Al final de l'escapada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAl final de l'escapada
À bout de souffle Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Jean-Paul Belmondo
Jean Seberg
Daniel Boulanger
Jean-Pierre Melville
André S. Labarthe
Claude Mansard
François Moreuil
Henri-Jacques Huet
Jacques Siclier
Jean Domarchi
Jean Douchet
Jean-Louis Richard
José Bénazéraf
Liliane David
Richard Balducci
Roger Hanin
Van Doude Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGeorges de Beauregard Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióClaude Chabrol Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Luc Godard i François Truffaut Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMartial Solal Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRaoul Coutard Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnion générale cinématographique i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
francès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCinéma Mac-Mahon, Avinguda dels Camps Elisis, rue Campagne-Première i Marsella Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Temaamor, llibertat, individu i societat, condició humana, lliure albir, rol i foraster Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís, Marsella, Avinguda dels Camps Elisis i rue Campagne-Première Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióagost de 1959 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0053472 Filmaffinity: 864598 Allocine: 29 Rottentomatoes: m/breathless Allmovie: v7054 TCM: 69637 TV.com: movies/breathless AFI: 19398 Modifica el valor a Wikidata
Brasserie Le Select
99, boulevard du Montparnasse

Al final de l'escapada (títol original en francès: À bout de souffle)[1] és una pel·lícula francesa, emblemàtica de la Nouvelle vague, dirigida per Jean-Luc Godard, estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.

Argument[modifica]

Michel Poiccard, jove insolent, roba un cotxe a Marsella per tornar a París. Però en el camí, mata un policia que el perseguia per multar-lo per una infracció.

Arribat a París, retroba la jove estudiant americana Patricia, amb la qual havia una relació amorosa i passat algunes nits abans de baixar a Marsella. Ella vol estudiar a la Sorbona i, per fer una mica de diners, ven el diari International Herald Tribune a l'Avinguda dels Camps Elisis. Al llarg de la pel·lícula, Michel intentarà persuadir-la d'anar-se'n al llit de nou amb ell, i ella es resistirà un cert temps afirmant que no l'estima de debò.

Michel vol deixar França i cercar refugi a Roma, però la policia ja l'ha identificat com l'assassí de la N7 i la seva foto figura a tots els diaris. Patricia, interrogada per un inspector, no diu res per amor per a Michel.

Aquest contacta amb uns amics delinqüents per recuperar diners que li deuen. Esperant que un d'ells l'ajudi a cobrar un xec barrat, Michel s'amaga amb Patricia a casa de l'amiga d'un amic. La vetlla de la seva sortida cap a Itàlia, Patricia el denuncia a la policia per tal de forçar-lo a allunyar-se d'ella. Però Michel es nega a fugir i és abatut per un policia a la cruïlla del carrer Campagne-Première i del boulevard Raspail, «sense alè».

Abans d'expirar, estirat sobre l'asfalt, Michel diu a Patricia:
- «És realment "dégueulasse"» (fastigós)
No havent-lo entès, la jove pregunta als policies:
- «Què ha dit ?»
- «Ha dit: que sou realment "dégueulasse"», responen
- «Què vol dir "dégueulasse"?», pregunta ella, mirant a la càmera.
I recordem que al començament de la pel·lícula, quan Michel demana diners a la seva amiga, ella li respon «ets fastigós.»

Repartiment[modifica]

Música[modifica]

Jean-Luc Godard, que no tenia idea precisa de la música de la pel·lícula, va demanar consell a Jean-Pierre Melville que li va proposar Marcial Solal[3]

Rodatge[modifica]

  • El rodatge va tenir lloc del 17 d'agost al 15 de setembre de 1959 a Marsella i a París[4]
  • Raymond Cauchetier, fotògraf de plató, explica el rodatge:
« En principi, amb ell, tot era improvisat o gairebé. Es rodava als carrers, a les habitacions d'hotels, amb tot just algunes làmpades il·luminant el sostre, sense gravació directa. Godard escrivia els seus diàlegs sobre una taula de taverna, passava el seu text als actors durant les preses, i parava el rodatge quan ja no tenia idees. El deliri complet del cinema clàssic ! Però la Nouvelle vague estava naixent! Vaig trobar interessant d'afegir a les fotos tradicionals una mena de reportatge al voltant de la pel·lícula. Quan va veure les planxes, el productor es va mostrar molt descontent. «Què és aquest treball? No us pago per això!» Li vaig explicar que era un treball personal. «Bé», em va dir, «però vostè és farà càrrec de les despeses de laboratori.» La cosa va quedar allà. Ara bé, resulta que són sobretot aquestes fotos «fora de pel·lícula» les que al final van ser escollides per a la promoció del fil, i que continuen publicades arreu, quaranta anys més tard. »

[5]

« El que és bo per al cinema no ho és sempre per a la foto. Per a la seqüència dels Champs-Élysées, vaig preferir, i era una novetat, portar els actors lluny de la multitud, a l'avinguda, per reinterpretar l'escena. Només els professionals saben que aquesta foto, que ha fet la volta al món, no és una foto de la pel·lícula. »

[5]

Homenatges[modifica]

En el cinema[modifica]

« Entre la tristesa i el no-res, escullo la tristesa »

comportant una mirada perplexa de Sloane Peterson (Mia Sara).[6]

Música[modifica]

  • Apareixen referències a la pel·lícula a l'àlbum Promenade de The Divine Comedy. When The Lights Go Out All Over Europe conté extractes de diàleg d' Al final de l'escapada i un dels personatges de la cançó declara:
« ...la meva missió esdevé eterna i mor »

, citant un passatge d' Al final de l'escapada. The Booklovers conté igualment la citació sobre: Coneixes William Faulkner?. Finalment, l'essència de l'última discussió entre Patricia i Michel descansant-se sobre l'absència d'amor feliç és igualment present.

  • Es troba igualment un extracte sonor de la pel·lícula a l'àlbum White on Blonde del grup Texas.
  • L'àlbum 33 tours d'Alex Beaupain, estrenada el 2008, conté una cançó titulada Sense alè que ret clarament homenatge a la pel·lícula.
  • El 2009, la cantant Élisa Point i el cantant Fabrice Ravel-Chapuis han tret un àlbum Perdus corps et biens on hi ha una cançó en homenatge al final de Al final de l'escapada titulada Dégueulasse. És una cançó que fa referència a l'última paraula pronunciada per Jean Seberg després de la mort de Jean-Paul Belmondo. Gérard Courant va realitzar el clip d'aquesta cançó.
  • El 2011, el grup australià de synthpunk The Death Set treu un àlbum titulat Michel Poiccard que conté la cançó Michel Poiccard Prefers The Old (She Yearns For The Devil).[7]

Televisió[modifica]

  • Claude Ventura ha realitzat un documental per a la televisió sobre Al final de l'escapada , titulat Cambra 12, Hotel de Suècia, en referència a l'habitació d'hotel (avui desapareguda) que apareix a la pel·lícula.
  • Aquesta pel·lícula és igualment molt present en el tercer episodi de la primera temporada de la sèrie animada japonesa Ghost Ghost in the Shell: Stand Alone Complex. Els dos investigadors troben una bobina de la pel·lícula al pis del sospitós; entrant a casa seva després de la detenció, l'investigador troba la seva dona visionant l'última escena de la pel·lícula, i s'adona que el sospitós i l'androide (la cara del qual és bastant calcada del de l'actriu Jean Seberg) parlaven reprenent diàlegs de la pel·lícula, anant fins i tot fins a reinterpretar l'última escena davant els investigadors de la Secció 9.

Premis i nominacions[modifica]

Premis
Nominacions

Referències[modifica]

  1. ↑ esadir.cat. Al final de l'escapada. esadir.cat. 
  2. ↑ Jean-Luc Godard apareix cap a la meitat de la pel·lícula (0:52:46 à 0:53:40). Se’l veu denunciar Michel Poiccard a un policia.
  3. ↑ Lagrée, Guillaume. La musique d'À bout de souffle (en francès), 6 de gener de 2008. 
  4. ↑ Ciné-Ressources. catalogue rodatge (en anglès). Ciné-Ressources. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Cauchetier, Raymond «Le Métier de photographe de plateau». Bibliothèque du film, 2000.
  6. ↑ Cita llegida en anglès per Jean Seberg.
  7. ↑ Àlbum presentat en línia.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al_final_de_l%27escapada&oldid=31301935»