Maria Victòria Molins

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgMaria Victòria Molins
Dades biogràfiques
Naixement Març de 1936 (81 anys)
Barcelona, Catalunya [1]
Nacionalitat Catalunya
Es coneix per Voluntariat
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Maria Victòria Molins i Gomila (Barcelona, Catalunya, març del 1936) és una religiosa catalana membre de la Companyia de Santa Teresa de Jesús.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en una família benestant del barri de Bonanova de Barcelona i arran dels seus viatges a Nicaragua el 1981 va voler dedicar-se al voluntariat ajudant a persones en risc d'exclusió social, persones recluses, persones drogodependents, fent de mestra, etc. al barri del Raval de Barcelona.

M. Victòria Molins explica que la seva mestra[2] de carrer li ve de de filla de la caritat Sor Genoveva Masip.

Manté una postura crítica amb l'actual església catòlica defensant, per exemple, el matrimoni de capellans o demanant més presència de la dona a l'església.[1]

El seu llibre Alexia, experiencia de amor y dolor vivida por una adolescente, va inspirar el director Javier Fesser, que va portar el llibre a la pantalla gran amb la pel·lícula Camino.[3]

Des de l'abril de 2011 col·labora amb el portal d'actualitat religiosa CatalunyaReligió.cat amb l'espai anomenat La mística del carrer

El 29 d'octubre de 2012 Maria Victòria va participar en el programa El Convidat de TV3 conduït per Albert Om.[4]

El 6 de febrer de 2015 "com un reconeixement a la seva trajectòria professional i personal en el món de l'educació i la religió".[5] fou investida doctora honoris causa[6] per la Universitat Ramon Llull a proposta de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés,[7] amb aquest reconeixement Molins s'ha convertit en la segona dona doctora honoris causa[8] proposada per la FESTS Pere Tarrés-URL.

El 16 de juliol de 2015[9] ha estat la pregonera de la Festa Major del Raval, el seu barri i el mateix any ha estat guardonada amb el 32è Premi Internacional Alfonso Comín pel seu compromís amb les persones més desfavorides i excloses.[10]

Llibres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Guitérrez, Thaïs «Maria Victòria Molins: "M'agradaria morir al carrer, treballant"». Diari ARA, 24-12-2012 [Consulta: 27 gener 2015].
  2. «Ella va ser la meva mestra de tendresa...» (en català). CatalunyaReligió.cat. [Consulta: 24 octubre 2015].
  3. Belinchón, Gregorio «Un día en la mística del Raval». , 15-02-2009 [Consulta: 27 gener 2015].
  4. Maria Victòria Molins al programa de TV3 El Convidat conduït per Albert Om.
  5. Editorial «Doctora Molins». Catalunya Cristiana, 05-02-2015 [Consulta: 5 febrer 2015].
  6. «Sóc la mateixa!» (en català). CatalunyaReligió.cat, 24-02-2015. [Consulta: 24 octubre 2015].
  7. «Facultat Pere Tarrés: resum acte d'investidura com a doctora honoris causa a Victòria Molins» (en català). Fundació Pere Tarrés, 06-02-2015. [Consulta: 24 octubre 2015].
  8. «Victòria Molins, honoris causa per la Universitat Ramon Llull» (en català). CatalunyaReligió.cat, 27-01-2015. [Consulta: 24 octubre 2015].
  9. «Festa Major del Raval 2015» (en català). timeout, 12-07-2015. [Consulta: 24 octubre 2015].
  10. «Victòria Molins, Premi Internacional Alfonso Comín» (en català). CatalunyaReligió.cat, 26-10-2015. [Consulta: 26 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vídeo-blog de Victòria Molins a CatalunyaReligió.cat.