Paris s'éveille
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Olivier Assayas  |
| Protagonistes | |
| Producció | Bruno Pésery |
| Guió | Olivier Assayas |
| Música | John Cale |
| Dissenyador de so | Jean-Claude Laureux |
| Fotografia | Denis Lenoir |
| Muntatge | Luc Barnier |
| Vestuari | Françoise Clavel |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1991 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
       | |
Paris s'éveille és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Olivier Assayas i estrenada el 1991.[1]
Sinopsi[modifica]
L'Adrien, de dinou anys, torna amb el seu pare, Clément, de quaranta. Viu amb una jove d'uns vint anys, Louise, que pretén tenir èxit a la televisió. L'Adrien es queda amb ells unes setmanes, durant les quals descobreix que la Louise es droga i es converteix en la seva amant. Aviat es trasllada amb uns okupes i li confessa a Víctor que havia fugit de París després d'un cop.
Després de discutir amb Clément, a qui critica per no estar realment interessat en ella, Louise s'uneix a l'Adrien. Llavors viuen com poden amb diferents feines ocasionals. Louise deixa les drogues, però Adrien la critica per haver posat per a fotos dubtoses. Un dia que es baralla amb ell, accepta les propostes de Zablonsky, presentador de televisió, i passa la nit amb ell. L'endemà, Adrien, buscat per la policia, obté papers falsos per sortir de França i rebutja que l’acompanyi.
Repartiment[modifica]
- Judith Godrèche : Louise
- Jean-Pierre Léaud : Clément
- Thomas Langmann : Adrien
- Antoine Basler : Victor
- Martin Lamotte : Zablonsky
- Ounie Lecomte : Agathe
- Michèle Foucher : mare de Louise
- Eric Daviron : dealer
- Édouard Montoute : dealer 2
- Samba Illa Ndiaye : N'Gouabi
- Éric de Roquefeuil : assistent d’audició
Música[modifica]
John Cale va ser contactat per Olivier Assayas al final d'un dels seus concerts.[2] El director li va demanar que compongués per a escenes seleccionades de la pel·lícula amb uns requisits molt definits.[2] Uns anys després de l'estrena de la pel·lícula, el compositor es veurà una mica frustrat per aquesta música, declarant que li hauria agradat «|donar una respiració real, més força bruta, fer música menys sintètica».[2] Creu que les cordes que es toquen al sintetitzador tenen un efecte avorrit i que és una mena de «música d'evitació».[2]
Premis[modifica]
- Premi Jean-Vigo 1992.[3]
- Nominat al César al millor actor revelació (Thomas Langmann)[4]
Notes i referències[modifica]
- ↑ «Paris Awakens 1991 'Paris s'éveille' Directed by Olivier Assayas». letterboxd.com. [Consulta: 22 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Marie Anne Guerin «John Cale l'inconnu». Cahiers du cinéma, février 1995, pàg. 11..
- ↑ Prix Jean Vigo, rencontre avec Cantet et Assayas, Critique FIlm, 15 d'abrilk de 2015
- ↑ Palmarès del Cèsar 1992 a cinema-français.fr
Enllaços externs[modifica]
- «Cinéma : "Paris s'éveille" d'Olivier Assayas». ina.fr, 27-11-1991..
Filmografia d'Olivier Assayas | ||
|---|---|---|
| Director |
|  |
| Guionista |
| |
