Vés al contingut

Philippe Garrel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPhilippe Garrel

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaComunisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, muntador, director de fotografia, actor de cinema, productor de cinema, director de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorLa Fémis Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCaroline Deruas
Brigitte Sy Modifica el valor a Wikidata
ParellaNico Modifica el valor a Wikidata
FillsLouis Garrel
 () Brigitte Sy
Esther Garrel
 () Brigitte Sy
Léna Garrel
 () Caroline Deruas Modifica el valor a Wikidata
PareMaurice Garrel Modifica el valor a Wikidata
GermansThierry Garrel Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0308042 Allocine: 2066 Allmovie: p91065 TMDB.org: 56207
Discogs: 2267069 Modifica el valor a Wikidata

Philippe Garrel (francès: [gaʁɛl]; nascut el 6 d'abril de 1948)[1] és un director de cinema, director de fotografia, guionista, editor de pel·lícules i productor, associats am el moviment de la Nouvelle Vague. Les seves pel·lícules han guanyat premis al Festival Internacional de Cinema de Canes, al Festival Internacional de Cinema de Venècia i al Festival Internacional de Cinema de Berlín.

Primers anys

[modifica]

Philippe Garrel va néixer a Boulogne-Billancourt l'any 1948, fill de l'actor Maurice Garrel.[2] El seu germà, Thierry Garrel, és productor.

El jove Garrel es va interessar pel cinema i va començar la seva carrera aviat, influenciat pel nou treball de Jean-Luc Godard i François Truffaut. Als 16 anys, Garrel va escriure i dirigir la seva primera pel·lícula, Les Enfants désaccordés, el 1964.

El 1982, Garrel va guanyar el Premi Jean Vigo per la pel·lícula L'Enfant secret. Va guanyar el premi Perspectives du Cinéma al Festival Internacional de Cinema de Canes el 1984 per la seva pel·lícula de 1983 Liberté, la nuit.

Durant un període de deu anys, Garrel va gaudir d'una bona ratxa de reconeixement de la crítica al Festival de Cinema de Venècia. El 1991, va guanyar un Lleó de Plata per la seva pel·lícula J'entends plus la guitare, que va ser nominada al Lleó d'Or. Le Vent de la nuit va ser nominada al Lleó d'Or l'any 1999. Dos anys més tard, Sauvage Innocence va ser nominada al Lleó d'Or i va guanyar el Premi FIPRESCI. La seva pel·lícula de 2005, Les Amants réguliers, va guanyar el Lleó de Plata, al millor director.

Vida personal

[modifica]

Garrel va conèixer l cantant i actriu alemanya Nico el 1969 quan va interpretar la cançó "The Falconer" per a la seva pel·lícula "Le Lit de la Vierge". La parella aviat va començar a viure junts. Nico va ser protagonista per primera vegada a la seva pel·lícula de 1972 La Cicatrice intérieure (també coneguda com The Inner Scar). Les cançons de la banda sonora es van incloure a l'àlbum de Nico Desertshore, que presentava fotografies de la pel·lícula a la portada i la contraportada. Nico va aparèixer en diverses pel·lícules de Garrel després d'això. La seva relació de deu anys va acabar el 1979.

Garrel i l'actriu Brigitte Sy són pares dels actors Louis Garrel i Esther Garrel.[3]

És casat amb l’actriu i guionista Caroline Deruas.[4]

El 30 d'agost de 2023, Garrel va ser acusat d'assetjament sexual per cinc actrius, incloses Anna Mouglalis i Marie Vialle.[5]

Filmografia

[modifica]
Any Títol Notes
1964 Les Enfants désaccordés Curtmetratge; també editor
1965 Droit de visite Curtmetratge
1968 Marie pour mémoire també editor
Anémone també actor
La Concentration també productor/co-editor/director artístic
Le Révélateur també editor/productor
Actua 1 Curtmetratge
1969 Le Lit de la Vierge Actor/editor/productor
1972 La Cicatrice intérieure Curtmetratge, amb Nico; també actor/editor/productor
Athanor també editor/productor
1974 Les Hautes Solitudes amb Nico; també editor/productor
1975 Un ange passe també productor/director de fotografia/editor
Le Berceau de cristal Amb Nico; també actor/editor/productor/director de fotografia
1978 Voyage au jardin des morts també editor/productor
1979 Le Bleu des origines també actor/director de fotografia/editor/productor
1982 L'Enfant secret Curt de 1979, no completat fins 1982; també actor/editor/productor
1983 Liberté, la nuit també editor
1984 "Rue Fontaine" Segment de Paris vu par... vingt ans après
1985 Elle a passé tant d'heures sous les sunlights... també editor/productor/actor
1989 Les Ministères de l'art Documentary
Les Baisers de secours també actor
1991 J'entends plus la guitare
1993 La Naissance de l'amour
1996 Le Cœur fantôme
1999 Le Vent de la nuit
2001 Sauvage Innocence
2004 Les Amants réguliers
2008 La Frontière de l'aube
2011 Un été brûlant
2013 La Jalousie
2015 L'Ombre des femmes
2017 L'Amant d'un jour
2020 Le Sel des larmes
2023 Le Grand Chariot Guanyador de l’Os de Plata a la millor direcció

Referències

[modifica]

Fon ts

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]