Enric Lacalle i Coll

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEnric Lacalle i Coll
Enrique Lacalle.jpg
Enrique Lacalle durant un acte Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
13 de novembre de 1989 – 8 d'octubre de 1991
← -
CircumscripcióBarcelona
Escut de Barcelona.svg  Regidor a l'Ajuntament de Barcelona
1991 – 1996[1]
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular de Catalunya
Família
CònjugeChantal Muls Delassue
Premis

Enric Lacalle i Coll (Barcelona, 1950) és un empresari i polític català. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i graduat en alta direcció d'empreses per IESE (Universitat de Navarra).[2] A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou elegit diputat pel Partit Popular[3] per la província de Barcelona, però dimití el 1991 quan fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel mateix partit.

Des del 1972 ha estat vinculat al comitè organitzatiu del Saló de l'Automòbil. Fundà i dirigeix el saló immobiliari Barcelona Meeting Point, de rellevància internacional.[4][5] Durant el franquisme, el seu pare, Enrique Lacalle Barnadas, va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat provincial (1971), tresorer de la Fira de Mostres i fundador del Saló de l'Automòbil.[6]

Càrrecs[modifica]

Home ben connectat amb el poder econòmic, polític i mediàtic, té nombrosos càrrecs en grans empreses i en entitats empresarials, entre els quals destaquen:

En curs[modifica]

Anteriors[modifica]

Controvèrsia[modifica]

El 1996 el govern Aznar el nomenà delegat del Consorci de la Zona Franca,[3][4] càrrec que exercí fins al 2001, tot i haver estat imputat per la justícia per rebre diners del financer De la Rosa, cosa que reconegué[5] però que fou sobreseguda el 1998. Així mateix fou imputat el 2000 a Tenerife, per delictes econòmics, però aquesta causa també fou arxivada.

També ha protagonitzat diverses declaracions polèmiques, en relació amb la seva relació amb el seu càrrec en el Barcelona Meeting Point, en les quals aconsellava fomentar la inversió immobiliària quan la majoria d'experts l'assenyalen com una de les causants de la crisi financera i qualificava de "lamentables" les actuacions de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.[13][14]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Eleccions locals a Barcelona 1995». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Comitè Assessor Associació Catalana d'Empreses Consultores». Web. Associació Catalana d'Empreses Consultores. [Consulta: 13 juliol 2014].
  3. 3,0 3,1 Cortés, Josep Maria. «Enrique Lacalle: el último mandarín» (en castellà). Economia Digital, 26-10-2013. [Consulta: 2 juliol 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 Lamelas, Marcos. «Enrique Lacalle, alma de feriante» (en castellà). El Confidencial, 27-10-2013. [Consulta: 2 juliol 2014].
  5. 5,0 5,1 Álvaro, Francesc-Marc. «Cospedal no recorda el que va dir Lacalle». Diari de la desconnexió, 26-11-2013. [Consulta: 3 juliol 2014].
  6. Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 50. 
  7. Garcia Pagán, Eva «El saló immobiliari ‘low cost', ara a l'hotel». El Punt Avui, 11-01-2022 [Consulta: 13 juliol 2014].
  8. «Òrgans de govern». Web. Fira de Barcelona. [Consulta: 13 juliol 2014].
  9. «Enrique Lacalle entra en el consejo del grupo Godó». Web. Economiadigital. [Consulta: 13 juliol 2014].
  10. «Òrgans consultius». Web. Foment del Treball Nacional. [Consulta: 13 juliol 2014].
  11. «Jordi Cornet, nou president de l'associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic». Web. Vilaweb. [Consulta: 13 juliol 2014].
  12. «Lacalle, nuevo vicepresidente del Barcelona». Web. El Mundo. [Consulta: 13 juliol 2014].
  13. «El toxto ja no baixa?». Rac 1, 17-10-2012. [Consulta: 14 juliol 2014].
  14. «Enric Lacalle aconsella comprar-se un pis a qui tingui "una mica d'estalvis"». Diari Ara, 17-10-2011. [Consulta: 14 juliol 2014].
  15. «Ferrero, Marta Domínguez, García Bragado, Mariano Haro, premiats amb la medalla d'or al Mèrit Esportiu». Vilaweb. Vilaweb. [Consulta: 13 juliol 2014].
  16. «Enrique La Calle rep La Medalla d'or de la Ciutat de Lisboa». El Periódico, 23-07-2005 [Consulta: 13 juliol 2014].
  17. El Ayuntamiento de Barcelona otorga la Medalla de Honor a Pere Català i Roca La Vanguardia 24-7-2009

Enllaços externs[modifica]