Factor-P

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Factor-P és el nom d'un ordinador de finals dels anys 60 dissenyat per Jordi Vidal i Joan Majó.[1] És considerat com el primer ordinador fabricat a Espanya creat amb programació i tecnologia pròpies. Va ser llançat al mercat el 1967 per l'empresa catalana Telesincro, de Cerdanyola del Vallès. Va aconseguir el premi L.A. Petit Herrera l'any 1968 i va ser el tercer ordinador més venut en el mercat espanyol l'any 1972. A aquest model, el van seguir una sèrie de productes que incloïen millores i també anomenats Factor: el Factor-Q, Factor-R i Factor-S.

Característiques[modifica]

Els FACTOR incorporaven una de les tecnologies punta de l'època, mòduls digitals de segona generació, i van tenir inicialment un gran èxit de vendes fet que va permetre fer evolucionar al model inicial afegint-hi millores. Aquests computadors incloïen una modificació del llenguatge de programació COBOL en la que les instruccions, normalment en anglès, com "Move .. to .." es canviaven per "Mover .. a ..". El Factor-Q, de 1968, incorporava una memòria central de nuclis de ferrita amb 32 registres de 16 dígits cadascun. Finalment, l'últim model de la gamma, el Factor-S, va ser llançat el 1971.[1] Era l'època dels miniordinadors i aquest s'hi podia considerar entre ells. Es componia de tres mòduls separats: una unitat de procés amb memòria de 2 Kbytes, una reserva de memòria d'accés ràpid de 16 o 32 Kbytes i els perifèrics d'entrada i sortida de dades (cassets, impressora, lector de fitxes de banda magnètica i teclat).

Història[modifica]

El Factor-P era en realitat una màquina facturadora que competia en el mercat de l'època amb grans empreses estrangeres com IBM, Phillips o NCR. Però a causa de l'èxit que tenien en aquella època, els sistemes de gestió importats de les companyies estrangeres, no era possible la creació d'una gran indústria de fabricació d'ordinadors espanyols. Telesincro va ser pràcticament l'única excepció en aquest àmbit. Fundada el 1963 per Joan Majó, va ser l'empresa que comercialitzava els computadors Factor, arribant en el seu apogeu, el 1972, a assolir el 16% per de les vendes en el sector i ocupant el tercer lloc en rànquing de vendes. A partir de llavors, va començar una greu crisi de vendes que va portar a l'empresa Telesincro només 4 anys després, el 1976, a incorporar-se a Secoinsa (Societat Espanyola de Comunicacions i Informàtica, SA).[1] acabant per ser comprada per Bull el 1986.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Miquel Barceló. Una história de la informática. Editorial UOC, 30 May 2008, p. 144–. ISBN 978-84-9788-709-0 [Consulta: 6 juliol 2012]. 
  2. Compra de Telesincro

Enllaços externs[modifica]