Sala Cabanyes
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici | |||
| Arquitecte | Gaietà Cabanyes | |||
| Obertura | 1933 | |||
| Cronologia | ||||
| 1973, 1984, 1995, 2010, 2011 | reconstrucció | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Lloc | La Riera, 110-120 | |||
| ||||
| Lloc web | http://www.salacabanyes.cat | |||
Sala Cabanyes és el teatre del Centre Catòlic de Mataró, situat al carrer de la Riera. És una de les entitats de teatre amateur més antigues, actives i reconegudes de Catalunya. És especialment coneguda per la representació anual d'Els Pastorets de Mataró, un dels muntatges nadalencs més emblemàtics del país. El teatre porta el nom d' Emili Cabanyes i Rabassa (1850-1917), arquitecte i president del Centre Catòlic, que fou una figura clau en el desenvolupament cultural de l’entitat.[1]
Història
[modifica]Orígens (1916-1933)
[modifica]Els antecedents de Sala Cabanyes es remunten al 1916, quan el Centre Catòlic de Mataró va crear una secció dramàtica destinada a promoure el teatre entre els seus associats. Les primeres representacions es feien en sales interiors de l’entitat i aviat es va evidenciar la necessitat d’un espai escènic propi per acollir l’activitat creixent.
Construcció i inauguració del teatre (1933)
[modifica]L’edifici actual de la Sala Cabanyes fou projectat per l’arquitecte Gaietà Cabanyes i inaugurat el 1933. El nou teatre, amb un escenari ampli i una estructura pròpia del teatre a la italiana, permeté assumir muntatges de major complexitat, ampliant les possibilitats tècniques i artístiques del grup.[2]
Etapes de creixement (1930–1980)
[modifica]Durant els anys de la postguerra, la Sala es mantingué activa i es convertí en un centre important de teatre amateur al Maresme. S’hi consolidaren equips estables d’escenografia, sastreria i música, formats per voluntaris. A partir dels anys seixanta i setanta, l’entitat diversificà els seus muntatges, incorporant teatre universal, comèdia, obres religioses i espectacles familiars.
Modernització i reformes (1980–actualitat)
[modifica]La Sala ha estat objecte de diverses reformes (1984, 1995, 2010 i 2017) que han millorat l’escenari, la il·luminació, les instal·lacions tècniques i els espais de treball. El 1981, l'Ajuntament de Mataró va reconèixer Els Pastorets com a patrimoni cultural de la ciutat.[3]
Al segle xxi manté una activitat estable, amb diverses produccions anuals, formació teatral i una participació social molt elevada. El 2010, inaugurà l’Espai Saleta, un petit teatre annex destinat a muntatges de format reduït i propostes contemporànies. Permet diversificar la programació i acollir obres que requereixen un ambient més íntim o experimental.[4][5] L'any 2016, la Generalitat de Catalunya va atorgar a Sala Cabanyes la Creu de Sant Jordi, amb motiu del centenari de les representacions dels Pastorets de Mataró.[6]
Persones vinculades
[modifica]- Pere Anglas, actor, director i escriptor.
- Jordi Bosch, actor.
- Toni Cabré, dramaturg.
- Clara de Ramon, actriu.
- Oriol de Ramon, músic de The Tyets.
- Sara Espigul, actriu.
- Josep Fadó, cantant.
- Marcos Franz, actor de cinema.
- Neil Harbisson, primer cíborg del món.
- Carles Maicas, director de teatre, pedagog.
- Josep Molé, músic i compositor
- Joan Pera, actor i doblador.
- Roger Pera, actor.
- Pep Plaza, humorista.
- Conxita Prim, pianista i compositora
- Boris Ruiz, actor.
- Maria Rovira, coreògrafa.
- Enric Torra, músic i compositor
- Albert Triola, actor
- Pere Vázquez, director de teatre.
- Montserrat Vellvehí, actriu.
- Honorat Vilamanyà, músic i compositor
Referències
[modifica]- ↑ «El Teatre». Sala Cabanyes. Arxivat de l'original el 2019-08-27. [Consulta: octubre 2016].
- ↑ Llovet, Joaquim. Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània. Mataró: Caixa Laietana, 2000, p. 487. ISBN 84-923896-2-1.
- ↑ Llovet, 2000, p. 488.
- ↑ «La històrica Saleta, recuperada per al teatre». El Tot Mataró i Maresme, 17-11-2010 [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ «La Sala Cabanyes i Els Pastorets de Mataró celebren 100 anys amb un programa ple d'activitats diverses». El Tot Mataró i Maresme, 08-02-2016. Arxivat de l'original el 2017-07-09 [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 13 entitats». Generalitat de Catalunya, Sala de premsa, 12-04-2014. Arxivat de l'original el 2018-09-04. [Consulta: octubre 2016].

