Jordi Bosch i Palacios
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Jordi Bosch Palacios 18 desembre 1956 Mataró (Maresme) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de televisió |
| Activitat | 1981 |
| Família | |
| Cònjuge | Emma Vilarasau Tomàs (1989–) |
| Premis | |
| Lloc web | webjordibosch.com |
Jordi Bosch i Palacios (Mataró, 18 de desembre de 1956) és un actor català de teatre, cinema i televisió, conegut per la seva extensa trajectòria artística i per ser una figura destacada en l'escena cultural catalana. És conegut popularment per les seves incomptables aparicions en sèries de TV3 com ara Nissaga de poder, Jet Lag, Majoria absoluta o La sagrada família, i per haver protagonitzat prop de cent obres de teatre[1] durant més de quatre dècades als escenaris.[2]
Trajectòria
[modifica]És el tercer de sis germans. La seva mare era mestressa de casa i el seu pare dissenyador de màquines tèxtils.[2] Va començar a catorze anys a la Sala Cabanyes de Mataró fent Els Pastorets, un muntatge emblemàtic de la ciutat. Als divuit va saltar a la Sala del Casal, dirigit per Carles Maicas.[1] Poc després va fer teatre independent amb el Grup de Teatre Xaloc, on entre altres va participar a La pau retorna a Atenes, que també es va representar al Grec i al Romea.[3] El 1979, amb vint-i-dos, va deixar els estudis de medicina quan li van proposar debutar com a professional amb el col·lectiu Ignasi Iglésias a l'obra Travessa-deserts.[4][5]
El 1983 va iniciar la seva vinculació amb el Teatre Lliure amb la producció Advertència per a embarcacions petites de Tennessee Williams. Aquell escenari es va convertir en el seu gran espai de formació,[6] mentre va desenvolupar una trajectòria continuada en muntatges destacats dirigits per noms de referència de l'escena catalana com Lluís Pasqual (en Roberto Zucco, 1994,[7] i L'hort dels cirerers, 2000[8]), Lluís Homar (Zowie, 1998[9]) i Fabià Puigserver (La flauta màgica, 1985[10]).
Durant els anys 1980 va continuar desenvolupant la seva carrera teatral, compaginant-la amb el cinema i la televisió. Com a actor amb una gran capacitat de transformació i una àmplia varietat de registres, va formar part de pel·lícules com La febre d'or (1993, Gonzalo Herralde); El perquè de tot plegat (1994, Ventura Pons); Boca a boca (1995, Manuel Gómez Pereira); La buena vida (1996, David Trueba); i Silencio roto (2000, Montxo Armendáriz).[11]
Bosch va esdevenir un referent de la televisió catalana gràcies a la seva memorable interpretació de Raimon Montsolís a l'exitosa sèrie de TV3 Nissaga de poder. Posteriorment, els espectadors de TV3 també el van veure en el paper d'Eduard Anglada a Majoria absoluta, a començaments dels 2000, i en el de Cèsar August a La Via Augusta.
A principis de la dècada del 1990 va rebre diversos premis per l'obra Restauració, dirigida per Ariel García Valdés, entre els quals destaca el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona.[12] Cal destacar els seus altres treballs premiats com El barret de cascavells i El perquè de tot plegat.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Boixadós, Adriana. «Entrevista». offtherecord.cat. [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Ustrell, Ricard. «Entrevista a Col·lapse». 3cat. [Consulta: 28 abril 2025].
- ↑ «La pau retorna a Atenes». Teatre Romea. [Consulta: 30 abril 2025].
- ↑ Corbert, J.L. «Estreno de «Travessa-deserts», de Carles Reig». La Vanguardia, 09-03-1979. [Consulta: 27 abril 2025].
- ↑ «Travessa-deserts». Institut del Teatre. [Consulta: 27 abril 2025].
- ↑ Vallès, Josep Maria. «Entrevista». Cal Gerrer. [Consulta: 28 abril 2025].
- ↑ «Roberto Zucco». Teatre Lliure. [Consulta: 27 abril 2025].
- ↑ «L'hort dels cirerers». Teatre Lliure. [Consulta: 27 abril 2025].
- ↑ «Zowie». Teatre Lliure. [Consulta: 27 abril 2025].
- ↑ «La flauta màgica». Teatre Lliure. [Consulta: 27 abril 2025].
- ↑ «Jordi Bosch». Filmaffinity. [Consulta: 28 abril 2025].
- ↑ Premis de Jordi Bosch Arxivat 2017-03-23 a Wayback Machine. a Mesala Films
- ↑ «Biografia» (en castellà). Mesala. [Consulta: 9 desembre 2020].