Mireille Darc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMireille Darc
Darc-mireille1.JPG
(1989)
Dades biogràfiques
Naixement Mireille Christiane Gabrielle Aimée Aigroz
15 de maig de 1938
Toló
Mort 28 d'agost de 2017 (79 anys)
París
Sepultura Cementiri de Montparnasse
Altres noms Mireille Darc (1959–)
Alma mater Q2994589
Activitat professional
Ocupació Actriu, model, directora i actriu de cinema
Dades familiars
Cònjuge Pierre Barret
Parella Alain Delon
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0014800
Modifica dades a Wikidata

Mireille Darc (nom real, Mireille Aigroz; Toló, 15 de maig de 1938 - París, 28 d'agost del 2017)[1] fou una actriu provençal i model francesa que ha esdevingut una de les més famoses de la seva generació a França.[2] També fou coneguda per la seva llarga relació amb l'actor francès Alain Delon, amb qui visqué alguns anys.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Mireille Aigroz tria com a nom d'escena Mireille Darc, a continuació l'adopta oficialment com a nom d'ús.[4]

Mireille Aigroz té orígens suïssos de Combremont-le-Petit en el cantó de Vaud. Passa la seva primera infantesa a Toló, la seva ciutat natal. Poc després de la declaració de guerra, els seus pares, Marcel Aigroz (1901-1989) i Gabrielle Reynaudo (1902-1994), l'envien a Suïssa amb els seus dos germans grans, a prop de les seves ties paternes. Després, els nens tornen a Toló on la seva mare té una petita botiga i el seu pare és jardiner.[5] La família viu de manera senzilla i fins i tot, en certes èpoques, pobrament (vegeu la seva autobiografia). Va a l'escola de Valbourdin, després al col·legi de nenes, abans d'entrar al conservatori de Toló, escola llavors gratuïta.[5] En surt el 1957 amb un premi d'excel·lència així com una carta de recomanació i decideix fer-se actriu.

Va a París el 1959 i tria el pseudònim Darc per referència a Joana d'Arc i a « l'Arc, el riu del seu infantesa ».[6] Es guanya la vida per pagar els cursos de teatre de Maurice Escande posant per a un pintor però igualment per a fotonovel·les. Fa també de model i de cangur.[7] Té un petit paper al teatre on reemplaça immediatament i sense preparar-se una actriu malalta abans de començar la carrera davant la càmera.

La televisió la dona a conèixer gràcies a la Grande Bretèche de Claude Barma el 1960 i a Hauteclaire de Jean Prat el 1961, on encarna el paper femení principal. Georges Lautner, amb qui rodarà tretze pel·lícules, va fer d'ella una estrella,  sobretot amb Les Barbouzes l'any 1964 on té el seu primer paper principal.[6]

Mireille Darc al festival de Cannes 2010

El seu primer paper important al cinema és Pouic-Pouic dirigida per Jean Girault el 1963, on fa el paper de la filla de Léonard i Cynthia Monestier, encarnats per Louis de Funès i Jacqueline Maillan.

El 1964 i 1965, roda Des pissenlits par la racine al costat de Michel Serrault i Louis de Funès així com Galia de Georges Lautner. Hi encarna una jove lliure, que  canvia d'amant com li plau.

Actua al costat d'Alain Delon en L'Home acuitat, La mort d'un home corrupte, Madly, Jeff, Els Sins de gelat, Borsalino i el 2003 amb ell en la sèrie de  televisió Frank Riva.

Fa el paper de la strip-teaseuse de  Fantasia chez les ploucs, i el de madame Michalon en Ne nous fâchons pas.

També el paper de Georgina en  La Chasse à l'homme de Édouard Molinaro.

Els anys 1970, roda encara amb Georges Lautner en Il était une fois un flic (1971) o en La Maleta (1973), però sobretot amb Pierre Richard amb Le Grand Blond avec une chaussure noire (1972) a continuació Le Retour du grand blond (1974) de Yves Robert on fa sensació amb un vestit ultra-sexy. Aquests papers li permeten confirmar el seu estatus de sex-symbol i d'actriu far del començament dels anys 1970.

Els anys 1980, la seva carrera és interrompuda per una operació a cor obert realitzada pel professor Christian Cabrol. Després, a resultes d'un accident de cotxe en un túnel en la Vall d'Aosta, en el qual queda greument ferida (la columna vertebral fracturada la immobilitza durant tres mesos enguixada a l'hospital de Ginebra), i la seva separació d'Alain Delon després de quinze anys de vida comuna, abandona llavors el cinema i torna a la televisió els anys 1990.[6] Hi interpreta nombrosos papers. És una burgesa temible en Les Cœurs brûlés o Les Yeux d'Hélène. Segueixen Terre indigo, Le Bleu de l'océan i Frank Riva on retroba Alain Delon. Ha realitzat igualment  una sèrie de reportatges de societat per France Televisions.

El 2006, Jacques Chirac va posar a Mireille Darc la insígnia de la Legió d'Honor. A principis de 2007, va pujar als escenaris per interpretar Els ponts de Madison al Théâtre Marigny en companyia d'Alain Delon. Des de 2005, Mireille Darc va ser la padrina de l'associació humanitària La Chaîne de l'espoir[8] per la qual ha rebut el Premi Clarins[9] l'any 2006. Des de 2008, Mireille Darc va ser la padrina de l'operació + de Vida, operació de solidaritat per millorar el dia a dia de les persones grans hospitalitzades.

El desembre de 2015, va realitzar el documental Elles sont des dizaines de milliers sans abri, difós a France 2.[10]

Teatre[modifica | modifica el codi]

Any Obra Autor Director Teatre
2007 Els ponts de Madison Robert James Waller Anne Burgès Théâtre Marigny
1984 Chapitre II Neil Simon Pierre Mondy Théâtre Édouard VII
1965 Pieds nus dans le parc Neil Simon Pierre Mondy Théâtre de la Madeleine
1964 Foto-Finish Peter Ustinov Peter Ustinov Théâtre des Ambassadeurs
1962 Les Femmes aussi ont perdu la guerre Curzio Malaparte Raymond Gérôme Théâtre des Mathurins

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Film Director Paper
1986 La Vie dissolue de Gérard Floque Georges Lautner Jocelyne Domange
1984 Réveillon chez Bob Édouard Molinaro Madeleine
1983 Si elle dit oui... je ne dis pas non Claude Vital Catherine
1983 L'Été de nos 15 ans Marcel Jullian Hotel customer
1982 Jamais avant le mariage Daniel Ceccaldi Elisabeth
1981 Pour la peau d'un flic Alain Delon Cameo: La Grande sauterelle
1978 Les Ringards Robert Pouret Annie Garmiche
1977 La mort d'un home corrupte (Mort d'un pourri) Georges Lautner Françoise
Man in a Hurry Édouard Molinaro Edwige
The Passengers Serge Leroy Nicole
1976 L'Ordinateur des pompes funèbres Gérard Pirès Charlotte
1975 Le Téléphone rose  Edouard Molinaro Christine
1974 Le retour du grand blond Yves Robert Christine
Dis-moi que tu m'aimes Michel Boisrond Victoire Danois
Borsalino & Co Jacques Deray Cameo: A prostitute in the street
Les Seins de glace Georges Lautner Peggy Lister
OK patron Claude Vital Mélissa
La Valise Georges Lautner Françoise
Il n'y a pas de fumée sans feu André Cayatte Olga Leroy
1972 Le Grand Blond avec une chaussure noire Yves Robert Christine
Il était une fois un flic Georges Lautner Christine
1971 Laisse aller... c'est une valse Georges Lautner Carla
Fantasia chez les ploucs Gérard Pirès Caroline
1970 Madly Roger Kahane Agatha
Borsalino Jacques Deray Cameo: A Prostitute
Elle boit pas, elle fume pas, elle drague pas, mais... elle cause ! Michel Audiard Francine
1969 Monte Carlo or Bust! Ken Annakin Marie-Claude
Jeff Jean Herman Eva
1968 Summit Giorgio Bontempi Annie
1967 Weekend Jean-Luc Godard Corinne
Fleur d'oseille Georges Lautner Catherine
The Blonde from Peking Nicolas Gessner Erica Olsen
La Grande Sauterelle Georges Lautner Salene
1966 À belles dents Pierre Gaspard-Huit Eva Ritter
Ne nous fâchons pas Georges Lautner Eglantine Michalon
Balearic Caper (1966) José María Forqué Polly
Du rififi à Paname Denys de La Patellière Lili Princesse
Galia Georges Lautner Galia
1965 Les Bons Vivants Gilles Grangier, Georges Lautner Marie Cruchet
1964 The Great Spy Chase Georges Lautner Amaranthe
Male Hunt Edouard Molinaro Georgina
Salad by the Roots Georges Lautner Rockie La Braise
Les Durs à cuire Jack Pinoteau Josette
Monsieur Jean-Paul Le Chanois Suzanne
1963 Pouic-Pouic Jean Girault Patricia Monestier
People in Luck Philippe de Broca, Jean Girault, Jack Pinoteau Jacqueline
1962 Virginie Jean Boyer Brigitte
1961 ¿Pena de muerte? José María Forn
Les Nouveaux Aristocrates Francis Rigaud Milou Rivoire
Mourir d'amour José Bénazéraf, Dany Fog Mariette
Please, Not Now! Roger Vadim Marie-Jeanne
1960 Les distractions Jacques Dupont -

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mor l'actriu Mireille Darc, icona del cinema francès dels anys 60 i 70». Ara Balears, 28-08-2017 [Consulta: 28 agost 2017].
  2. [enllaç sense format] http://www.mireille-darc.com
  3. [enllaç sense format] http://www.monsieur-biographie.com/celebrite/biographie/mireille_darc-6359.php
  4. Émission Un jour, un destin, France 2, 27 novembre 2013
  5. 5,0 5,1 Toulon de A à Z de Magali Béranger, éd.
  6. 6,0 6,1 6,2 Isabelle Morizet, Interview de Mireille Darc dans l'émission Il n’y a pas qu’une vie dans la vie sur Europe 1, 14 octobre 2012
  7. Mireille Darc, Ciné-Ressources – Fiches personnalités
  8. La Chaîne de l'Espoir http://www.chainedelespoir.org/article77.html
  9. Clarins - Les liens du cœur par Clarins - auFeminin.com
  10. Baptiste Bouthier, « Mireille Darc, sortir du sombre » sur Libération, 14 décembre 2015

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mireille Darc Modifica l'enllaç a Wikidata