Danielle Darrieux

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDanielle Darrieux
Danielle Darrieux Five Fingers 2.jpg
Danielle Darrieux durant el rodatge de Five Fingers (1952) (1952) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Danielle Yvonne Marie Antoinette Darrieux Modifica el valor a Wikidata
1r maig 1917 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Bois-le-Roi (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCaiguda Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAlts del Sena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant, actriu de teatre, actriu de cinema i actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata –
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHenri Decoin (1935–1941)
Porfirio Rubirosa (1942–1947)
Georges Mitsinkidès (1948–1991) Modifica el valor a Wikidata
MareMarie-Louise Darrieux Modifica el valor a Wikidata
GermansOlivier Darrieux Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0201638 Allocine: 123 Rottentomatoes: celebrity/danielle_darrieux Allmovie: p17063 TCM: 44418 Metacritic: person/danielle-darrieux TV.com: people/danielle-darrieux IBDB: 37342
Musicbrainz: b01319ec-5fbf-48ad-b208-6a338f7338be Discogs: 370289 Find a Grave: 184411411 Modifica el valor a Wikidata

Danielle Darrieux (Bordeus, 1 de maig de 1917 - Bois-le-Roi, 17 d'octubre de 2017) va ser una actriu i cantant francesa. La seva llarga trajectòria comprèn vuit dècades i més d'un centenar de films.

És reconeguda pels seus papers en comèdies musicals, drames històrics, melodrames i comèdies, tant al cinema com al teatre. Va ser nomenada Comandant de la Legió d'Honor i era membre de l'Ordre des Arts et des Lettres. El 1985 li va ser entregat el César d'honor.

Biografia[modifica]

Danielle Darrieux, va ser fonamental per al cinema francès i en la seva carrera acumulà alguns dels films francesos més significatius dels anys 1930/40 i 1950, junt a una intensa activitat en la pantalla petita en l'etapa final de la seva filmografia. Nascuda en plena Primera Guerra Mundial, va sentir-se atreta per l'art des d'una etapa molt primerenca, però obtà en primer per la música, ja que cursà estudis en el conservatori per a tocar el violoncel i el piano. Era filla de l'algeriana Marie Louise Witkowski i de Jean Darrieux, metge que servia en l'Exercit francès i que morí quan la futura actriu tenia tan sols set anys d'edat. Aquest fet marcà la seva infantesa, que va transcórrer a París, on es matriculà en el Conservatori de Música, encara que finalment la seva trajectòria artística es desenvoluparia davant les càmeres.

Quan tenia catorze anys d'edat, i animada per la seva mare, va ser fitxada per aparèixer en el film Le bal (1931). En aquesta pel·lícula va fer lluir el seu incipient talent com a actriu, a més de les seves qualitats musicals, que van merèixer l'interès dels productors i li proporcionaren noves ofertes en el començament de la seva carrera com a actriu. Algun temps després el film Mayerling (1936), on la dirigí Anatole Litvak, li proporcionà la plataforma definitiva de llançament com a figura internacional del cinema. Actriu instintiva, dominà la seducció de la càmera des dels seus primers treballs en el cinema, destacant primer en la comèdia musical, gènere per al qual estava particularment ben preparada, especialment per la seva capacitat com a cantant.

Confirmada com a estrella francesa, l'ocupació alemanya de França la portà a convertir-se en la principal estrella de la companyia franco-alemanya Continental, la qual era supervisada estretament pels nazis, però la seva popularitat entre els gals caigué en picat després d'acceptar un viatge a Alemanya per a entretenir les tropes germàniques, cosa que la portà fins i tot a figurar en la llista negra de noms col·laboracionistes a qui es desitjava executar que comandava la Resistència francesa. Aquesta etapa col·laboracionista la deixà marcada fins i tot després que la seva sentència de mort fos commutada després de la Segona guerra mundial. Foren anys durs de recuperació per a l'actriu, que hagué de treballar durament per a recuperar l'afecte i la confiança del públic francès i el seu estatus com a estrella, quelcom que no va ocórrer fins que el 1949 protagonitzà Occupe-toi d'Amélie..!, dirigida per Claude Autant-Lara. A això també hi contribuí un canvi de registre i presentació com a estrella que intentava renovar la seva imatge davant les càmeres en coherència amb la seva edat. Deixà d'ésser la ingènua de la seva primera etapa i passà a la maduresa esgrimint la sofisticació i el glamour com a armes essencials per donar vida en els anys cinquanta a una sèrie de personatges femenins apassionats i de frenètica vida social, interpretant en diversos casos dones fatals, calculadores, manipuladores, decidides, sempre amb un punt de vulnerabilitat que era una espècie de pinzellada de record de la ingènua que havia estat en altres èpoques.

A aquesta etapa pertany el que pot considerar-se el seu millor treball per al cinema, Madame de..., un film de gran importància, i el millor dels tres que protagonitzà a les ordres del director amb qui tingué més sintonia; Max Ophüls, que també va dirigir La ronde i Le plaisir. Aquesta trilogia pot considerar-se la columna vertebral dels seus millors assoliments en el cinema, independentment de la popularitat o el qüestionant per les seves activitats durant la Segona guerra mundial. A la llista dels imprescindibles de la seva filmografia s'hi poden afegir La vérité sur Bébé Donge, dirigida per Henri Decoin, i Le rouge et le noir, dirigida per Claude Autant-Lara, que protagonitzà al costat de Gérard Philipe. Aquesta dècada dels 1950 la completà amb diversos treballs per al cinema estatunidenc. Un altre títol emblemàtic de la seva filmografia, Les demoiselles de Rochefort, arribaria ja els anys setanta.

La seva intensa activitat per al cinema i la TV no l'impedí dedicar part del seu esforç interpretatiu al teatre, apareixent en diversos muntatges i tornant als escenaris com a cantant en diverses ocasions, per exemple, reemplaçant Katharine Hepburn en el musical de Broadway Coco, el 1970. Precisament un dels seus majors èxits professionals l'aconseguí a París en els escenaris del musical, als anys vuitanta, amb el muntatge de Gigi.

Vida privada[modifica]

En el terreny personal, Danielle Darrieux es casà en tres ocasions. El seu primer marit fou el director Henri Decoin, amb qui va contraure matrimoni el 19 d'agost de 1935 i de qui es divorcià el 6 d'octubre de 1941, encara que tornà a treballar amb ell en alguna pel·lícula, en la seva etapa d'ocupació alemanya. El seu segon marit, el diplomàtic de la República Dominicana Porfirio Rubirosa, assolí celebritat per les seves aventures sentimentals en el terreny de la jet set i la seva implicació en escàndols sexuals i algun esdeveniment luctuós. Es casà amb l'adinerada Doris Duke i amb Barbara Hutton, s'enredà sentimentalment amb diverses actrius, com Zsa Zsa Gabor i la seva germana, Eva Gabor, i finalment morí en un accident automobilístic el 1965. Danielle va contraure matrimoni amb Rubirosa el 18 de setembre de 1942 i es divorciaren el 16 de maig de 1947.

El seu tercer marit fou Georges Mitsinkidès, el pare del seu únic fill, Mathieu, nascut el 1957. Es casaren l'1 de juny de 1948 i fou el matrimoni i la relació sentimental més estable de l'actriu; quedà vídua el 1991.

El paisatge familiar de l'actriu es completa amb el seu germà, Olivier Darrieux, nascut el juliol de 1926 i mort el 16 de desembre de 1994. No assolí la rellevància de Danielle, però aparegué en més de 20 films entre els quals destaca especialment Le défroqué, de 1954, encara que Olivier s'especialitzà en rols de repartiment, lluny del protagonisme exercit per la seva famosa germana.

Filmografia destacada[1][modifica]

  • Le bal (1931)
  • Coquecigrole (1931)
  • Le coffret de laque (1932)
  • Panurge (1932)
  • Voyage de noces (1933)
  • Château de rêve (1933)
  • Volga en flammes (1934):
  • Mon coeur t'appelle (1934)
  • Mauvaise graine (1934)
  • Le secret d'une nuit (1934)
  • La crise est finie (1934)
  • L'auberge du Petit-Dragon (1934)
  • Dédé (1934)
  • L'or dans la rue (1934)
  • Le contrôleur des wagons-lits (1935)
  • Quelle drôle de gosse! (1935)
  • J'aime toutes les femmes (1935)
  • Le domino vert (1935)
  • Mademoiselle Mozart (1936)
  • Tarass Boulba (1936)
  • Mayerling (1936)
  • Club de femmes (1936)
  • Un mauvais garçon (1936)
  • Port-Arthur (1936)
  • Mademoiselle ma mère (1937)
  • Abus de confiance (1937)
  • The Rage of Paris, en català, La sensació de París (1938)
  • Katia (1938)
  • Retour à l'aube (1938)
  • Battement de coeur, (1940)
  • Premier rendez-vous (1941)
  • Caprices (1942)
  • La fausse maîtresse (1942)
  • Adieu chérie (1946)
  • Au petit bonheur (1946)
  • Bethsabée (1947)
  • Ruy Blas (1947)
  • Jean de la Lune (1949)
  • Occupe-toi d'Amélie..! (1949)
  • La ronde, en català, La ronda (1950)
  • Romanzo d'amore (1950)
  • Rich, Young and Pretty (1951)
  • La maison Bonnadieu (1951)
  • La vérité sur Bébé Donge (1952)
  • Le plaisir (1952)
  • Five Fingers (1952)
  • Adorables créatures (1952)
  • Madame de..., en català, Madame de... (1953)
  • Le bon Dieu sans confession (1953)
  • El torero (1954)
  • Escalier de service (1954)
  • Le rouge et le noir (1954)
  • Bonnes à tuer (1954)
  • Napoléon (1955)
  • L'affaire des poisons (1955)
  • L'amant de lady Chatterley (1955)
  • Si Paris nous était conté (1955)
  • Le salaire du péché (1955)
  • Alexander the Great (1955)
  • Pot-bouille (1956)
  • Typhon sur Nagasaki (1956)
  • Le septième ciel (1958)
  • Le désordre et la nuit (1958)
  • La vie à deux (1958)
  • Un drôle de dimanche (1958)
  • Marie-Octobre (1959)
  • Les yeux de l'amour (1959)
  • Meurtre en 45 tours (1960)
  • L'homme à femmes (1960)
  • The Greengage Summer (1961)
  • Vive Henri IV... vive l'amour! (1961)
  • Les lions sont lâchés (1961)
  • Les bras de la nuit (1961)
  • Les petits drames (1961)
  • Le crime ne paie pas (1962)
  • Le diable et les 10 commandements (1962)
  • Pourquoi Paris? (1962)
  • Landru (1963)
  • Méfiez-vous, mesdames! (1963)
  • Du grabuge chez les veuves (1964)
  • Patate (1964)
  • L'or du duc ()
  • Le coup de grâce (1965)
  • Les senyoretes de Rochefort (1967)
  • Le dimanche de la vie (1967)
  • Les oiseaux vont mourir au Pérou (1968)
  • Vingt-quatre heures de la vie d'une femme (1968)
  • L'homme à la Buick (1968)
  • Vingt-quatre heures de la vie d'une femme (1968)
  • Coco (1969)
  • La maison de campagne (1969)
  • La robe mauve de Valentine, film TV (1969)
  • Au théâtre ce soir (1973)
  • No encontré rosas para mi madre (1973)
  • Les jardins du roi, film TV (1974)
  • Divine (1975)
  • L'année sainte (1976)
  • Bonheur, impair et passe (1977)
  • Mais n'te promène donc pas toute nue (1978)
  • Le petit théâtre d'Antenne 2, sèrie (1979)
  • Miss, sèrie TV (1979)
  • On purge bébé, film TV (1979)
  • Le cavaleur (1979)
  • La mort en sautoir, film per TV (1980)
  • Caméra une première, sèrie TV (1980)
  • Marie, Marie, minisèrie (1981)
  • Une chambre en ville (1982)
  • En haut des marches (1983)
  • L'âge vermeil, miniserie TV (1984)
  • La petite fille modèle (1985)
  • Corps et biens (1986)
  • Le lieu du crime (1986)
  • Cinéma 16, sèrie TV (1987)
  • Bonjour maître, mini sèrie TV (1987)
  • Gigi, film TV (1987)
  • Quelques jours avec moi (1988)
  • Adorable Julia, film TV (1988)
  • Les amants terribles (1973)
  • Une chambre en ville (1982)
  • Piège infernal (1990)
  • Bille en tête (1990)
  • Série noire, sèrie TV (1989)
  • La misère des riches, sèrie TV (1990)
  • Le jour des rois (1991)
  • Les mamies (1992)
  • George et Margaret, film TV (1993)
  • La vérité en face, sèrie TV (1993)
  • Jalna, sèrie TV (1994)
  • Ne coupez pas mes arbres, sèrie TV (1995)
  • Un et un font six, sèrie TV (1997)
  • Belle comme Crésus, film TV (1997)
  • Que reste-t-il..., film TV (2000)
  • Ça ira mieux demain (2000)
  • Emilie est partie, curtmetratge (2001)
  • 8 femmes (2002)
  • Les Liaisons dangereuses mini sèrie TV (2003)
  • Une vie à t'attendre (2004)
  • Nouvelle chance (2006)
  • Persepolis, veu de l'avia (2007)
  • Elles et moi , mini sèrie (2008)
  • C'est toi c'est tout, film TV (2010)
  • Pièce montée, en català, El pastís de noces (2010)
  • Tournons ensemble, Mademoiselle Darrieux, curtmetratge (2016).

Referències[modifica]

  • Revista de cinema, ACCIÖN, del mes de maig de 2018. (ISSN: 2172-0517)
  1. «Danielle Darrieux». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Danielle Darrieux