Robert Bresson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRobert Bresson
Biografia
Naixement25 setembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Bromont-Lamothe (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 1999 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Droue-sur-Drouette (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Lakanal Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, productor de cinema, director de televisió, realitzador, director de cinema, pintor, productor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1926 Modifica el valor a Wikidata –  1996 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0000975 Allocine: 3635 Allmovie: p82952 TMDB.org: 10346 Modifica el valor a Wikidata

Robert Bresson (Bromon e la Mota, 25 de setembre de 1901 - París, 18 de desembre de 1999) fou un cineasta francès, autor de tot un seguit de pel·lícules a les quals va desenvolupar un discurs en recerca del total i absolut ascetisme, tot aspirant a captar allò que escapa a la mirada ordinària.[1]

En abandonar la pintura i la fotografia, Robert Bresson va realitzar el seu primer film el 1934: Les Affaires publiques, un curtmetratge còmic.[2] Només començar la Segona Guerra Mundial, va estar fet presoner per més d'un any a un camp alemany.[3]

No serà fins al 1943 que podrà realitzar el seu primer llargmetratge, Les Anges du péché. Més tard i basant-se en una novel·la de Denis Diderot, rodarà Les Dames du Bois de Boulogne el 1945, amb la participació de Jean Cocteau com a dialoguista. Aquesta pel·lícula, tot i el seu fracàs comercial, va situar Bresson com un dels cineastes capdavanters de la seua generació i va atorgar-li el reconeixement de bona part de la crítica.

Més endavant realitzarà la millor collita de la seua carrera, desenvolupant un estil propi que renunciava als actors professionals i a l'artifici, en la recerca d'un llenguatge visual pur ple de gestos, mirades i sons. De la seua millor etapa destaquen Le Journal d'un curé de campagne,[4] Un condamné à mort s'est échappé, Pickpocket o Mouchette.[5]

Cap a la fi de la seua etapa com a director, el 1975, va publicar el llibre Notes sur le cinématographe («Notes sobre el cinematògraf»), un recull d'aforismes amb els quals defensa la seva visió del cinematògraf que ell distingeix de cinema.[6] En efecte, ell pensa que el cinema és una mena de teatre filmat, mentre que el cinematògraf representa una nova escriptura visual d'imatges en moviment i de sons, relacionades pel muntatge.

El 1995, la totalitat de la seva obra, composta per un total de 13 llargmetratges (xifra relativament baixa) va ésser distingida per l'Académie française du cinema amb el Premi René Clair.

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Robert Bresson». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].
  2. Burnett, Colin. The Invention of Robert Bresson: The Auteur and His Market (en anglès). Indiana University Press, 2016-12-19, p. 33. ISBN 978-0-253-02501-2. 
  3. Pipolo, Tony. Robert Bresson: A Passion for Film (en anglès). Oxford University Press, 2010-01-19, p. 27. ISBN 978-0-19-971783-5. 
  4. Ferreyra, Diego «Un ejemplo del «estilo trascendental» en Diario de un cura rural de Robert Bresson». AdVersuS: Revista de Semiótica, 30, 2016, pàg. 127–151. ISSN: 1669-7588.
  5. Reader, Keith. Robert Bresson (en anglès). Manchester University Press, 2000-09-02, p. 43. ISBN 978-0-7190-5366-5. 
  6. Burnett, Colin. The Invention of Robert Bresson: The Auteur and His Market (en anglès). Indiana University Press, 2016-12-19, p. 206. ISBN 978-0-253-02501-2.