardo (1962), Les félins (1963), The Assassination of Trotsky (1972), Un amour de Swann (1983), Nouvelle Vague (1990), El retorn de Casanova (1992), Les acteurs (2000).[1] Des de l'any 1999 també és ciutadà suís, resident al cantó de Ginebra, tot i que manté la nacionalitat francesa.
Biografia[modifica]
Als 23 anys ja va obtenir el reconeixement dels experts que el compararen amb Gerard Philipe i Jean Marais, així com amb l'actor nord-americà James Dean i a partir d'aleshores treballà amb els grans noms del cinema Luchino Visconti, Michelangelo Antonioni, Joseph Losey, Jean-Luc Godard i Louis Malle, entre altres. Hi va haver un temps en què fou l'actor de cinema francès més actiu, amb Louis de Funes i Jean-Paul Belmondo, i va assenyalar a les sales de més de 100 milions d'espectadors des de 1956. En els mitjans de comunicació anglosaxons, ha estat anomenat "la Brigitte Bardot masculina",[2] per la seva bona aparença i els seus èxits internacionals. Algunes de les pel·lícules en què ha treballat són considerades uns clàssics, com Rocco e i suoi fratelli (1960), Plein soleil (1959), Il Gattopardo (1962). És també un dels representants vius d'una època clàssica i com a tal s'ha guanyat el respecte i l'admiració de molts cineastes contemporanis com Johnnie To, Quentin Tarantino i Sofia Coppola.
La seva vida privada es confon sovint amb la seva carrera cinematogràfica. Ell va ser el company de l'actriu Romy Schneider amb qui va compartir el cartell en diverses ocasions, especialment a La Piscine. Després de tenir de parella a Nathalie Barthelemy, la mare del seu fill Anthony, es va casar amb Mireille Darc. Es casà posteriorment amb Anne Parillaud, però el matrimoni durà poc temps. La relació més sòlida la tingué amb Rosalie van Breema, mare dels seus dos fills petits, tot i que a la mort de Romy Schneider el 1982, va declarar que Romy havia estat el seu gran amor.
Filmografia[modifica]
| Any | Pel·lícula | Rol | Notes |
|---|---|---|---|
| 1957 | Quand la femme s'en mêle | Jo | |
| 1957 | Sois belle i tais-toi | Loulou | |
| 1958 | Christine | Franz Lobheiner | |
| 1959 | Faibles femmes | Julien Fenal | |
| 1959 | Le chemin des écoliers | Antoine Michaud | |
| 1960 | Plein Soleil | Tom Ripley | |
| 1960 | Rocco e i suoi fratelli | Rocco Parondi | Dirigida per Luchino Visconti |
| 1961 | Les Amours celebres | Prince Albert | Episodi "Agnes Bernauer" |
| 1961 | Quelle joie de vivre | Ulysse | |
| 1962 | Carambolages | Lambert | |
| 1962 | L'eclisse | Piero | Dirigida per Michelangelo Antonioni |
| 1962 | L'Amour a la mer | Actor de la pel·lícula | |
| 1962 | Le Diable i les Dix Commandements | Pierre Messager | |
| 1963 | Mélodie en sous-sol | Francis | |
| 1963 | Les Félins | Marc | |
| 1963 | La Tulipe noire | Comte de Saint Preux | |
| 1963 | Il Gattopardo | Tancredi | Dirigida per Luchino Visconti |
| 1964 | L'Insoumis | Thomas | |
| 1965 | Once a Thief | Eddie Pedak | Ralph Nelson director, Zekial Marko guionista |
| 1965 | The Yellow Rolls-Royce | Stefano | |
| 1965 | Es crema París? (Paris brûle-t-il?) | Jacques Chaban-Delmas | |
| 1966 | Lost Command | capità Philippe Esclavier | |
| 1966 | Texas Across the River | Don Andrea | |
| 1966 | Les Aventuriers | Manu | |
| 1967 | Diaboliquement vôtre | Pierre | |
| 1967 | Le Samouraï | Jef Costello | Dirigida per Jean Pierre Melville |
| 1968 | La Piscine | Jean-Paul | |
| 1968 | La Motocyclette | Daniel | |
| 1968 | Adieu l'ami | Dino Barran | |
| 1968 | Spirits of the Dead | William Wilson | Episodi "William Wilson", dirigit per Louis Malle |
| 1969 | Le Clan des Siciliens | Roger Sartet | |
| 1969 | Madly | Julian | |
| 1969 | Jeff | Laurent | |
| 1970 | El cercle vermell (Le Cercle rouge) | Corey | Dirigida per Jean-Pierre Melville |
| 1970 | Borsalino (pel·lícula) | Rocco Siffredi | |
| 1970 | Doucement les basses | Simon | |
| 1971 | Red Sun | Gauche | Dirigida per Terence Young |
| 1971 | Fantasia chez les ploucs | Un caïd | |
| 1971 | The Assassination of Trotsky | Frank Jackson | Dirigida per Joseph Losey |
| 1971 | Un poli | Coleman | |
| 1971 | La Veuve Couderc | Jean | |
| 1972 | Tractament de xoc (Traitement de choc) | Devillers | |
| 1972 | Il était une fois un flic | Man searching Rodriguez | |
| 1972 | La primera nit de tranquil·litat (La prima notte di quiete) | Daniele Dominici | Dirigida per Valerio Zurlini |
| 1973 | Les Grands fusils | Tony Arzenta | |
| 1973 | Deux hommes dans la ville | Gino Strabliggi | |
| 1973 | La Race des seigneurs | Julien Dandieu | |
| 1973 | Les Granges brûlées | Larcher | |
| 1973 | Scorpio | Jean Laurier, alias Scorpio | |
| 1974 | Les Seins de glace | Marc Rilsen | |
| 1974 | Borsalino & Co. | Roch Siffredi | |
| 1975 | Història d'un policia (Flic Story) | Roger Borniche | |
| 1975 | Le Gitan | Le Gitan | |
| 1975 | El Zorro | Don Diego de la Vega/Zorro | |
| 1976 | El senyor Klein (M. Klein) | Robert Klein | dirigida per Joseph Losey |
| 1976 | Armaguedon | Dr. Michel Ambrose | |
| 1976 | Comme un boomerang | Jacques Batkin | |
| 1976 | L'Homme pressé | Pierre Niox | |
| 1977 | Le Gang | Robert le Dingue | |
| 1977 | La mort d'un home corrupte (Mort d'un pourri) | Xavier Maréchal | |
| 1978 | Un intrús en el joc (Attention, les enfants regardent) | L'home | |
| 1979 | Le Toubib | Jean-Marie Després | |
| 1979 | The Concorde ... Airport '79 | Paul Metrand | |
| 1980 | Trois hommes a abattre | Michel Gerfaut | |
| 1980 | Teheran 43 | Foche | |
| 1981 | Pour la peau d'un flic | Choucas | |
| 1982 | Le choc | Martin Terrier | |
| 1983 | Le Battant | Jacques Darnay | |
| 1983 | Swann in Love | Baron de Charlus | |
| 1984 | Notre histoire | Robert Avranche | |
| 1984 | Le Passage | Jean Diaz | |
| 1985 | Parole de flic | Daniel Pratt | |
| 1988 | Ne réveillez pas un flic qui dort | comissari Eugène Grindel | |
| 1990 | Dancing Machine | Alan Wolf | |
| 1990 | Nouvelle vague | L'home | |
| 1992 | Un Crime | Maitre Charles Durand | |
| 1992 | El retorn de Casanova (Le Retour de Casanova) | Giacomo Casanova | |
| 1993 | L'Ours en peluche | ||
| 1994 | Les Cent i une nuits | Actor d'un dia | |
| 1996 | Le Jour i la nuit | Alexandre | |
| 1997 | Une Chance sur deux | Julien Vignal | |
| 1999 | Les Acteurs | ell mateix | |
| 2003 | Frank Riva | Frank Riva | Sèrie de TV, 1ª temporada |
| 2004 | Frank Riva | Frank Riva | Sèrie de TV, 2ª temporada |
| 2006 | L'Instinct de mort | ||
| 2008 | Asterix at the Olympic Games | Jules César |
Referències[modifica]
- ↑ «Alain Delon» (en català). l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 29 agost 2010].
- ↑ Films starring Alain Delon
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Delon |
- Pàgina oficial (francès)
- Alain Delon a Internet Movie Database (anglès)
- Alain Delon a TCM Movie Database (anglès)
- Alain Delon a Allmovie (anglès)
- Alain Delon a TV.com (anglès)
- Alain Delon a Nanarland
