Enric Lacalle i Coll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnric Lacalle i Coll

Enrique Lacalle durant un acte Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1991 – 1996 – Daniel Sirera Bellés →
Diputat al Congrés dels Diputats
13 novembre 1989 – 8 octubre 1991 – Santiago Ballesté i Clofent →

Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChantal Muls Delassue
Premis

Enric Lacalle i Coll (Barcelona, 1950) és un empresari i polític català. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i graduat en alta direcció d'empreses per IESE (Universitat de Navarra).[1] A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou elegit diputat pel Partit Popular[2] per la província de Barcelona, però dimití el 1991 quan fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel mateix partit.

Des del 1972 ha estat vinculat al comitè organitzatiu del Saló de l'Automòbil. Fundà i dirigeix el saló immobiliari Barcelona Meeting Point, de rellevància internacional.[3][4] Durant el franquisme, el seu pare, Enrique Lacalle Barnadas, va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat provincial (1971), tresorer de la Fira de Mostres i fundador del Saló de l'Automòbil.[5]

Càrrecs[modifica]

Home ben connectat amb el poder econòmic, polític i mediàtic, té nombrosos càrrecs en grans empreses i en entitats empresarials, entre els quals destaquen:

En curs[modifica]

Anteriors[modifica]

Controvèrsia[modifica]

El 1996 el govern Aznar el nomenà delegat del Consorci de la Zona Franca,[2][3] càrrec que exercí fins al 2001, tot i haver estat imputat per la justícia per rebre diners del financer De la Rosa, cosa que reconegué[4] però que fou sobreseguda el 1998. Així mateix fou imputat el 2000 a Tenerife, per delictes econòmics, però aquesta causa també fou arxivada.

També ha protagonitzat diverses declaracions polèmiques, en relació amb la seva relació amb el seu càrrec en el Barcelona Meeting Point, en les quals aconsellava fomentar la inversió immobiliària quan la majoria d'experts l'assenyalen com una de les causants de la crisi financera i qualificava de "lamentables" les actuacions de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.[12][13]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Comitè Assessor Associació Catalana d'Empreses Consultores». Web. Associació Catalana d'Empreses Consultores. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 13 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 Cortés, Josep Maria. «Enrique Lacalle: el último mandarín» (en castellà). Economia Digital, 26-10-2013. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2014. [Consulta: 2 juliol 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Lamelas, Marcos. «Enrique Lacalle, alma de feriante» (en castellà). El Confidencial, 27-10-2013. [Consulta: 2 juliol 2014].
  4. 4,0 4,1 Álvaro, Francesc-Marc. «Cospedal no recorda el que va dir Lacalle». Diari de la desconnexió, 26-11-2013. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2014. [Consulta: 3 juliol 2014].
  5. Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 50. 
  6. Garcia Pagán, Eva «El saló immobiliari ‘low cost', ara a l'hotel». El Punt Avui, 11-01-2022 [Consulta: 13 juliol 2014].
  7. «Òrgans de govern». Web. Fira de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2014].
  8. «Enrique Lacalle entra en el consejo del grupo Godó». Web. Economiadigital. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 13 juliol 2014].
  9. «Òrgans consultius». Web. Foment del Treball Nacional. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2014. [Consulta: 13 juliol 2014].
  10. «Jordi Cornet, nou president de l'associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic». Web. Vilaweb. [Consulta: 13 juliol 2014].
  11. «Lacalle, nuevo vicepresidente del Barcelona». Web. El Mundo. [Consulta: 13 juliol 2014].
  12. «El toxto ja no baixa?». Rac 1, 17-10-2012. [Consulta: 14 juliol 2014].
  13. «Enric Lacalle aconsella comprar-se un pis a qui tingui "una mica d'estalvis"». Diari Ara, 17-10-2011. [Consulta: 14 juliol 2014].
  14. «Ferrero, Marta Domínguez, García Bragado, Mariano Haro, premiats amb la medalla d'or al Mèrit Esportiu». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 13 juliol 2014].
  15. «Enrique La Calle rep La Medalla d'or de la Ciutat de Lisboa». El Periódico, 23-07-2005 [Consulta: 13 juliol 2014].
  16. El Ayuntamiento de Barcelona otorga la Medalla de Honor a Pere Català i Roca[Enllaç no actiu] La Vanguardia 24-7-2009

Enllaços externs[modifica]