Le Dernier métro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgLe Dernier Métro
Le Dernier métro
Fitxa tècnica
Direcció François Truffaut
Protagonistes
Producció François Truffaut
Disseny de producció Jean-Pierre Kohut-Svelko
Guió François Truffaut, Suzanne Schiffman i Jean-Claude Grumberg
Música Georges Delerue
Fotografia Néstor Almendros
Muntatge Martine Barraqué
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 17 setembre 1980
Durada 131 min.
Idioma original alemany i francès
Color color
Temàtica
Gènere drama, art film, cinema romàntic i cinema bèl·lic
Tema principal teatre i ocupació nazi d'Europa
Lloc de la narració París
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDB Fitxa
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Le Dernier métro és un drama francès escrit i dirigit per François Truffaut el 1980 que té com a protagonistes principals Gérard Depardieu i Catherine Deneuve.

Argument[modifica | modifica el codi]

Durant l'ocupació alemanya de França, el teatre parisenc Montmartre s'esforça amb penes i treballs per superar els entrebancs sorgits arran de la delicada i perillosa situació política que viu el país sota control nazi, i intenta tirar endavant una nova peça de teatre sota la improvisada i recèn direcció de Marion, que s'ha vist obligada a prendre les regnes del teatre d'ençà de l'obligada i prematura retira del seu marit -el jueu Lucas Steiner- el qual resta amagat al soterrani del teatre per tal d'escapar-se de les tropes nazis que el persegueixen.

L'aclamat i popular actor Bernand Granger, que compagina la seva professió amb una activa col·laboració amb la Résistance, rep un paper principal a la nova obra de Lucas Steiner, compartit amb Marion.

Lucas, aïllat al seu refugi, manté només un secret contacte amb la seva esposa i no té altra ocupació que espiar clandestinament els assajos de la nova obra per, després, comentar-li a Marion el seu punt de vista. Entre altres crítiques, Lucas retreu a la seva esposa la manca d'autenticitat de l'escena d'amor entre ella i Bernand, contribuint involuntàriament així a promoure una naixent atracció entre ambdós actors, que s'acaben enamorant.

Acabada l'ocupació, Lucas pot abandonar finalment el seu amagatall i pujar així de nou a l'escenari que, com la seva pròpia vida real, compartirà amb Bernard i Marion.

Sobre la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

El títol de la pel·lícula fa referència al fet que durant l'ocupació nazi els parisencs estaven obligats a retornar a casa prenent com a límit el darrer metro. Durant l'hivern, era molt difícil obtenir carbó per escalfar les cases i per a molta gent era usual passar tot el vespre al teatre fins a la darrera funció, que acabava abans de poder prendre el darrer metro.

Tal com en la seva prèvia pel·lícula Jules et Jim, Truffaut presenta de nou un triangle amorós format pels tres principals actors de Le Dernier métro: Marion Steiner (Deneuve), el seu marit Lucas (Heinz Bennent) i l'actor Bernard Granger (Depardieu).

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Nominacions i premis[1][modifica | modifica el codi]

  • Boston Society of Film Critics (EUA)
    • Guanyadora: Millor pel·lícula estrangera
  • Premis César (França): guanyadora d'un total de 10 Césars el 1981 :
    • Guanyadora: Premi César al millor actor (Gérard Depardieu)
    • Guanyadora: Premi César a la millor actriu (Catherine Deneuve)
    • Guanyadora: Premi César a la millor fotografia (Néstor Almendros)
    • Guanyadora: Premi César al millor director (François Truffaut)
    • Guanyadora: Premi César al millor muntatge (Martine Barraqué)
    • Guanyadora: Premi César a la millor pel·lícula
    • Guanyadora: Premi César a la millor música (Georges Delerue)
    • Guanyadora: Premi César a la millor decoració (Jean-Pierre Kohut-Svelko)
    • Guanyadora: Premi César al millor so (Michel Laurent)
    • Guanyadora: Premi César al millor guió original (Suzanne Schiffman i François Truffaut)
    • Nominació: Premi César al millor actor secundari (Heinz Bennent)
    • Nominació: César a la millor actriu secundària (Andréa Ferréol)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]