La llavor del diable

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa llavor del diable
Rosemary's Baby
Rosemary's Baby Logo.png
Fitxa
Direcció Roman Polanski
Protagonistes
Producció William Castle
Dissenyador de producció Richard Sylbert
Guió Roman Polanski,
basat en la novel·la homònima d'Ira Levin
Música Krzysztof Komeda
Fotografia William A. Fraker
Muntatge Sam O'Steen
Productora Paramount Pictures
Distribuïdor Paramount Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1968
Durada 136 minuts
Idioma original Anglès
Rodatge Nova York
Color en color
Format pantalla ampla
Pressupost 2,3 milions de dòlars
Descripció
Basat en Rosemary's Baby Tradueix
Gènere Terror
Tema Sobrenatural i embaràs
Lloc de la narració Nova York
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0063522 Filmaffinity: 721028 Allocine: 7120 Rottentomatoes: m/rosemarys_baby Allmovie: v42138 TCM: 4098 TV.com: movies/rosemarys-baby
Modifica les dades a Wikidata

La llavor del diable[1] (títol original en anglès, Rosemary's Baby) és una pel·lícula dirigida per Roman Polanski, estrenada el 1968. Va ser el primer film que Polanski va rodar als Estats Units. També va ser la primera pel·lícula de qualitat que va tractar el tema del naixement de l'Anticrist, i va representar un dels èxits més grans de la Paramount amb més de trenta milions de dòlars de guanys i va suposar un enorme impacte social.[2]

Argument[modifica]

Els Woodhouse són un matrimoni novaiorquès que es muda a un edifici situat davant de Central Park, sobre el qual, segons un amic, pesa una maledicció. Un cop instal·lats, es fan amics de Minnie i Roman Castevet, uns veïns que els satisfan d'atencions. Davant la perspectiva d'un bon futur, els Woodhouse decideixen tenir un fill, però, quan Rosemary es queda embarassada, l'únic que recorda és haver fet l'amor amb una estranya criatura que li ha deixat el cos ple de marques. Amb el pas del temps, Rosemary comença a sospitar que el seu embaràs no és normal.

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

Després de realitzar The Fearless Vampire Killers, el jove prohom de la Paramount Bob Evans va oferir a Roman Polanski dos textos amb la confiança que pogués rodar amb ell. Un d'ells era Rosemary 's Baby, una novel·la d'Ira Levin. Els drets de la novel·la pertanyien a William Castle, rei del terror de sèrie B ja en període de declivi i bastant conscient de tenir entre mans una història que requeria un director de major complexitat. Tots estaven d'acord que Polanski era el realitzador idoni.[3] Roman Polanski va transformar el best seller en una de les pel·lícules de terror més inquietants dels seixanta. Va utilitzar la personalitat controvertida de Mia Farrow, actriu que el 1968 estava vivint agitades experiències personals, per convertir-la en el centre d'una història que ha quedat com un clàssic de les cintes de possessions diabòliques. L'habilitat de Polanski va ser crear un clima angoixant.[4]

Primera pel·lícula en color de Polanski, i la primera als Estats Units, sense renunciar al seu estil personal i que en aquest cas va desplegar per demostrar que, en el cinema de terror, resulta molt més eficaç suggerir que mostrar. El tema és neguitejant i repel·lent com ho era també a Repulsió, però d'una força dramàtica que Polanski ha mantingut en constant augment.[5] La protagonista fou Mia Farrow, famosa llavors per la sèrie Peyton Place i en aquell temps dona de Frank Sinatra, qui no veia amb bons ulls el film. Durant el rodatge la va visitar al seu camerino un advocat, que la va deixar sumida en un mar de llàgrimes. Era un enviat de Frank Sinatra, que li sol·licitava el divorci.[6] L'altre protagonista fou John Cassavetes, després d'haver descartat, per diferents raons, Warren Beatty, Robert Redford i Jack Nicholson.[2]

El rodatge va tenir lloc en part en els estudis Paramount, i en part en el llegendari edifici novaiorquès Dakota, antiga residència d'un dels actors més coneguts del cinema de terror. El Dakota, que sempre havia estat envoltat de misteris i se'l considerava un edifici maleït,[2] aviat va ser un edifici de malastrugança per alguns dels seus inquilins: el compositor habitual de Polanski, Krzysztof Komeda -que havia creat una banda sonora alhora lírica i inquietant-, va morir l'any següent d'accident, Sharon Tate, l'actriu i dona del cineasta, va ser assassinada el 1970, i a un dels seus inquilins, John Lennon, el va disparar mortalment un psicòpata davant l'entrada principal.[3]

La llavor del diable va tenir molt èxit en el seu moment i no va trigar a convertir-se en un clàssic del gènere, obrint una nova onada demoníaca que llançaria altres fites posteriors, com L'exorcista o La profecia. Tanmateix, el seu terror està lluny d'excessos. És un terror més cerebral, amb menys efectes especials, atent en tot moment a la psicologia dels personatges, principalment el del seu heroïna, comparable amb els de Catherine Deneuve de Repulsió. La cinta és més terrorífica pel que s'oculta, el que suggereix o el que assenyala, que pel que mostra.[3]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. 2,0 2,1 2,2 Hormigos Vaquero, Montse. La semilla del diablo: Roman Polanski (1968). Nau Llibres, 2003. ISBN 9788476426777. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Batlle, Jordi «Crítica del film». La Vanguardia, 14-11-1994.
  4. Comas, Àngel «Crítica del film». La Vanguardia, 15-07-1991.
  5. Martínez Tomás, A. «Crítica del film». La Vanguardia, 19-02-1969.
  6. Bonet, Lluís «Obituari d'Ira Levin». La Vanguardia, 15-11-2007.