Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona
Seu del CIDOB.jpg
Dades base
Tipus entitat organització
Història
Fundació 1973
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Web Lloc web oficial
Twitter CidobBarcelona

Modifica dades a Wikidata

El Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB) és un think tank amb seu a Barcelona dedicat a la investigació, documentació i divulgació dels continguts de les diferents àrees de les relacions internacionals i desenvolupament d'estudis. El centre es defineix com a «centre independent, no partidista, que contribueix als debats internacionals des de la perspectiva d'una gran metròpolis mediterrània».[1][2] En termes jurídics, la CIDOB és una fundació privada amb una Junta de Síndics, que inclou entre els seus membres les principals institucions polítiques i les universitats de Catalunya i Barcelona, ​​a més de diversos ministeris del Govern espanyol. Actualment el CIDOB és el think tank de reflexió més antic a Espanya, i un dels més influents en el seu camp. El seu director és Josep Joan Moreso.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Creació[modifica | modifica el codi]

Fou creat el 1973 com a una organització sense ànim de lucre de caràcter sociocultural basada en l'experiència personal del seu fundador, Josep Ribera i Pinyol, un dels promotors del moviment català interdiocesà Agermanament, força actiu en projectes de cooperació amb països d'Àfrica i Amèrica del Sud. Aquest CIDOB original va ser conegut com a CIDOB Tercer Món o CIDOB-TM. El 1979, com a resultat de les transformacions polítiques provocades per la transició espanyola, i en el desig de «dinamitzar el teixit democràtic pel que fa a la cooperació internacional»,[4] CIDOB es va constituir legalment com una fundació privada amb una Junta de Síndics, els membres del qual són representants d'institucions públiques i privades representants de la vida política i cultural de Catalunya i Espanya.

Creixement[modifica | modifica el codi]

En els anys següents CIDOB va créixer fins a convertir-se en un centre de recerca i documentació centrat en els afers internacionals i els problemes globals del desenvolupament humà, i cerca esdevenir un important marc capaç de connectar la realitat catalana amb la de la resta del món. Amb aquest objectiu, el CIDOB ha sabut treure partit de la prominència de Barcelona com a capital euromediterrània, que també té vincles especials amb Amèrica Llatina. Des de la dècada de 1990, el centre ha reforçat les seves connexions de xarxa amb iniciatives europees sobre qüestions relatives a la cooperació, les relacions i la seguretat internacionals, així com les seves activitats acadèmiques, orientades a la generació d'idees i l'acció política concreta.[5]

Josep Ribera restà al capdavant del CIDOB fins al desembre de 2008, quan va decidir retirar-se. Per decisió del patronat el seu successor com a director va ser Jordi Vaquer i Fanés, doctorat en Relacions Internacionals i aleshores investigador del CIDOB, que va restar al càrrec fins gener de 2013.[5] Narcís Serra i Serra, ex-alcalde de Barcelona, ​​ex-ministre del govern espanyol i antic líder del PSC-PSOE, va presidir la Fundació entre l'any 2000 i el 2013. El març de 2010, Javier Solana Madariaga, nomenat l'any anterior Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, va ser nomenat President d'Honor del CIDOB, un lloc de nova creació fora de l'estructura de l'organització.[6][1] Entre gener de 2013 i abril de 2016 el president fou Carles Alfred Gasòliba i Böhm.[7] El 27 d'abril de 2016 s'anuncia que deixava la seva presidència, en no estar d'acord amb la voluntat dels patrons de la Fundació d'incrementar la implicació de la institució dins del Procés independentista català.[8] El juliol del mateix any va anunciar-se que l'historiador Antoni Segura es perfila com a possible nou president de la institució.[9]

Edificis[modifica | modifica el codi]

Les oficines del CIDOB es divideixen en dos edificis històrics al carrer Elisabets, al districte del Raval de Barcelona, entre la Rambla i la plaça de Catalunya. Són la Casa de la Misericòrdia (Elisabets, 12) i ​​la Casa dels Infants Orfes (Elisabets, 24).

La Casa de la Misericòrdia conté les principals instal·lacions del centre des de 1988, incloent-hi la seu oficial, els arxius i la biblioteca, així com la Sala Maragall, utilitzada per a esdeveniments. Originalment, l'edifici (que inclou una antiga església) va formar part de l'Escola de Sant Guillem d'Aquitània, fundada per l'Orde de Sant Agustí en 1587, i més tard va ser utilitzat com a escola municipal primària. Durant la invasió napoleònica va servir com a seu clandestina del moviment ciutadà contra l'ocupació francesa. En temps més recents, el 1910, va esdevenir la seu de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, i més tard encara, el 1940, l'edifici va esdevenir la seu de l'Institut del Teatre, a més de ser la seu de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.

La Casa dels Infants Orfes també es remunta al segle XVI. Va ser construïda com a seu de la institució fundada per Guillem dez Pou el 1370 per a proporcionar una llar per a orfes a la Diòcesi de Barcelona. Compta amb una capella adjacent, per encàrrec de Claudi Cosal el 1680 i reformat el 1785. Entre els usos posteriors de l'edifici, ha estat escola de la Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül (1848) i convent per a les Carmelites de la Caritat (1875). La capella va perdre tots els seus mobles i accessoris religiosos durant la Guerra Civil Espanyola.

Organització[modifica | modifica el codi]

Direcció[modifica | modifica el codi]

La Fundació ha estat dirigida per Narcís Serra i Serra fins a gener de 2013, quan va succeir-lo Carles Alfred Gasòliba i Böhm. El 27 d'abril de 2016 s'anuncia que Gasòliba deixa la presidència.[8] El centre es compon d'un equip de gestió format pel director, un director gerent i dos subdirectors de les àrees de Relacions Institucionals i Documentació i de Recerca i Projectes. El personal de treball està format per investigadors i personal específic responsable de les seccions de documentació i biblioteca, publicacions, serveis Web i l'administració.

Junta de Síndics[modifica | modifica el codi]

El Patronat de la Fundació està compost pels fideïcomissaris de les següents institucions, les contribucions financeres de les quals representen la major part del pressupost anual del centre:

Institut IBEI[modifica | modifica el codi]

L'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) és una fundació privada creada a Barcelona, promoguda per la Fundació CIDOB,[10] i té com a finalitat ser un centre de prestigi i excel·lència i un referent de primera línia en l'àmbit dels estudis internacionals, preparant persones expertes en relacions internacionals i per convertir Barcelona en un pol d'atracció internacional en aquest camp. És reconegut com a Institut interuniversitari pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, el dia 22 de juliol de 2004 (DOGC núm. 4180) i el seu Patronat és el màxim òrgan de govern, representació i decisió.

Activitats[modifica | modifica el codi]

Camps d'especialització i activitats[modifica | modifica el codi]

Entre les seves activitats principals destaquen la recerca aplicada en temes internacionals, incloent-hi investigació sobre el terreny, i també l'organització de seminaris, conferències, debats i en general, activitats de diàleg i reflexió. El CIDOB s'ocupa, també, de la difusió de les seves investigacions a especialistes i professionals i, també, al públic general, directament o mitjançant publicacions especialitzades, amb documentació de caràcter internacional, tant en paper com en línia.[11] El 1999 rebé el Premi d'Honor Jaume I.[1]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

CIDOB edita i publica una àmplia gamma de material d'anàlisi i documentació en diversos formats, en edició impresa i en línia.

Periòdics[modifica | modifica el codi]

Estan disponibles en forma impresa i/o en format electrònic, publicat en forma exclusiva pel CIDOB o com a publicacions adjuntes:

Anuaris[11][modifica | modifica el codi]

  • Anuari Internacional CIDOB. Probablement la publicació més coneguda del centre. Publicat des de 1990, té quatre seccions principals: Relacions Exteriors d'Espanya, Europa, situació internacional i (des de 1997), Perfil de País, que analitza des de diferents punts de vista un país rellevant en l'escena internacional. Els països esmentats fins ara han estat: l'Índia (1997), Turquia (1998), Rússia (1999), la Xina (2000), Mèxic (2001), Marroc (2002), Corea del Sud (2003), Brasil (2004); Sud Àfrica (2005), Portugal (2006), Algèria (2007), Nigèria (2008), Estats Units (2009), Rússia (2010) i Turquia (2011). L'Anuari Internacional es compon d'articles d'anàlisi fets per experts en la matèria i responsables polítics, i els apèndixs, que tenen forma documental (taules numèriques, gràfiques, cronologies, balanços, mapes, etc.) L'edició impresa està completament disponible i de forma gratuïta a través d'Internet. L'Anuari Internacional, que abasta l'any anterior, és publicat al juliol de cada any. La presentació es fa a la Llotja de Mar, la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, ​​i és atesa pel ministre espanyol d'Afers Exteriors, juntament amb una figura acadèmica o política del país al que és dedicat l'Anuari d'aquest any.
  • Anuari Asia-Pacífic. Se centra en aquesta àrea geogràfica específica, i és una publicació conjunta amb altres think tanks espanyols, com Casa Asia i el Real Instituto Elcano. El primer anuari es va publicar el 2005.
  • Anuari de la Immigració a Espanya. Analitza les principals característiques i tendències de les polítiques d'immigració i la immigració a Espanya, a través d'una sèrie d'estudis duts a terme des d'una perspectiva sociològica, econòmica i jurídica. Publicat des de 2007.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Visió estratègica de 2010-2013». Web del CIDOB, 2010.
  3. «El ex rector Moreso presidirá el Cidob». web. La Vanguardia. [Consulta: 8 juliol 2016].
  4. «Josep Ribera, director de la Fundació CIDOB, reflexiona sobre la cooperació internacional». Revista La Municipal nº 59, Ajuntament de Barcelona, 1999.
  5. 5,0 5,1 «Nuevo director de la Fundación CIDOB».
  6. «Javier Solana, Presidente de Honor de CIDOB». Web del CIDOB, 25 de març de 2010.
  7. CV a la web del CIDOB
  8. 8,0 8,1 «Carles Gasòliba deixa la presidència del CIDOB». Arabalears.cat, 27-04-2016 [Consulta: 27 abril 2016].
  9. Sallés, Quico «El historiador Antoni Segura se perfila como nuevo presidente del CIDOB». La Vanguardia, 05-07-2016.
  10. «Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI)». IBEI.org. [Consulta: 15 desembre 2011].
  11. 11,0 11,1 Borrull, Anna «El centre de documentació i la biblioteca de la Fundació CIDOB». Item: revista de biblioteconomia i documentació, Núm.: 12, 1993, pàg. 163-167 [Consulta: 27 juny 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata