El senyor Klein

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl senyor Klein
M. Klein
Mklein.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Director Joseph Losey
Papers destacats
Director artístic Pierre Duquesnes
Productor Raymond Danon, Alain Delon, Norbert Saada per Adel Productions
Dissenyador de producció Sándor Trauner
Guionista Franco Solinas
Compositor Egisto Macchi i Pierre Porte
Dissenyador de so Jean Labussière
Director de fotografia Gerry Fisher
Editor de la pel·lícula Henri Lanoë
Distribuïdor Fox Lira
Característiques
País d'origen França
Itàlia
Data d'estrena 1976
Durada 123 min
Idioma original francès
Color en color
Descripció
Gènere artístic Drama
Tema principal Segona Guerra Mundial i Holocaust
Subjecte representat París
Premis i nominacions
Premis
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.6/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 6.9/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

El senyor Klein (títol original: M. Klein) és una pel·lícula francesa, del 1976 dirigida per Joseph Losey, amb Alain Delon, com a productor i actor principal. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

El 1942 a París, sota l'ocupació alemanya, l'alsacià Robert Klein fa negocis, sobretot comprant a bon preu objectes d'art a jueus en dificultats. Quan ha acabat de comprar un petit quadre del mestre neerlandès Adriaen van Ostade, descobreix entre el seu correu un exemplar d'Informacions jueves, periòdic distribuït per subscripció especial.

El negociant s'adona que existeix un altre Robert Klein, homònim, abonat al periòdic perquè és jueu i fitxat com tal a la prefectura de policia. Des d'aleshores, el seu nom agafa consonancies sospitoses i en converteix en "carn de patíbul". Atrapat en una trampa kafkiana, buscant blanquejar-se, no fa més que augmentar la sospita de les autoritats de Vichy respecte a ell. Descobreix que el seu doble és només jueu, sinó també resistent, i que fa servir la seva homonimia per portar activitats clandestines. Finalment proveït de falsos papers, el Klein-negociant buscarà fugir abans de renunciar-hi, atrapat per la necessitat de conèixer aquell del qui és la víctima.

Desafortunadament denunciat per l'advocat del Klein-negociant en el moment mateix de la seva trobada finalment possible, amb el Klein-jueu i resistent, aquest és detingut. Com el seu doble, l'altre Klein també és detingut l'endemà, en la redada del velòdrom d'hivern del 16 de juliol de 1942. Malgrat el testimoniatge in extremis provant que no és jueu, la presència en el convoi de deportats cap a Alemanya del seu homònim l'empeny a provar parlar-hi: atrapats pel destí, acaben tots dos deportats sense haver-hi aconseguit mai trobar-se. Com un reflex de la seva mala consciència, el negociant es troba en el mateix vagó que el seu client jueu (interpretat per Jean Bouise) amb el qual tot hi havia començat[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

premis
nominacions

Recerca identitària i mirada sobre l'altre[modifica]

La primera escena, que descobreix una dona madura, totalment nua, examinada com ramaderia i catalogada com jueva per un metge, es troba amb la indiferència de Klein, ric negociant per qui obres d'art i congeneres no semblen ser més que mercaderies. Klein no ésl jueu: però investigant metòdicament sobre el seu homònim, es troba perseguint la seva pròpia identitat. Descobreix a poc a poc la vida de gent de la qual ho ignorava tot; al punt de ser ell mateix sospitós, marginat.

L'última escena - que veu Klein renunciar al seu deixeu-passar per seguir el moviment de la multitud en els vagons - dóna peu a diferents interpretacions: voluntat de compartir la sort dels jueus amb els quals s'identifica des d'aleshores, o la perdició d'un home egoista i indiferent. Mentre el convoi els sacseja, Klein es troba al costat del jueu que li havia cedit el quadre neerlandès. La pel·lícula s'acaba amb l'eco poc gloriós de les converses amb aquest mateix home al qual hi havia comprat la tela per la meitat del seu valor. Joseph Losey apareix en una de les últimes escenes de la pel·lícula, en la multitud dels jueus deportats del Vel' d'Hiv, un senyor gran al seu costat.

Simbolisme i referències[modifica]

Losey, sense realitzar únicament una reconstrucció de la vida i de l'estatus dels jueus sota l'ocupació, integra elements històrics en una manera de fer artística, fins i tot metafísica. Alguns crítics, en l'estrena, van manifestar una gran incomprensió cap aquesta manera de fer. Així, la semblança de la pel·lícula amb les obres de Franz Kafka ha estat sovint destacada, sobretot l'enllaç amb la novel·la La metamorfosi, relat de la transformació brutal i súbita d'un home en escarabat; amb El Castell que descriu una recerca identitària pel coneixement de l'altre; o amb El Procés en el qual un individu és condemnat, i finalment a mort, sense que ningú, sobretot ell, no hagi ni entrevist la naturalesa de les acusacions de les quals se l'acusa. Però a Senyor Klein, la qüestió de la identitat és encara més central. Qui sóc? Jo mateix o un altre? "Jo té tot plegat un sentit o jo sóc" alguna cosa diferent a cada instant i segons les circumstàncies? Aquesta qüestió constitueix també el tema de diverses pel·lícules com El general della Rovere, de Rossellini (1959), Le Retour de Martin Guerra (Daniel Vigne, 1982) o Sommersby de Jon Amiel (1993).

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. (en català). esadir.cat. 
  2. «Monsieur Klein». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]