Carles Maicas i Vallès
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1935  Mataró (Maresme) | ||
| Mort | 30 novembre 2025 (90 anys) Vilassar de Mar (Maresme) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de teatre, actor de teatre, pedagog | ||
| Activitat | 1952 - 2022 | ||
| Família | |||
| Fills | Moisès Maicas | ||
| Parents | Moisès Maicas, fill Roger Pera i Itxart, nebot Joan Pera i Segura, cunyats | ||
Carles Maicas i Vallès (Mataró, 4 d'octubre de 1935 - Vilassar de Mar, 30 de novembre de 2025) fou un actor, director teatral i pedagog català.[1] És considerat un referent de l'escena teatral independent de Catalunya. Durant les dècades de la dictadura franquista va lluitar per les llibertats a través del teatre.[2] Va ser un dels fundadors del Festival Grec de Barcelona el 1976 i de l’Aula de Teatre de Mataró.[3] Durant la seva vida, va recollir, endreçar i arxivar una ingent documentació relacionada amb el teatre.[4][5][6]
El seu fill fou l'actor i director teatral Moisès Maicas, conegut per la seva trajectòria en el teatre alternatiu i de petit format a Catalunya. Carles Maicas fou també cunyat de l'actor i doblador Joan Pera, i oncle de l'actor Roger Pera.[7]
Biografia
[modifica]La seva primera vinculació amb el teatre va ser gràcies a la influència del també dramaturg i director Esteve Albert, a través de la família d'aquest. La seva primera representació fou el 1952 i des del 1957 va començar a participar activament en els grups amateurs de Mataró, principalment a la Sala Cabanyes.[4]
Als anys 1960 va estudiar teatre a l'Escola d'Estudis Nous de Barcelona, on va rebre la formació que li va permetre renovar la seva mirada teatral, deixant enrere el «teatre de centre parroquial» per a orientar-se cap a formes més modernes i compromeses.[4]
El 1968 va fundar el grup Xaloc (Grup de Teatre del Casal), que va suposar una renovació de l'escena teatral mataronina. Posteriorment, per discrepàncies internes, Xaloc es va convertir en Colax («Xaloc» al revés).[4]
Un dels seus projectes més importants va ser la fundació, el 1987, de l'Aula de Teatre de Mataró, on va ser el seu primer director, amb l'objectiu d'oferir formació en art escènic a la ciutadania, especialment a joves de la ciutat, i contribuir així a la dinamització cultural del territori. També va tenir un paper decisiu en la introducció d'obres contemporànies i de teatre èpic a Mataró, adaptant i dirigint textos de dramaturgs com Bertolt Brecht, i apropant obres de nova dramatúrgia al públic local.[4]
A més de la seva activitat escènica, Carles Maicas va plasmar la seva memòria i experiència en el teatre en el llibre El teatre, tota una vida (2013), on recull la història del teatre amateur i independent de Mataró i del Maresme, testimonis de companyies, actors i del context cultural d'aquella època.[8] El 2012, va presentar el llibre al Teatre Goya, de Barcelona, dins del Taller de la Memòria de l'Escena.[5] Anteriorment, el 1989, publicà Crònica d'una ciutat amb edicions El Medol.
Obres i direccions destacades
[modifica]Entre els muntatges destacats dirigits per Maicas s'inclouen:
- 1971 – Balades del clam i la fam, de Xavier Fàbregas, amb Xaloc.[4]
- 1973 – Massa temps sense piano, d'Alexandre Ballester, dins del Cicle de Teatre Independent “Centenari Adrià Gual”.
- 1976 – La Pau (Retorna a Atenes), adaptació d'un text d'Aristòfanes versió de Rodolf Sirera — estrenada a Mataró i posteriorment al Teatre Grec de Barcelona.[9]
- 1977 – El Duc Meu-Meu, de Xesc Barceló, a càrrec del Grup de Teatre del Casal de Mataró; presentat també al Teatre Grec.[10]
- 1985 – Els negres, de Jean Genet, amb Colax / Companyia de Teatre del Maresme — un muntatge pioner en la inclusió de actors de raça negra i de temàtica social.[4]
Altres muntatges que ha dirigit inclouen obres de teatre contemporani i també muntatges més tradicionals com Els Pastorets a la Sala Cabanyes.[4][11]
Reconeixements
[modifica]El 2018 va rebre el premi especial del jurat dels Guardons Cultura Mataró 2017, com a reconeixement a la seva «trajectòria prolífica i destacada», així com a la seva contribució a la història i la cultura teatral local.[12]
També va ser guardonat amb el premi Arlequí de Teatre 2020 atorgat per la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, com a reconeixement a la seva trajectòria com a actor i director, i a la seva tasca en la modernització del teatre mataroní i català.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Spà, Josep Maria; Andreu, Pep. «Mor Carles Maicas, figura clau del teatre català», 30-11-2025. [Consulta: 30 novembre 2025].
- ↑ «El Teatre, tota una vida». Cultura Mataró.
- ↑ Salad, Cristina. «Carles Maicas i altres fundadors del Grec, homenatjats en la 40ena edició del festival». Mataró Ràdio, 01-07-2006. Arxivat de l'original el 2016-11-29. [Consulta: 28 novembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Carles Maicas – biografia». Institut del Teatre.
- ↑ 5,0 5,1 Cusachs, Manuel «Carles Maicas: El teatre, tota una vida». Capgròs, 08-01-2014 [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ «Carles Maicas: El teatre, tota una vida». Capgròs, 08-01-2014.
- ↑ Bordes, Jordi. «Maicas, amablement incòmode - 15 maig 2019». [Consulta: 30 novembre 2025].
- ↑ «Carles Maicas: El teatre, tota una vida». Capgròs, 08-01-2014.
- ↑ «La Pau – Grec 1976». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «El Duc Meu-Meu – fitxa d’obra». Jordi Bosch Teatre.
- ↑ Soler, Comas. «Carles Maicas retorna a Espriu». Tot Mataró, 09-10-2013. Arxivat de l'original el 7 març 2016.
- ↑ «Carles Maicas rep el premi especial del jurat dels Guardons Cultura Mataró 2017». Ajuntament de Mataró, 05-11-2018.
- ↑ «Carles Maicas gana el premio Arlequí de Teatro». Capgròs, 09-12-2021.
Enllaços externs
[modifica]- «Entrevista a Carles Maicas». M1TV i Mataró Ràdio, 2014.
- Directors de teatre catalans del sud
- Actors mataronins
- Persones d'ascendència valenciana
- Actors de teatre maresmencs
- Actors de cinema maresmencs
- Actors de sèries de televisió maresmencs
- Naixements del 1935
- Actors catalans del sud del segle XXI
- Actors catalans del sud del segle XX
- Morts el 2025
- Morts al Maresme