John Keats
 Retrat de John Keats, per William Hilton  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 octubre 1795 Moorgate (Regne Unit) |
| Mort | 23 febrer 1821 (25 anys) Roma |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
| Sepultura | cementiri protestant de Roma |
| Dades personals | |
| Religió | Irreligió |
| Formació | King's College de Londres |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Anglaterra |
| Ocupació | poeta, metge, relator, escriptor |
| Moviment | Romanticisme |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Germans | Frances Mary Keats (en)  i George Keats |
Signatura  | |
    | |
John Keats (Londres, 31 d'octubre de 1795 - Roma, 23 de febrer de 1821)[1] fou un dels principals poetes britànics del romanticisme. Al llarg de la seva curta vida, la seva obra fou constantment atacada per raons polítiques. Van haver de passar molts anys perquè la seva creació fos valorada. La seva poesia es caracteritza per un llenguatge exuberant, imaginatiu i melancòlic. Acostumava a afirmar que treballava a l'ombra dels poetes del passat. Els seus poemes més memorables foren escrits al final de la seva vida. D'origen humil, la mort del seu pare el va moure a treballar com a practicant a casa d'un cirurgià.[2] El 1815 va començar a estudiar al Guy's Hospital de Londres. Va conèixer la poesia gràcies a la seva gran afició a la lectura. Va començar a crear poesia influenciat per Edmund Spenser. Va arribar a conèixer Shelley, de qui arribà a ser amic.
El 1817 va publicar el seu primer volum de poemes, que va tenir molt poc d'èxit; malgrat tot, en aquest moment va decidir abandonar la cirurgia per dedicar-se exclusivament a la literatura.[1] El 1818 va publicar Endimion, durament criticada. Tot seguit, va passar una temporada a l'oest d'Escòcia, en una zona de llacs; i a la tornada a Londres, el seu germà va morir de tuberculosi; fet que l'afectà profundament.
Se'n va anar a viure a casa del seu amic Charles Armitage,[3] i es va enamorar de la filla d'un veí, que des d'aquest moment es convertí en la musa de molts dels seus poemes recollits en Lamia, Isabella, La vigília de santa Agnès i altres poemes (1820), Hiperió, sobre mitologia grega, i sobretot les seves odes: Oda a un rossinyol, Oda a una urna grega.[4] Es va embarcar cap a Itàlia, amb el seu amic Joseph Severn, a causa dels seus greus problemes de salut, i va morir pocs mesos després.[3] Quan Keats morí de tuberculosi feia just quatre anys que havia començat a publicar els seus poemes, sense massa èxit. No obstant això, en morir, la seva obra començà a ésser apreciada pel gran públic.[5]
L'any 1848 van aparèixer les seves cartes i el seu diari, que completen una obra d'excepcional puresa expressiva. El seu domini poètic era excepcional. La seva principal aspiració fou assolir la bellesa absoluta.
Obres[modifica]
- Sobre la primera vegada que vaig veure l'Homer de Chapman, 1816
- Somni i poesia (1816)
- Endymion: un romanç poètic, 1817
- Hyperion, 1818
- Isabel o El test d'alfàbrega, 1819.
- La vigília de Santa Agnès. 1819
- L'estrella brillant (1819)
- La dona formosa sense gràcia: una balada (1819)
- Oda a Psyche (1819).
- Oda a un rossinyol (1819)
- Oda sobre una urna grega (1819)
- Oda a la melangia (1819)
- Oda a la indolència (1819)
- Lamia i altres poemes (1819)
- A la tardor (1819)
- La caiguda d'Hyperion: un somni (1819)
Obres en català[modifica]
- La vigília de Santa Agnès; Isabel o El test d'alfàbrega. Versió catalana de Marià Villangómez (Llibres del Mall, 1984)
- Sonets i odes. Versió catalana de Marià Manent (Publicacions de La Revista, 1919)
- Poemes de John Keats. Versió catalana de Marià Manent (Empúries, 1985)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Everest, Kelvin. Keats, John (1795–1821), poet (en anglès). 1. Oxford University Press, 2004-09-23. DOI 10.1093/ref:odnb/15229.
- ↑ Keats, John. Selected poems and letters of John Keats. Londres: Heinemann Educational, 1977. ISBN 0435150456.
- ↑ 3,0 3,1 McCormick, E. H.. The friend of Keats : a life of Charles Armitage Brown. Wellington [N.Z.]: Victoria University Press, 1989. ISBN 0-86473-081-0.
- ↑ Motion, Andrew. Keats (en anglès). Londres: Faber and Faber, 1997, p. 180 - 182. ISBN 0-571-17227-X.
- ↑ Wilcockson, Amy «The Romantic Reputation of John Keats» (en anglès). History Today, febrer 2021, pàg. 13–16.
Vegeu també[modifica]
- Bright Star, pel·lícula de Jane Campion sobre la relació amorosa que va mantenir amb Fanny Brawne durant els seus últims anys de vida.
- Art per l'art.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Keats |
- Obra poètica completa.
- John Keats.
- Obres selectes de John Keats.
- John Keats traduït al català.
- Marià Manent, traductor de John Keats. Anàlisi comparada de les versions de 1919 (Sonets i odes) i 1955/1985 (Poemes de John Keats). Tesi doctoral de Maria Eugènia Perea Virgili.