Vés al contingut

La Jetée

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa Jetée
La Jeteé Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióChris Marker Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Jacques Ledoux
Hélène Châtelain
Jean Négroni
Ligia Branice Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAnatole Dauman Modifica el valor a Wikidata
GuióChris Marker Modifica el valor a Wikidata
MúsicaTrevor Duncan Modifica el valor a Wikidata
FotografiaChris Marker Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJean Ravel Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 febrer 1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada28 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès
alemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema distòpic, cinema postapocalíptic, sèrie de fotografies, cinema de ciència-ficció i cinema de ciència-ficció d'autor Modifica el valor a Wikidata
Temaviatge en el temps i bucle temporal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0056119 TMDB: 662 FilmAffinity: 677007 Rottentomatoes: m/la_jetee Allmovie: v152971 Modifica el valor a Wikidata

La Jetée (en català, El moll) és una pel·lícula francesa de ciència-ficció estrenada el 1962 dirigida per Chris Marker. Es relata la història d'un experiment de viatge en el temps dut a terme després d'una guerra atòmica. Si bé és una pel·lícula, el director la defineix com una fotonovel·la, ja que es va realitzar filmant una sèrie de fotografies que donen context a la narració que les acompanya i amb prou feines compta amb una breu seqüència d'imatges en moviment.

El 1963, va guanyar el premi Jean Vigo com a curtmetratge. L'escriptor de ciència-ficció William Gibson la considera com una de les seves principals influències.[1] El 2010, la revista Time va classificar La Jetée en el primer lloc de la seva llista de "Top 10 time-travel movies" ("Millors 10 pel·lícules de viatge en el temps").[2] El 2012, d'acord amb l'enquesta de Sight & Sound, el British Film Institute la va considerar com la 52ª millor pel·lícula de tots els temps.[3]

Sinopsi

[modifica]

Després d'una guerra nuclear apocalíptica, el món ha quedat devastat. Un grup de científics del bàndol vencedor arriba a la conclusió que l'única manera de salvar la humanitat és recórrer als viatges a través del temps: o bé enviar una persona al passat per demanar ajuda, o al futur per buscar una solució a la situació actual. La persona triada per a realitzar el viatge a través del temps és un presoner. És una història de tipus experimental sobre el poder de la memòria, explicada exclusivament a través de fotos fixes, en la qual un home tracta de reconstruir el record de la seva estimada, en temps de la Tercera Guerra Mundial.

Repartiment

[modifica]
  • Jean Négroni - El narrador
  • Hélène Châtelain - La dona
  • Davos Hanich - L'home
  • Jacques Ledoux - L'experimentador
  • Ligia Branice - una dona del futur
  • Janine Kleina - una dona del futur
  • William Klein - un home del futur

Llegat

[modifica]

12 Monkeys, de Terry Gilliam, es va inspirar i agafa diversos conceptes directament de La Jetée. David Bowie també es va inspirar en aquesta pel·lícula per al videoclip de la cançó Jump They Say, dirigit per Mark Romanek.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «How Chris Marker’s Radical SciFi Film, La Jetée, Changed the Life of Cyberpunk Prophet, William Gibson» (en anglès). Open Culture.
  2. ↑ Cruz, Gilbert. «'La Jetee,' 1962 | Top 10 Time-Travel Movies». TIME.com, 18-03-2010. Arxivat de l'original el 2011-10-20. [Consulta: 9 novembre 2015].
  3. ↑ «The Top 50 Greatest Films of All Time». Sight & Sound September 2012 issue. British Film Institute, 1 agost 2012. [Consulta: 19 desembre 2012].
  4. ↑ "David Bowie's 'Jump They Say'", material extra en el DVD de La Jetée i Sans soleil a The Criterion Collection
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Jetée&oldid=37709044»